tag:blogger.com,1999:blog-25032187905721334522024-03-19T04:09:39.479+01:00Es que m'han dit que..Cada dia més dubitativa, que no vol dir dubtosa.... Més preguntes que respostes..Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.comBlogger240125tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-90093212721420260002019-02-07T13:30:00.000+01:002019-02-07T13:30:36.924+01:00Llibertat de decidir<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/PZ_pERWHFNE/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/PZ_pERWHFNE?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">De Drets , Llibertats, i de viure al Segle XXI....<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Cada mes de gener , des de l’any 2005, es celebra a Paris la “marxa per la
vida”, organitzada per col·lectius anti-avortament, que any rere any arboren
pancartes <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de l’estil: “Dir la veritat és
dissuadir”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">De quina veritat estem parlant?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Del fet que cada 9 minuts mor al mon una dona víctima d’un avortament
clandestí?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Del fet que cap contracepció és fiable al 100%, i que el risc 0 de tenir un
embaràs no desitjat no existeix?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Del fet que recórrer a l’avortament no te perquè suposar un traumatisme,
que es possible viure una interrupció d’embaràs sense seqüeles?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Del fet que un 33% de les dones necessiten recórrer a la interrupció
d’embaràs al menys un cop a la vida?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Una servidora ha estat educada amb la idea que quan a qualsevol persona se
li neguen els Drets Humans, això va en detriment dels Drets de tots. D’aquí la
meva perplexitat, la meva incomprensió davant aquells que surten a manifestar
per negar als altres els seus Drets.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Com
es pot ser contrari a l’assoliment dels Drets de les altres persones? Per
conviccions personals? Empesos per algun estrany interès? Com es pot ser
anti-avortament sense haver-hi estat confrontat?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Perquè curiosament, al front<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dels
militants anti-avortament sempre hi trobes homes....<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Saps “senyor anti-avortament”, jo respecto els teus Drets, i els defensaré encara
que no pensi igual que tu. És el que tenim els defensors dels Drets Humans...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Puc entendre que no estiguis a favor de l’avortament d’acord amb les teves
creences, les teves conviccions, i alçaré la veu <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>perquè puguis continuar exercint la teva
llibertat d’opinar i de creure allò que creguis oportú (art18 i 19 DUDH). De
fet no t’obligaria mai a avortar (SIC!)...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Dit això continuo sense entendre perquè vols coartar els Drets de les dones,
negant-les-hi <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la llibertat d’escollir</span><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">, d’acord amb la seva raó i consciencia (art1 i 2 DUDH), posant en
perill la seva vida i malmetent la seva llibertat i seguretat (art3 DUDH), i sotmetent
a aquella que ho necessita a un tracte degradant (art 5 DUDH), etc...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">Entenc “senyor
anti-Drets”, que difícilment estaràs mai confrontat directament al problema de
l’avortament. No patiràs mai dins les teves carns, dins del teu ventre un
embaràs no desitjat, que no vols o no pots portar a terme. Però a un moment o
un altre pot ser que et creuis ni que sigui d’esbiaix amb el dilema. Potser
serà la teva companya, la teva germana, la teva cosina, la teva millor amiga, o
potser inclús la teva filla, que et digui : he fet el test, és positiu, i no
puc tirar-ho endavant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Potser tindràs alguna cosa a veure amb aquest embaràs , tu que vas insistir
a no posar-te preservatiu, tu que vas dir que la píndola del dia després podia
esperar...</span><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: 11.25pt; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Potser senzillament no
serà culpa de ningú, un accident, una contracepció defectuosa, un error, mala
sort... T’imagines preparat amb 16, 18, 20 o 22 anys, o tot al llarg de la teva
vida a afrontar un embaràs no desitjat? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: 11.25pt; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">No conec la teva vida. No
se que és el que t’empeny <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb la teva
cara de bona persona a sortir al carrer amb una pancarta anti-Drets en ple
Segle XXI. Potser fora bo que comencessis a viure en aquest Segle. Aquest Segle
on s’ha establert que un embrió no és una vida, i que la vida comença al moment
del naixement. Un segle on els penjadors i les agulles de fer mitja son
objectes quotidians i no instruments de tortura, a voltes mortals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: 11.25pt; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Vivim en una època que no
esta tant malament, en un lloc que a priori pots ser qui vols. I les dones que
et creuaràs durant la teva vida també han de poder ser qui volen. No vulguis
posar-nos traves provant de escatimar-nos Drets, aquests temps estan passats.
Compta amb mi i tantes altres per intentar aconseguir una legislació no
pro-avortament, sinó una legislació pro-decisió. Perquè al cap i a la fi el que
compta en tot aquest afer es la llibertat de prendre les pròpies decisions.
L’avortament es una decisió personal. El meu cos, la meva vida, la meva
decisió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: 11.25pt; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: 11.25pt; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Antònia Escoda<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: 11.25pt; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Per el diari BONDIA 07-02-2019<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.75pt; margin-bottom: 11.25pt; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-24452645802558698792019-01-29T20:24:00.000+01:002019-01-29T20:24:16.754+01:00Any d’eleccions<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/48_d2OiCVUU/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/48_d2OiCVUU?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">La ideologia, quina tonteria!! Aix...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Eleccions és quan ens inviten als tontets , que som
multitud, a introduir el cos del delicte de manera decidida dins el forat ,
diuen... I no sigueu malpensats! Es tracta de votar, no d’assolir qualsevol
fantasma d’aquells que guardes en el teu si més profund.... Poquesvergonyes!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Dreta, centre, esquerra, i més enllà, no hi ha res més
fàcil! Per ordre d’un extrem a l’altre i en ordre invers a la lectura, aquí
va...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">L’extrema-dreta. La gent d’extrema-dreta volen viure
entre ells i gaudir d’un país sense forasters, ni pobres, ni moteros, ni
tatuats, hippies, sense-sostre, joves, pastisseries orientals, ventiladors
xinesos, ni per descomptat transvestits brasilers. De fet, no volen gairebé a
ningú a part de gent guapa, rossa, alta, neta i en uniforme. Quin avorriment
no? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">La dreta. El món dels dretans, ve a ser acampi qui
pugui, cadascú es preocupa del seu jardí, i el problema és teu si no segueixes.
Treballem, seguim les regles, ens encanten els dinars familiars, les festes de
Nadal, i el jersei amb coll en V de color pastel i de cachemir lligat a les
espatlles. Els aturats, ja se sap, son uns dropos. Que treballin, no és tan
complicat no? O que tinguin diners, que no tenim perquè subvencionar-los per no
fer res!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">El centre. Agafes els de la dreta i els de l’esquerra,
barreges bé i amb carinyo, et voilà! Ja ho has entès tot!!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">L’esquerra. Tothom és bo, inclús els dolents. A
l’excepció dels banquers. Cal ajudar als pobres, inclús els dropos, perquè són
bons, els homes són bons, les dones són bones. Tothom s’estima, i ens en anem a
viure tots junts a la casa de la Nova Orleans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Els ecologistes. També porten jerseis de cashmere,
però els seus són d’origen ecològic, i a més solen anar calçats amb Keds
vegetals. Aquests s’encadenen a les centrals nuclears per salvar el planeta.
Però no ho aconsegueixen.... O sigui que morirem tots!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">L’extrema-esquerra. Tothom guanyarà el sou mínim i
viurà en apartaments col·lectius. Cada nit caldrà participar a un comitè
participatiu. Penjarem els patrons amb els seu jerseis color pastel, qüestió
que escarmentin. No ha funcionat mai però persisteixen!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Aquí ho tens, per fer-te una idea. Ara et toca triar i
anar a votar, en funció de les teves preferències pels rossos guapos, els
jersei de cashmere o les cases comunitàries.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Sí, pots votar per qui vulguis!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Em diu la veu en off, que estic parlant d’un altre
país, d’una altra època, que em deixi estar de fantasies simplistes, que estem
a Andorra, l’any 26 post-constitucional...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Situem-nos doncs a Andorra, i ja la tenim liada de
nou. Imatge desesperada i desesperant davant el mirall, intentant esbrinar qui
és qui, en l’enredat panorama polític andorrà...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Es mereixeria un Vademecum, que aquí hi ha més
principis actius, més marques, més contraindicacions, que en l’industria
farmacèutica!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">No hi ha tertúlia, ni reunió de politicòfils, on no
sentis dir que al cap i a la fi són poques les persones que es llegeixen els
programes electorals... Jo cada cop més, penso que de fet no se’ls llegeixen ni
els mateixos elefants de la política!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Enmig de la selva de traficants d’influències, i de
dinosaures que juguen a repartir-se cromos, em consta que hi ha gent en totes
les formacions que s’ho creu, i que treballa amb uns objectius diferents, que
prova d’ avançar amb propostes programàtiques i de país, cadascú dins de la
seva sensibilitat. I que voleu que us digui, fins i tot em farien pensar que no
tot està perdut...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">El problema de tot plegat, és que malauradament els
intringulis de les estratègies electorals vàries acaben deixant en un
segon pla tota aquesta feina seriosa... Programes progressistes, valents i
sovint complementaris, ofegats per enfrontaments personals, manca de visió de
futur i d’intel·ligència...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Quan les estrategies
electorals es posen per davant i ho aclaparen tot, la politica esdeve tot allò
que acabem avorrint!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Apa! Que sigui lleu!!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Antònia Escoda<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Per la Plaça del Poble del Diari
Bondia 22-01-2019<o:p></o:p></span></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-66569342960604556092019-01-29T20:21:00.001+01:002019-01-29T20:21:12.380+01:00Un mon de somni<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/dnvVtkVaM84/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/dnvVtkVaM84?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">De mons reals
i mons de somni...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Hi ha el mon
real, tal com el vivim o el percebem, i el mon somniat, tal com ens agradaria
que fos de veritat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Imagina que
ets víctima d’alguna guerra, que la sequera maltracta el teu entorn, que passes
fam, o el teu estatus laboral és proper a l’esclavatge. Tens gana, tens set,
tens fred, tens calor, tens por, tens mal, i somnies d’un mon on tindries accés
a l’aigua, al menjar, a un niu decent, a la seguretat física, vaja, els mes
baixos estrats de la piràmide de Maslow. Podem afirmar sense gaire risc
d’equivocar-nos que la coincidència entre tots dos mons, el real i el somniat
(per molt bàsics que siguin els teus estàndards de mon somniat) no
representarà, gaire més que l’aire que respirem, i l’amor que puguem sentir per
els teus essers més propers, si és que te’n queden.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Si formes
part de la categoria dels precaris, o de les classes mitjanes en via de
precarització, a les nostres societats occidentals opulentes però cada cop més
desigualitàries, el mon real i el mon somniat s’encavalquen una mica més.
Potser tens aigua corrent, lavabo, calefacció, cotxe, un ordinador, un telèfon
intel·ligent. Malgrat això tens la impressió que els dos mons cada cop
s’allunyen més l’un de l’altre, ja que tens dificultats o vius amb la por de
tenir més dificultats, o que la teva descendència tingui més dificultats demà. Llavors
el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>teu mon somniat pot presentar-se
lliure dels teus rivals perdedors o si realment ets un imbecil acabat, lliure
d’estrangers, de jueus, àrabs, homosexuals, i del dret de vot de les dones ja
que hi som; però al contrari també podria proposar condicions de vida decents
per a tothom (salarials i d’habitatge), un aire respirable, aliments sense
pesticides o metalls pesants. Malgrat el mirall deformant i anxiogen que ens
reenvia la societat, m’agradaria pensar que en el fons d’ells mateixos, un cop
han perdut les pors que els hi corrou el ventre, la immensa majoria
optaria malgrat tot per la segona opció, a l’ideal , en el millor dels mons
possibles. (Deixeu-me el meu mon somniat, d’acord??)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Si formes
part de l’oligarquia, l’encavalcament entre els dos mons es gairebé total (al
menys des del punt de vista de una opinadora de pa sucat amb oli de classe
mitjana). Si, encara que el teu Leit-motiv sigui la manera com t’escanyen amb
impostos i que et passis els dies intentant esquivar-los. Si, ja se que
t’agradaria tenir un Lamborghini o un iot, o un xalet a Courchevel de
més, i que tens por que t’enxampin el compte a suïssa (que a Andorra les coses
estan peludes). Si, tems perdre les pròximes eleccions i ser privat així de una
unça del teu poder, o si el populatxo t’angoixa una mica, encara que la
teva dona de fer feines és bastant ben educada malgrat sigui una mica dropa...
El cas és que el teu mon real s’assembla prou al mon somniat... al menys pels
pelacanyes que son legió!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Sigui com
sigui, el que esta clar, és que el mon on vivim, ha estat pensat. O si ho preferiu,
ha estat somniat. És el resultat de tries i de renuncies, de un militantisme
ideològic hàbilment vestit en la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">inevitabilitat</i>
de una pseudo-ciència: la economia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">La economia
que mana invertir milers de milions per rescatar bancs o fabricar armes de
guerra, en compte d’alimentar gent que mor de gana (goïta pobrets quina panxa
tenen...), o de frenar l’asfixia del planeta(ja s’ho faran els que venen al
darrere!). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Podem
teoritzar a l’infinit sobre la naturalesa cínica i involuntària, ideològica o
neurològica de l’encegament i la sordesa de les elits, però tot esperant,
una cosa és certa, quan menor és la distancia entre el mon real i el somiat,
menys sentim pressió per a reduir-la.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Pots
indignar-te , escanyussar-te, cridar fins l’afonia, denunciar a les xarxes
socials, el canvi no vindrà des de dalt. Com pots esperar que algú que
viu en el mon somniat hi renunciï?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">El canvi
només pot venir de l’exterior, i en l’ocurrència des de baix... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: 12.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Per un millor
i combatiu 2019!!!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: black; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Antònia
Escoda<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Per la Plaça
del Poble del diari Bondia 28-12-2018<o:p></o:p></span></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-52342994825651932722018-11-23T08:28:00.000+01:002018-11-23T08:28:34.943+01:00Estimada Elena Francis...<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Culpabilitzar a les victimes per no renunciar als
privilegis...<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">“Estimada Carme, es possible que els
maltractaments dels que ens parles, siguin producte del cansament, del fet que
el teu marit passi un mal moment. Tens uns fills preciosos fruit de
l’amor. Pot ser que l’amor en aquests moments, en la vostra llar, es trobi
apartat momentàniament o amagat, però el trobareu si el busqueu. Has de ser
forta, pacient, confiar en la providència, tenir fe. Una bufetada o dues no son
mes que el resultat d’un mal moment. En qualsevol vida matrimonial hi han alts
i baixos. En els moments bons has de trobar la força per a superar els moments
baixos. Que les llàgrimes de dolor no amaguin el bosc de la felicitat.
Sigues pacient i parla al teu home com a esposa i mare, abnegada i
ferma…”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Això era el discurs típic que es podia
escoltar en el Consultori de la doctora Elena Francis. Suposadament, son
teories que hem apartat al bagul dels records. Per contextualitzar, es tractava
de un programa de radio que va perdurar del 1947 al 1984, i que vehiculava una
ideologia i una moral ultraconservadores sobre el model de dona, mare i esposa
sempre submisa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Els costums tenen arrels tant profundes
que els privilegis de una meitat de la humanitat en front de l’altra meitat
esdevenen com una part del cos de uns i altres. I ningú no abandona els seus
privilegis de manera voluntària. Uns han d’aprendre a renunciar, a considerar
els altres com iguals, les altres han d’aprendre a no sotmetre’s. La submissió
és la ferida humana més difícil de curar, és un costum profundament ancorat que
deforma completament el cos i la ment. Passar de no ser ningú a ser una persona
és el viatge mes llarg que pot fer un esser humà...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Cada 25 de Novembre, toca recordar que
encara perduren de manera dramàtica les conseqüències de societats basades en
una desigualtat en els rols segons el sexe. Com cada 25 de Novembre, ens
submergiran en un ball de xifres, en un allau de testimonis.Veurem documentals
donant veu a dones víctimes de maltractaments, supervivents de la violència,
explicant al més mínim detall el seu drama personal, les vexacions i la
violència rebudes de un home que estimaven, i que de vegades, encara creuen que
estimen i estimaran. L’exposició de la dona com a víctima, però culpable en
cert sentit... Culpables de no denunciar, de no demanar ajuda, de sotmetre’s a
gairebé tot, de ser dependents d’aquests maltractadors. Les dones són víctimes
de l’altre però alhora, culpables d’allò que els hi succeeix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Dels homes, dels maltractadors, poc se’n
parla... Els homes exerceixen uns privilegis que no només no es
qüestionen, sinó que es reafirmen amb una naturalitat espaterrant. No es parla
, en aquesta diada del sacrosant Patriarcat, ni del reconfortant(entre cometes)
paternalisme, ni de les desigualtats de gènere que perduren en la nostra
moderníssima societat, ni de les relacions de poder que son els causants de la
violència masclista. I el fet de no parlar-n’hi ja és violència pura i dura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Mentre només es faci èmfasi en la
victimització de les dones, i no es denunciïn els privilegis dels homes res no
canviarà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Poques vegades veureu documentals centrats
en descriure de manera implacable, als assassins, assenyalant-los de manera
crua i directa, on es denunciï les seves conductes possessives i violents, les
seves frustracions, on es visualitzin els seus privilegis i posicions en la
societat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">El cas és, que dona la sensació que mentre
els governants es posen llacets, i fan el paripé solidari, no s’avança en la
resolució del problema. I per mostra, les xifres que any rere any ens
aclaparen en el Dia Internacional contra a violència contra les dones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">La situació de la dona arreu del mon, ens
demostra que hi ha països on els animals tenen millor sort que aquestes, al
menys disposen de Reserves Naturals on son protegits...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">La solució, dones preparades i educades
per defensar els seus drets inalienables per qualsevol mitjà...Dones
empoderades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Publicat al Diari Bondia 23-11-2018<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 69.75pt;">
<br /></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-65544473208324631492018-10-19T08:26:00.000+02:002018-10-19T08:26:02.503+02:00Guapa!!!<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
La darrera vegada que un pocasolta em va dir pel carrer el que pensava de la part mes voluminosa del meu cos, admeto que em vaig fer un bon fart de riure, sobretot per la cara que li va quedar quan li vaig dir amb tota la tranquil·litat del mon, que primer de tot, fes el favor d’anar a l’oculista, i que en segon terme si no li preocupava què en pensaven els altres carnussos com ell, del cul de la seva mare, la seva dona, la seva filla o la seva germana...</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
He d’admetre que l’edat és un avantatge pel que fa a aquests temes... Encara recordo les males estones, o inclús la por, que suposava passar, adolescent, davant d’una obra, sota un concert de xiulets, i del que en diuen floretes de més mal gust les unes que els altres...</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Hi ha qui diu que la majoria de vegades es tracta de compliments, que no hi ha agressivitat al darrere... Per què, doncs, per norma qui ho rep se sent malament? Perquè quan passa, les dones tenen tendència a baixar els ulls per evitar qualsevol contacte visual, evitar qualsevol actitud que pugui suggerir por, desafiament o invitació, mirar al davant i tornar a respirar amb tranquil·litat quan les portes de l’ascensor s’han tancat i és sola a dins? Perquè provoca una acceleració del pas i un provar de fugir de la situació el més dignament possible?</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Perquè de vegades un “guapa!” o una mirada sostinguda fan més por que una bufetada. Perquè com a dóna no tens per què acceptar, ni fer l’esforç de reaccionar bé davant d’una actitud o un missatge intrusius, per molt neutrals que hagin estat les seves intencions.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Amics, quan passeu sols davant d’un grup de noies, quan ja s’ha post el sol, apreteu les natges? Doncs probablement no. Perque mai cap dona, ni torrada com una avellana, ha posat la mà sobre el vostre sexe, ni ha acompanyat el vostre camí d’una floreta de caracter sexual. Perquè és bastant inhabitual que una dona es tiri a sobre d’un home al carrer o sota un porxo...</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
I si les dones ens dediquéssim a sortir a córrer pel carrer sense samarreta, i els homes es fessin assetjar per portar els pantalons de córrer massa curts?</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Us recomano un curtmetratge d’aquests que circulen regularment per les xarxes. Es tracta de <em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Majoria oprimida</em>, un curt del 2010, d’Eleonore Pourriat. Una inversió de rols pura i dura, seguint el dia d’un pare jove que té cura de la llar i que ha comès l’error de sortir en pantaló curt i samarreta mentre la seva dona és a la feina. Un encadenament de clixés i atacs sexistes, des dels petits assetjaments quotidians i banalitzats, des de les humiliacions corrents, fins a l’agressió, minimitzada per aquells que, suposadament, haurien d’aportar ajuda i suport. Comportaments xocants i fora de lloc, violències, des del menyspreu fins a l’atac verbal i físic. I l’home que en un principi donava la sensació d’estar segur d’ell mateix, i del seu dret a ser respectat, es troba al final completament aniquilat, destruït. Perquè ha viscut un episodi traumatitzant, i també perquè ni la llei, ni la seva companya semblen voler entendre que sí, que la cosa és traumatitzant. I sobretot que no, no era culpa seva, i que no exagera.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Siguis dona o home, ningú no hauria de suportar la més mínima d’aquestes situacions. És increïble i inversemblant trobar-se ferida, violada, tremolant i sola en una comissaria per denunciar-ho, i sentir-se dir de manera a penes subtil, que estàs fabulant, que n’estàs fent un gra massa i que ets patètica.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Sense voler victimitzar, ser ploramiques o càndid, és difícil no indignar-se davant la prova que la nostra societat actual encara té dificultats amb el concepte d’igualtat. Cal deixar de minimitzar els efectes de l’assetjament i de les agressions.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Respecte per a tots i totes. De debò. No tenim el dret d’opinar, d’interrompre, de mirar, o de tocar, sense el consentiment de l’altre, o millor, sense una invitació clara a fer-ho!!!</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Publicat al Diari Bondia el 19-10-2018</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-57743417077081753432018-09-27T18:25:00.000+02:002018-09-27T18:25:45.225+02:00Obediència o pecat original<h1 class="title" style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 20px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 1em; margin: 0px; padding: 0px 0px 20px; vertical-align: baseline;">
<br /></h1>
<div class="content GoogleAnalyticsET-processed" style="background-color: white; border: 0px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div class="field field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden GoogleAnalyticsET-processed" style="border: 0px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div class="field-items GoogleAnalyticsET-processed" style="border: 0px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div class="field-item even GoogleAnalyticsET-processed" property="content:encoded" style="border: 0px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; color: #222222; font: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
“Déu va crear a Eva i Adam i els va posar en un lloc meravellós, anomenat el paradís o Edèn. I allà haurien pogut quedar-se per sempre, tenir-hi els seus fills, crear una gran família i omplir la terra tal com Déu els hi va ordenar: creixeu i multipliqueu-vos i ompliu la terra” (Gn 1, 22). Però havien d’aprendre una lliçó. “Per això Déu els va posar una sola condició. Podien menjar de tots els arbres del jardí menys un. Si menjaven el fruit d’aquell arbre, moririen” (Gn 2,17): de <em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Resumen Bíblico</em> (<em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El Paraíso</em> i <em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El pecado de Adán y Eva</em>), i <em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Círculo Bíblico para Niños </em>(<em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La desobediencia</em>).</div>
<div style="border: 0px; color: #222222; font: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Segons aquestes fonts, l’ensenyament que Déu volia transmetre a Eva i Adam amb aquesta condició era la virtut de l’obediència. Obeint a Déu li demostraven que l’estimaven de debò i el desig que fos el seu amo. En desobeir-lo i menjar la fruita prohibida van demostrar que en realitat no l’estimaven i que no li estaven agraïts per haver-los creat i posat en un lloc tan especial com el paradís terrenal.</div>
<div style="border: 0px; color: #222222; font: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Per descomptat va ser la venal Eva qui va fer cas de la pèrfida serp, que era ni més ni menys que el dimoni en persona. Així, van perdre tot allò que Déu els havia donat, la gràcia i el paradís del qual foren expulsats, i en conseqüència, els castigava a emmalaltir, envellir i morir. Així estem nosaltres, humils mortals descendents dels nostres avantpassats pecadors, hereus de les seves debilitats i la seva venalitat...</div>
<div style="border: 0px; color: #222222; font: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
No patiu, no m’he donat cap cop al cap. No he pogut resistir a la temptació –soc dóna, igual que Eva– quan el coordinador d’aquest espai d’opinió m’ha reclamat el meu “sermó”! Tot plegat barrejat amb el tema d’actualitat, la despenalització de l’avortament reclamada pels col·lectius de dones –i em consta que també recolzada per nombrosos homes! I és que no em direu que no té conya la cosa. Ja ho sabeu, fèmines, si persistiu a demanar l’impensable, serem expulsats del paradís terrenal, altrament dit coprincipat!</div>
<div style="border: 0px; color: #222222; font: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
A mi això no em sona a debat, sinó a amenaça pura i dura. Dels nostres representants esperem que debatin i legislin pel bé de la ciutadania, i no amenaces! Ningú pretén que sigui fàcil.</div>
<div style="border: 0px; color: #222222; font: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
El dret a la interrupció voluntària de l’embaràs, es el dret fonamental a disposar del propi cos, de triar la maternitat, de tenir accés a les prestacions en matèria de salut reproductiva, i és constitutiu d’una societat democràtica i igualitària. Deia J. O’Brien, de Catholics for Choice, que “obligar les dones a tenir fills no és democràtic”. El Consell d’Europa aconsella la despenalització de l’avortament ja que sotmet les dones a un doble càstig: haver d’avortar, i estar obligades a fer-ho en un altre país. Les restriccions a l’avortament no el fan desaparèixer, només fan que sigui més injust, no funcionen més que com una fórmula per perpetuar les desigualtats. No hi ha justícia social tampoc en això.</div>
<div style="border: 0px; color: #222222; font: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
La llei ha de confiar en les dones, en el seu criteri, i en les eleccions que fa dia rere dia, sense jutjar-les. En termes mèdics, morals, filosòfics, o espirituals no podem saber quan el fetus es converteix en persona. I les dones, en canvi, ho són de manera clara i inapel·lable. I se les ha de protegir. Els homes i les dones han de prendre les decisions morals sobre la seva vida, i la llei els ha de donar suport i facilitar l’exercici de la llibertat de consciència.</div>
<div style="border: 0px; color: #222222; font: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Cal ser clars i contundents, i defensar l’avortament sense ambigüitats ni excepcions. I ha d’estar plenament garantit com a prestació sanitària. El dret a avortar en bones condicions psicològiques, sanitàries i econòmiques és una condició indispensable per a l’evolució de la nostra societat vers la democràcia i la igualtat entre homes i dones.</div>
<div style="border: 0px; color: #222222; font: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Tot plegat implica reconèixer la capacitat de les dones per resoldre allò que afecta els nostres cossos i les nostres vides. Pot ser que aquest sigui el problema? Lliure elecció versus obediència?</div>
<div style="border: 0px; color: #222222; font: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="border: 0px; color: #222222; font: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="border: 0px; color: #222222; font: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Publicat al diari Bondia 21-10-2018</div>
<div style="border: 0px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 14px;">https://www.bondia.ad/opinio/obediencia-o-pecat-original</span></span></div>
<div style="border: 0px; color: #222222; font: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-39415716748913002632018-08-29T18:56:00.000+02:002018-08-29T18:56:32.647+02:00Puteros<br />
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; line-height: 22.4px; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Tot és parlar de prostitució i començar a llençar eufemismes, entre acudits i riallades, i veure només el somriure incitador de les dones prostituïdes, tot ignorant la seva mirada buida, girant la cara davant de qualsevol signe exterior de malestar, silenciant el rentat de cervell al qual estan sotmeses, i oblidar-se del nombre de desaparicions i morts entre les prostitutes, vaja, la recepta màgica que permet alimentar el mite de la puta feliç... L’engany rau a pensar que la indústria del sexe podria considerar les dones éssers humans, dotades de drets humans fonamentals; en particular, aquell del lliure consentiment.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; line-height: 22.4px; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Què és la prostitució? És l’ús del cos de la dona per part d’un home per tenir sexe. Ell paga i fa el que vol, ja que, ja se sap, qui paga mana! Si et desvies d’aquesta realitat, estàs portant la prostitució a l’àmbit de les idees o la filosofia. És més còmode, més amè i sobretot més innocu discutir sobre idees. Però la prostitució no és una idea filosòfica. La prostitució és una boca, una vagina, un recte penetrats habitualment per un penis o unes mans o objectes per part d’un home i després un altre home i un altre i encara un altre i uns quants més, fins a l’infinit... Això és la prostitució.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; line-height: 22.4px; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
El mite de la puta feliç reflecteix sempre l’interès dels <em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">puteros </em>i del <em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">lobby </em>de la prostitució, i mai la seguretat i la humanitat de les dones prostituïdes. Obvien les causes de la prostitució, les pressions que hi porten, la pobresa, les violències sexuals físiques i mentals tanquen els ulls sobre la manera com han estat reclutades i el fet que siguin o no menors d’edat. La persona prostituïda nomes és vista com a mercaderia sexual, sense passat, sense somnis, sense esperances, sense futur, un cos fet senzillament per ser utilitzat, intercanviable, fins que ja no serveixi. Diuen que un de cada quatre homes hauria pagat alguna vegada per tenir sexe. Però segur que mai amb alguna d’aquestes dones esclavitzades! Segur que han pagat a aquella amiga d’un cosí d’un conegut teu que ho fa per vici i perquè guanya un patracol de bitllets i no vol fregar escales, la molt dropa!</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; line-height: 22.4px; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
El quid de la qüestió no és si les dones trien o no la prostitució, sinó el fet que el cos de les dones sigui saldat i venut com a bé o servei dins de l’òptica capitalista del mercat. I els clients són la demanda que alimenta el tràfic de cossos prostituïts, si tenim en compte que és la demanda la que crea l’oferta. La demanda són els <em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">puteros</em>. Homes ordinaris i sovint prou simpàtics. Això els fa invisibles perquè són lluny dels estereotips, com aquell de l’home solitari o amb alguna discapacitat o, en certa manera, estrany i massa sol, massa lleig per establir una relació fora de la prostitució. Els <em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">puteros </em>són dins les vostres famílies, poden ser col·legues de feina o homes amb qui us relacioneu a diari. Tenen una identitat <em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">normal </em>i solen mostrar-se sociables i amants de les seves famílies. Els <em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">puteros </em>no han de fer cap esforç, com segrestar dones, tornar-les narcodependents, prendre totalment el control de la seva vida, ja que ho fa per ells la indústria del sexe. Els <em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">puteros </em>són aquells que <em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">es follen</em> dones en captivitat, però no se’n senten culpables, ja que no són ells qui les retenen esclavitzades. Diuen que alguns homes (sic!) es tornarien bojos, o molt violents envers les dones i les nenes <em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">normals </em>si no poguessin consumir putes on i quan ells volen.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; line-height: 22.4px; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Tranquils, que els <em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">puteros </em>gaudiran de bona salut encara que se’ls prohibeixin les cases de barrets, fins i tot, els quedaria temps per reflexionar i descobrir l’empatia, la compassió i el sentit de la plena humanitat més enllà dels seus atributs sexuals. No, el seu penis no es marcirà ni canviarà de color fins a caure a terra!</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; line-height: 22.4px; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Fet i fotut, qui disposa realment de la llibertat de decidir no són les dones prostituïdes sinó els<em style="border: 0px; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">puteros</em>; poden decidir no associar-se a un tripijoc que tortura, mata i sotmet persones a escala d’un genocidi quotidià.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; line-height: 22.4px; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Publicat al diari Bondia el 9-8-2018</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; font-stretch: inherit; padding: 0px 10px 1em 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 22.4px;">https://www.bondia.ad/opinio/puteros</span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-81806544651647385432016-08-04T07:54:00.001+02:002016-08-04T07:54:07.922+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiccOh20Kz1rbhsHrwwdVLt8F-Mtvj3HFNYYU6P7ekHCnRvrpaEbUvtV0R6MGKlI9msMOXYqXOYajxGD5dRyst2kNWkiM0hL2DJAVRf5HZOKPRh_pH4GagBjPc4cIuv4xqVdeuSGb-UI7w/s1600/13876196_1123580321014119_2495367043140378376_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiccOh20Kz1rbhsHrwwdVLt8F-Mtvj3HFNYYU6P7ekHCnRvrpaEbUvtV0R6MGKlI9msMOXYqXOYajxGD5dRyst2kNWkiM0hL2DJAVRf5HZOKPRh_pH4GagBjPc4cIuv4xqVdeuSGb-UI7w/s320/13876196_1123580321014119_2495367043140378376_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-18378325988926165972016-07-19T11:27:00.000+02:002016-07-19T11:27:02.298+02:00En portada avui...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/HMVBCE468Cc/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/HMVBCE468Cc?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<br /><div class="MsoNormal">
Avui 19 de juliol , estem a ple estiu, astronòmicament i meteorològicament.
Diuen els meteoròlegs que estem en plena onada de calor, que vigilem amb la canícula...
Malgrat això els estiuejants han envaït les platges malgrat la sorra bullint, l’alerta
dels mosquits tigres, i les cues interminables per arribar i gaudir del teu
metre quadrat de platja. Aquí a Andorra deu ni do la calor, però com a mínim a
la nit podem dormir... Ja us ho fareu!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Per continuar amb la plana de serveis, val a dir que el
transit, tot i que ha millorat sensiblement després de l’atzucac del Tour,
continua presentant aturades i retencions sobretot als punts fronterers en un
va intent de lluitar contra el terrorisme després de l’atemptat de Niça... I
dic va , perquè queda demostrat que l’enemic és dins de casa, incentivant la intolerància,
provocant la malfiança de uns vers els altres, i esbatussant-se només amb
finalitats de promoció política.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Pel que fa a la plana nacional, entre sessions del Circ du
Soleil, i inauguracions de miradors, continuen també les discussions de pati d’escola,
“jo no me junto”, “tonto, i tu més”, etc... Francament, vista la esterilitat
dels discursos, només et queda desitjar que marxin tots plegats de vacances, i
encarin el nou curs amb una mica més de constructivitat...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Plana internacional:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Continuem amb les conseqüències del cop d’estat fallit a
Turquia... Un “epic fail” que sembla haver-li vingut la mar de be a en Erdogan
per apartar sense miraments tot allò o tot aquell que li pugui fer ombra...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
També es celebrava ahir la convenció republicana a Estats
Units per investir Donald Trump. El candidat que sense cap mena de vergonya, s’ha
dedicat a insultar musulmans, mexicans, discapacitats i dones va prometre que
seria digna de Hollywood, i així ha estat, només hi han faltat els tirotejos!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Ahir també se celebrava el 80e aniversari del “levantamiento”,
mentre avui els seus hereus en la figura de Mariano Rajoy, buscaran el suport
per perpetuar la societat de la por, la submissió i el vassallatge al poder
establert.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Millor passem a la plana de Societat, que com a mínim esta
més entretinguda...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Ahir vaig enviar el meu fill a tirar la brossa, i va tornar
amb un somriure de orella a orella... Us asseguro que això és una primícia mundial!
Va i em diu amb cara victòria, que ha caçat un Pokemon! És meravellós que amb
la que ens esta caient, encara conservem el punt de irresponsabilitat i de lleugeresa que fa
que som capaços de entusiasmar-nos per futilitats. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
També és noticia la dèria que li ha agafat a la gent per
casar-se... Cocos i presentadors, no s’escapa ningú ! <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Gran noticia per la família de “Ningú és Perfecte”! La Noemi
, conductora del programa, s’ha compromès amb en Guillem, i tal com una font
propera a la parella ho ha confirmat, el casament va tenir lloc el passat cap
de setmana en companyia de la família i amics. El que no se sap és si el nuvi
va parlar abans amb el pare de la Noemi per fer-li la demanda com manen els
canons i la tradició, abans de posar-se de genolls davant de la dona de la seva
vida per fer-li la gran pregunta...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Tota la família del “Ningú és Perfecte” esta encantada amb
la noticia. Encara no han transcendit detalls ni fotografies, però sembla ser
que la recepció va ser de lo més picant, a base de “burritos”, empanades, i
nachos, i regada amb abundants “Margaritas” i Tequila. La núvia lluïa radiant
amb un vestit d’estiu blanc ajustat, sabates de tacó i un ampli somriure, no se
sap si degut a l’emoció del moment o al efecte “Margarita”...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
La flor i la nata del programa, així com els amics i
familiars van poder gaudir de un concert amenitzat per la mateixa parella en el
més pur estil Sonny and Cher , menys la cabellera!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Ara seré una mica prosaica, i no us espanteu, però sempre he
pensat que les parelles són com les croquetes: més o menys tothom les fa igual,
però a cada casa tenen un gust diferent. Hi ha una base més o menys comú, i
després a cada casa es posa un “toc” que les fa diferents.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Cada parella hi va posant més o menys especies: viatges,
tardes de dissabte, fills, bromes que només ells entenen, records, alguna
tristor compartida, implicació de cada un en els projectes de l'altre, respecte
i esforç per fer feliç a l'altre.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Aquesta recepta, feta amb carinyo i tendresa, amb passió,
amb mil petits moments i alguns de grans, s'ha de servir vigilant molt la
presentació, és a dir, els petits detalls. Aquella fulleta de julivert, aquella
nota carinyosa penjada a la nevera, un t'estimo en qualsevol ocasió, un petó
apassionat quan l'altre no s'ho espera.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
No és una recepta per deixar fent-se, s'ha d'anar vigilant
constantment, mai es sap quan faltarà un ingredient i és important parar
atenció perquè algunes vegades cal renovar ingredients principals i és un
perill que ens n'adonem quan sigui massa tard.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Cal doncs, vigilar els fogons, i saber que molt sovint anem
canviant i hem de ser capaços d'adaptar els ingredients al que necessitem en
cada moment.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
És només una proposta, n'hi ha d'altres. Segur que oblido
alguna cosa, però el que no hem de consentir que es perdi mai és l'amor, el
respecte i les ganes d'encetar un nou dia.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Que sigueu molt feliços. Us ho mereixeu.<o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-10395421883820431402016-07-12T10:14:00.001+02:002016-07-12T10:14:48.664+02:00Nois, noies i viceversa...<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/jY-i7uMM094/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/jY-i7uMM094?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<br /><div class="MsoNormal">
A Alemanya per lluitar contra l’assetjament contra les dones als transports públics, una
companyia ferroviària proposa vagons prohibits als homes. La segregació coma
mesura de protecció?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Si apliquem aquest raonament a totes les opressions que
mereixen ser combatudes anem cap a una societat segregacionista, i és una
perspectiva ben lluny de ser constructiva. Perquè sabem que inclús en els llocs on ja existeix aquest
tipus de transport segregat, els assetjadors no dubten a obviar la interdicció
i en general son els més motivats els que ho fan , doncs els més perillosos. D’altra
part suposa una dona que no serà dins del vago segregat, estarà potencialment
en més perill, i trobaran el mitjà de
responsabilitzar-la de allò que pateix.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
I llavors que farem amb el racisme, la homofòbia, la
transfobia?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
No som assetjades nomes per tenir la audàcia de ser dones. Que
farem de les persones assetjades per motiu del seu color de pell, de la seva
sexualitat, del seu gènere, de la seva religió presumpta?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
També és un pegat sobre una ferida oberta.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Mentre es segueixen mesures d’aquest tipus, no ens preguntem
realment com lluitar realment contra aquests comportaments. No mirem de desconstruir
allò que fa que en les nostres societats, les fabriquem, les encoratgem i els
hi permetem d’existir a llarg termini.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Perquè tants homes assetgen tantes dones? Que podem fer per
aturar aquest fenomen a l’arrel.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Estaria be que ens féssim les bones preguntes. I en
particular sobre la educació que donem als nostres meravellosos fills.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Cal puntualitzar però, que no son tots meravellosos de la
mateixa manera és clar. Les nenes son meravelloses com ho poden ser unes nenes,
i els nens son meravellosos com només ho poden ser uns nens, malgrat els
nostres esforços de pares descerebrats per intentar educar-los buidant de
gènere la seva educació! <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Amb la mes perfecta ceguera, amb la més magistral bona fe,
entre un viatge al club de judo i la rubrica del darrer butlletí de notes
trimestral, permetem que les nostres filles siguin condemnades a ser violades (crims
dels quals seran evidentment les víctimes culpables, ja que de tota evidencia
no hauran seguit els mes elementals consells de de prudència), i fem dels
nostres fills potencials violadors, incapaços de reprimir el seu natural desig,
provocat per aquestes marranes que no tenen res mes a fer que provocar-los
descaradament amb la seva roba de puteta i les seves actituds totalment
alliberades.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Si, si, nosaltres. Tu
i jo, i també la mare aquella que s’escandalitza cridant que els violadors son
monstres i que és horrible per part meva posar el seu granulós adolescent amb
penis , al mateix nivell que aquests criminals tarats, que hauríem de condemnar
a mort després de tallar-los-hi les parts...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
I és que els nostres fills son i seran violadors potencials,
via l’educació que els hi donem, reflex perfecte de l’educació que donem a les
nostres filles.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Animem a les noies a no restringir la seva orientació i
ambició professional, a considerar la igualtat com un dret i un objectiu
lloable, inclús a vegades intentem insuflar-lis-i la força de resistir a les injuncions
patriarcals diverses.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Persuadits d’actuar de la millor manera tenim cura de les
nostres nenes, víctimes potencials, donant-los-hi consells de prudència molt opressius.
Restringim la seva llibertat de moviment als espais públics (no et passegis
sola a la nit), restringim la seva llibertat de vestir (no et vesteixis massa
curt , massa exuberant, massa sexy), restringim la seva llibertat de parlar (no
provoquis als nois), restringim la seva llibertat de desitjar (no et pensis que
els nois es podran aturar si has anat massa lluny), i ja que hi som restringim
la seva llibertat de pensar (més val que estiguis enamorada quan tinguis la
teva primera relació sexual).<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
I els nois?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Pels nois funciona de manera diferent. Restringir la llibertat dels nois? On anirem
a parar?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Sense cap dubte els hi ensenyem que no cal aixecar la ma
sobre les nenes , a mostrar-se correctes, a ser uns paios decents.. Però pel
que fa a les violacions, ni ens plantegem que la nostra descendència pugui ser
culpable de un crim tan terrible.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Els aconsellem d’evitar les males companyies (ja se sap que
sempre es culpa dels altres...) Els aconsellem un munt de coses, generalment
lligades a la seva seguretat material. No pugis al cotxe de un torrat, no t’oblidis
els condons en cas que caiguis sobre una bandarra, no fos cas que t’encomani
alguna porqueria, o et vulgui caçar quedant-se embarassada...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Quan explicarem als nostres fills el que és una violació?
Quan els hi direm que una violació és el fet d’imposar un acte sexual a una
persona que no ho vol? Quan els hi direm
que el fet de desitjar una noia no es una excusa per insistir i obtenir en
contra dels seus desitjos gestos i actes sexuals. Quan els hi explicarem que no nomes cal el
consentiment, sinó que a mes és indispensable el consentiment acompanyat de
desig? Quan, en el mateix ordre de idees explicarem als nostres fills que una
noia que els hi fa un petó, ho fa perquè desitja aquest petó, però que això no significa
el consentiment de res més per defecte? Quan els explicarem que no passa res,
que no és greu si no has pillat aquesta nit?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Quan els hi explicarem que si aquella noia dona la sensació
de tenir desig quan esta completament borratxa, el sentit comú encomanaria a
preguntar-se si realment el desig sobreviuria a la borratxera? <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Quan aturarem d’educar els nostres fills com aquell enze que
no desitjaríem mai que es trobes ni hagués de suportar la nostra pròpia filla?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Antònia Escoda<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira
12-07-2016<o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-19526125926275807262016-07-05T10:35:00.000+02:002016-07-05T10:35:26.920+02:00Esperar o escollir...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/oJYRtOPUonA/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/oJYRtOPUonA?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<br /><div class="MsoNormal">
Estic esperant amb impaciència els resultats dels exàmens
del meu fill. Ahir a la nit esperava que tornés a casa , per quedar-me tranquil·la
un cop tingués la certesa que estava al llit , en seguretat, després de sortir
amb els amics...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Us adoneu que la majoria de les nostres esperes son de
naturalesa ansiògena?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
L’espera del resultat d’un examen, l’espera del diagnòstic del
metge que heu anat a consultar, l’espera de la trucada del responsable de
recursos humans d’aquella empresa en la que heu postulat, o l’espera de una
eventual carta d’acomiadament, l’espera de la decisió del jutge que porta el
vostre afer, l’espera del pressupost de la reparació del vostre vehicle, l’espera
de l’esser estimat preguntant-vos si encara us estima, etc..<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Afortunadament ( cal mantenir el sacrosant optimisme ben
amunt), també hi han esperes que tenen regust de promesa de felicitat: L’espera del naixement del
vostre fill ( no en deien l’estat de bona esperança?), l’espera de l’enamorat
amb qui heu quedat, l’espera de la tornada a casa dels nens crescuts de noves experiències,
l’espera dels amics que venen a compartir la vetllada amb valtros, l’espera per
prendre l’avió en direcció al viatge dels teus somnis (sempre hi quan no l’hagis
contractat amb Vueling...), l’espera de les vacances i la vostra merescuda dosi
de vitamina D, etc... <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Fet i fotut t’acabes adonant que et passes la meitat de la
teva vida esperant...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
El problema de moltes esperes, és que estan plenes d’expectatives
fins el punt que t’acaben condicionant més enllà del moment, del fet mateix.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Ens convencem a nosaltres mateixos que la vida serà millor
després de ...: <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Després d’acabar la carrera, després d’aconseguir treball,
després de casar-nos, després de tenir un fill i després de tenir-ne un altre...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Després ens sentim frustrats perquè els nostres fills no són
suficientment grans i pensem que serem més feliços quan creixin i deixin de ser
nens; després ens desesperem perquè són adolescents i difícils de tractar. I
pensem que serem més feliços quan surtin d’aquesta etapa...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Després decidim que la nostra vida serà completa quan a la
nostra parella li vagi millor, quan tinguem un cotxe, quan puguem anar de
vacances, quan aconseguim l’ascens, quan ens retirem...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
La vida sempre esta plena de després, de reptes.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
És millor admetre-ho i decidir ser feliços de totes formes. Així
que cal deixar d’esperar fins que tinguis fills, fins que se’n vagin de casa,
fins que et divorciïs, fins que perdis aquest 10 quilos de més, fins el
divendres a la nit o fins el diumenge pel matí, fins a la primavera, l’estiu,
la tardor o l’hivern o fins que et moris, per decidir...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Decidir...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Ja arribem al quid de la qüestió... Perquè si el esperar te
una certa connotació de passivitat, el millor contrapunt a l’espera seria el
decidir, escollir...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
I és que en general la vida és una suma de casualitats que
es creuen en el nostre camí, i tot depèn de la nostra capacitat d’adoptar
decisions conscients segons el context.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
En quines condicions decidim? Amb quines expectatives
escollim el que fem, el que pensem o el que trobem repulsiu? Que escollim i que
descartem?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Tenir la possibilitat de decidir a que vols dedicar la teva
vida és un privilegi. Per la majoria de persones del planeta, la vida és pura
supervivència, en un pla molt més dramàtic.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Les possibilitats que te una persona d’escollir,
consisteixen també a atrevir-se a triar en quin costat es posiciona en una
societat injusta, que viu en tensió entre els diferents camps de força de la indecència.
Això és la base del fet que tots som essers polítics, ho vulguem o no. Vivim en
una dimensió essencialment política, un contracte que tenim amb tota la resta
de la gent que son els nostres contemporanis. Però també un contracte més
llarg, la vigència del qual s’estén fins al que encara no han nascut.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Vaja...Que pots continuar esperant, que un nou líder, un nou
govern et canviïn la vida, però només tu tens la possibilitat de triar i de
decidir canviar el rumb ( un luxe inimaginable per a molta gent).<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Escollir i agafar decisions és prendre’s la vida
seriosament. Encara que alguna vegada hagis triat malament, no pots comparar-ho
amb la derrota que suposa el no triar.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Si no, sempre pots continuar esperant....<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Antònia Escoda<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 5-06-2016<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-89201082549056852082016-06-28T09:32:00.000+02:002016-06-28T09:32:03.476+02:00Civilització<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/doIEwzc6k_k/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/doIEwzc6k_k?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<br /><div class="MsoNormal">
Com es pot descriure el concepte de civilització? Que és una
persona civilitzada?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Les respostes han anat variant al llarg de la historia. I sempre
es basen en el concepte que la civilització s’adquireix, mentre que els no civilitzats
ho son per niciesa o per manca d’oportunitats, de manera que no poden atènyer
la felicitat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Sovint s’ha fet servir el concepte de civilització per cometre
abusos. En les diferents empreses colonialistes, cada vegada que els
civilitzats decidien anar a conquerir altres contrades, a espoliar les riqueses
dels no civilitzats, va resultar ben útil als països posseïdors de les tres
armes infal·libles que comencen amb la lletra C. Com civilització, colonització...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
La primera de les tres armes, els Canons: el poder armamentistic,
que et serveix per amenaçar i en cas de necessitat, s’usa si ho consideres
adequat , sense miraments, sense estats d’ànim... I és que les persones
civilitzades tenen el dret de matar als qui s’oposen als seus interessos...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Entre la civilització i la barbàrie nomes hi ha la mort.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
La segona arma: la Creu. A Jesús li posaven el casc al cap i
li feien empunyar una espasa. El fonament per elevar els aborígens, indigens, negres,
indis, i tos aquells pobles tan bàrbars i salvatges al grau de civilització
residia en la possessió de la fe vertadera. Els deus i les doctrines animistes
que aquells pobles havien professat durant segles havien de desaparèixer. Els
missioners eren els soldats de deu. Eren guerrers amb salacot i bíblies preparades per usar-se.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
La tercera arma , és la Comptabilitat. Per aconseguir la civilització
desitjada cal respectar les lleis econòmiques del mon occidental i la
brutalitat del mercat capitalista.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Els imperis s’han anat succeint, tots amb la seva dosi de
barbàrie, amb formes variables segons l’època, i segons el seu grau de tecnicitat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Persisteix l’imperi occidental, pretenent ser el líder
econòmic, tecnològic i militar...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Occident i els seus valors. És molt simple.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Parlem d’inviolabilitat de la propietat privada, quan anem
confiscant els estalvis de tota una vida de moltes persones. Parlem de respecte
de la integritat territorial dels països, tot destruint un darrere l’altre, Iugoslàvia,
Iraq, Síria, Ucraïna, i tots els altres... Defensem la lliure empresa, però
això si, nomes amb la possibilitat de treballar amb qui et manin, segons la
pressió del govern de torn... Parlen de lluita contra el racisme quan tots
sabem que més val no néixer negre, ni tant se val moreno en alguns del nostres
països... Parlem de democràcia, i utilitzem amenaces directes contra els
governs que consulten amb els seus ciutadans. Democràcia utilitzada com a eina
de validació i legitimació de les polítiques
dels governs contra els propis pobles...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Com podem pretendre estar oposats al terrorisme si financem
la formació i armament dels grupuscles terroristes? Com podem parlar de
justícia quan una persona pot estar en presó preventiva més de un any? La
corrupció més que perseguida sembla ser encoratjada, alimentant bombolles a
punt d’esclatar amb les millors notes de les agencies de rating...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
A la vista del mon sencer queda clar que els suposats valors
occidentals son nuls. O buits de contingut.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Si penseu que tot plegat només son alguns exemples
específics de les dificultats o dels errors que podrien ser superats en un
futur, llavors us equivoqueu.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Per la terra deambulen milions de gent que amb prou feines
s’atreveixen a imaginar que una vida més
decent que la seva és possible. Els rics en gàbies d’or guardades per les armes,
els pobres disposats a morir matant, i la classe mitjana ensorrada, gastant energia
en sobreviure i resistir, més que centrant-se a progressar.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Hi ha una civilització digna del seu nom mentre l’esclavatge
i la tirania governen la terra?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Existeix una civilització veritable sense esclavatge i altres
abusos més o menys manifestos? Es lícit somiar en la possibilitat de crear una
civilització mundial que no es fonamenti en cap tipus d’opressió?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Sigui lícit o no, és un somni necessari...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Antònia Escoda<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira
28-06-2016<o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-3409442664682063162016-06-21T09:20:00.002+02:002016-06-21T09:20:58.838+02:00El populista sempre és l’Altre...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/VEUC81e8AKw/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/VEUC81e8AKw?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<br /><div class="MsoNormal">
El populisme no és una novetat en si. Sense retrocedir als
moviments agraris, i després obrers als Estats Units o al moviment socialista
rus del segle IXX, el populisme a l’inici designava aquells que donaven suport
a les classes populars. A França inclús, el populisme va ser una escola literària.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Sobta doncs l’alegria amb la que s’utilitza avui en dia aquest
terme. O potser es tracta de un nou fenomen de moda com tantes altres paraules
o expressions que sorgeixen en funció de l’air du temps, perquè queda be, o
senzillament amb aquella voluntat de simplificar-ho tot, de reduir tot a la més
simple expressió, que ja se sap, el poble és tonto i dropo i necessita que li
serveixin les coses en safata i si pot ser mig digerides...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
I és que “populisme” serveix per a tot, per parlar de la victòria
de Donald Trump a les primàries del partit republicà a Estats Units, de la
dreta xenòfoba francesa, britànica o holandesa, de partits emergents com
Alternativa per Alemanya, del moviment 5 estrelles a Italia, de Syriza a
Grecia, de Podemos a Espanya, com també del eix bolivarià a Amèrica del Sud... <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
En aquesta caixa de mals endreços ideològica, s’hi poden
trobar moviments xenòfobs, partits anti-austeritat, partits que denuncien el
funcionament de la unió europea....Fins i tots alguns politòlegs com Mark
Leonard cap del European Council On Foreign Relations, associen el vocable
populista al Partit socialista del Països Baixos, al partit conservador angles,
o al partit comunista francès.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Al final acabes pensant que es deu tractar de una
meravellosa eina, com aquells objectes d’higiene femenina que et permetien
fer-ho absolutament tot, ja sabeu: pujar a cavall , nedar, anar amb
bicicleta...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
O... Digueu-me malpensada, potser es tracta de una drecera
per a dropos, una formula buida de sentit, símptoma de una línia de pensament
reductora, simplista, al servei dels poders establerts...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Mireu el que passa cada cop que s’invita al gran banquet
democràtic una nou invitat, presenti el que presenti com a programa:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
No teniu temps d’analitzar el context històric, l’entorn
polític, el ideal social que porta per bandera? Cap problema no cal
trencar-s’hi la closca. El definim com a
populista, i si pot ser amb una lleugera cara de fastig, per fer entendre al nostre
interlocutor que acaba de penetrar l’antecambra del nazisme...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Per l’esquerra caracteritza la dreta que juga amb el codi emocional.
Per la dreta és qualificatiu de l’esquerra tirant sobre el registre demagògic.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Que es guanya cultivant la confusió entre moviments tan
dispars?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
I és que sembla que amb el temps els nostres estimats
masters del màrqueting, s’han adonat ràpidament que el vocable te l’avantatge
de poder multiplicar les combinacions audaces com : nacional-populisme, populisme
d’esquerres, liberal-populisme, sindical-populisme, etc...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Fet i fotut t’acabes adonant que el populisme acaba sent una drecera fàcil a l’hora de presentar els
partits, tot estigmatitzant el camp advers.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Però per damunt de tot serveix als detentors del poder, als
partits establerts, per desqualificar els moviments que s’oposen a la seva
política o al seu mode de governança. Una manera de desprestigiar els contrapoders que
emergeixen de manera natural, front a la dura llei de la raó de la majoria.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Perquè al cap i a la fi del que es tracta és de
culpabilitzar i avergonyir a aquell càndid ciutadà que tingui qualsevol vel·leïtat
de decantar-se per cants de sirena, utopies, i quimeres varies...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Etimològicament parlant el populisme vindria del concepte de
“poble”, i designaria una crida a la defensa dels interessos del poble....
bonic no?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Fins el moment on acabes caient en un depressió profunda en
adonar-te que el populista sempre és l’Altre...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Moralitat: tergiversar aquesta paraula i presentar-la sota
una accepció pejorativa suggereix sovint una malfiança, o més ben dit el
menyspreu a l’encontra de tot el que te que veure amb el poble.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Antònia Escoda<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira
21-06-2016<o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-79635250248254389952016-06-14T12:13:00.000+02:002016-06-14T12:13:02.152+02:00 Lo important és participar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/btPJPFnesV4/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/btPJPFnesV4?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0in;">
Jocs olímpics d’Hèlsinki, 1952.
Cursa dels 5000m.Una de les proves més esperades d’aquests XV jocs
olímpics d’estiu. Els seguidors francesos s’han aplegat per
donar suport a Alain Mimoun. Els Anglesos es noten presos de una
intensa agitació, ja que aposten clarament pel jove campió
Chataway.</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
I precisament Chataway, des del moment
en que sona el tret de sortida, pren el lideratge de la cursa des de
l’exterior. El Txec Zatopek , que creu que els favorits son
l’alemany Shade, i el rus Anoufriev, és només 14e al final de la
primera volta. Entre els capdavanters de la cursa, en tercera
posició, el Belga Reiff, vencedor en la distancia als Jocs de
Londres de 1948.
</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
Des del segon kilòmetre de cursa ,
l’alemany Shade pren el comandament del grup que ja s’ha escindit
en dos. Però en arribar a la línia recta, Zatopek, estranyat pel
ritme lent de la cursa, posa el turbo, arrenca i remunta de la 14a a
la 5a posició, tot estirant el pelotó de cua fins tornar a formar
un sol grup.</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
Un tomb més i ja es en primera
posició. I s’hi mantindrà durant dos tombs més. Zatopek, Shade,
Reiff, Chataway, Mimoun per aquest ordre. En encetar el tercer
kilòmetre de cursa, Shade avança Zatopek, i a la fi dels 3000
metres, encara es troben organitzats en pelotó, Shade, Reiff,
Zatopek, Chataway, Mimoun i Pirie, amb el altres al darrere.
</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
Un pelotó que no obstant comença a
trencar-se per davant del rus Anoufriev... Només l’anglès Pirie,
aguanta la cadència infernal dels 5 grans.
</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
Quart kilòmetre. En abordar el
viratge, Zatopek torna a prendre la primera plaça. Anoufriev, cap
del segon pelotó ha retrogradat posicions de manera evident. Als
3800m Pirie arrenca, i agafa el lideratge per mirar d’estirar i
ajudar el seu compatriota Chataway.
</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
Els anglesos es desfermen a les grades,
veient albirar a l’horitzó la seva primera medalla d’or.</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
Però llavors Shade contraataca, i el
pobre Pirie, es veu ràpidament engolit, i després distanciat.</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
Encara falten dues voltes.
</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
És el moment en que Gaston Reiff, el
belga, en quarta posició, sent que la cursa se li escapa. I a la
sortida del primer revolt perd la cadència, per frenar i finalment
abandonar quan falten 600 metres.</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
Queden quatre homes. Shade, Zatopek,
Chataway i Mimoun.</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
Ultima volta. Zatopek ataca en sentir
tocar la campana, seguit per Chataway. Mimoun lluita, també vol
passar al davant. Shade l’aparta a cops de colze, i per un moment
Mimoun es veu distanciat.</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
”Mi-moun!!Mi-moun!!” crida la coral
francesa. I Mimoun s’apega als tres líders.</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
Però a 200 metres de l’arribada
Chataway agafa el cap de la cursa.
</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
Ultim revolt. Zatopek i Mimoun ataquen
i passen. Llavors Mimoun comença a esprintar, però Zatopek és més
ràpid que ell. Bloqueja Mimoun contra Shade i agafa un avantatge de
3 metres. Chataway desequilibrat cau. S’aixeca desseguida, però la
cursa ja esta venuda.
</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
Mimoun avança Shade, però no pot
remuntar els 3 metres perduts. Zatopek guanya amb una marca de 14min
06segons, 06 centèsimes, davant Mimoun que bat el record de França.</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
Una carrera per la historia, amb quatre
corredors colze a colze en els últims 100 metres. Et dius que és
una historia tan bonica, que si no haguessin estat condicionats per
l’esperit de competició, haguessin pogut pensar:</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
“I jo que hi faig aquí... Estic al
costat de corredors formidables, que corren tan rapid com jo, son
fantàstics. No intentaré vèncer-los. I si ens agafem tots del
bracet i arribem tots junts, per coronar un esforç individual, però
en el fons col·lectiu? “</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
Dons es veu que un happy end així, que
hagués sigut espaterrant, esta prohibit pels reglaments, és
impossible.</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
Amb lo qual queda provat que el famós
adagi atribuït a Pierre de Coubertin, “lo important és
participar”, és pura hipocresia.
</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
Diuen que l’esperit de competició és
bo. Personalment no hi estic gens d’acord. I admetreu que tots els
assumptes que envolten el mon de l’esport, i del futbol en
especial, fan pensar que el que predominen son les vils emocions, de
superar al veí millor que superar-se a un mateix.</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
I no crec que sigui només un problema
degut a la quantitat de calés que es mouen al voltant de mon de
l’esport(que també!), sinó que aquest esperit competitiu sembla
inscrit en els nostres gens, en la mesura en que apareix en tots els
àmbits de la nostra vida. Fins i tot en els bancs de l’escola...</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
L’esperit competitiu vol dir que si
miro a l’altre tinc por, i el tinc que vèncer, guanyar-lo.</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
I es el que volem crear, guanyadors,
tot i sabent que fent un guanyador creem una multitud de perdedors.</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
Una societat en un estat de malfiança
permanent, en compte de confiar en l’altre, d’obrir-se a l’altre,
malgrat allò tan nostrat de presentar l’altra galta...</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0in;">
Antònia Escoda</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0in;">
Per l’espai d’opinió del “Ningú
és Perfecte” de Radio Valira 14-06-2016</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-18354665109858999782016-06-07T09:23:00.000+02:002016-06-07T09:23:07.585+02:00Deixeu-nos veure les estrelles...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/tRcPA7Fzebw/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/tRcPA7Fzebw?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<br /><div class="MsoNormal">
Quan arriba la vesprada, cada poble, cada ciutat, s’il·lumina.
Faroles, cartells publicitaris, vitrines de botigues, despatxos il·luminats en permanència,
que prenen el relleu del sol en els centres urbans, sigui quina sigui la dimensió
del poble.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Es parla de contaminació lluminosa o de fotopolució quan les
il·luminacions artificials son tan nombroses i omnipresents que perjudiquen l’obscuritat normal i desitjable de la nit.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
La contaminació lluminosa son els rajos lluminosos
infrarojos i ultraviolats visibles, emesos cap a l’exterior o cap a l’interior, i
que per la seva direcció, intensitat o qualitat, poden tenir un efecte negatiu
o incomodant sobre l’home, els paisatges o els ecosistemes.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
La contaminació lluminosa és una forma de pol·lució poc
evocada, ja que a priori semblaria poc nefasta per la salut si es compara amb
les contaminacions mes clàssiques com són els residus de tot tipus, la mala
qualitat de l’aire o les aigües brutes. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
No obstant la contaminació lluminosa també te conseqüències sobre
els essers vius i pot ser reduïda fàcilment.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Sobre l’home, una exposició inapropiada, és a dir una insuficiència
d’exposició diürna o una exposició nocturna exagerada, pot modificar l’organització
temporal dels fenòmens fisiològics, contribuint a una desincronització interna,
que pot portar a una alteració de la salut física o mental, i de manera més
general a pertorbacions rítmiques sobre els essers humans.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Les conseqüències més evidents van de la simple molèstia, a
les despeses inútils d’energia. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Nombrosos estudis posen en evidencia conseqüències immediates
sobre la son. Sota l’efecte de la llum artificial, la epífisis, disminueix la
producció de melatonina, una hormona que contribueix a la sensació de cansament
i a la baixa de la vigília de cara al vespre, preludi de la son.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Diu inclús un estudi angles del 2012, que la llum artificial
que ens imposem de cara a la nit, desregularia el nostre ritme circadià, un
factor sot estimat que contribuiria a la presa de pes més del que pensàvem. </div>
<div class="MsoNormal">
Qui
havia de dir que el meu sobrepès es culpa de la farola del costat de casa...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Segons els investigadors de la universitat de Toronto, la
nostra exposició quotidiana a la llum elèctrica ha augmentat considerablement per
assolir mes de 7 hores per dia de mitjana. I aquesta exposició prolongada no
natural constituiria una contaminació deguda a la llum artificial que seria també un
factor a l’origen de l’important augment dels càncers..<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Si els estudis científics sobre l’acció anti-cancerosa de la
melatonina demostren resultats contradictoris, les dades més recents suggereixen
que la melatonina podria ser eficaç per inhibir el desenvolupament i la progressió
d’alguns càncers com el de la pròstata i de mama. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
La melatonina és un antioxidant amb beneficis múltiples, és un factor anti-envelliment, frena el desenvolupament de tumors, estabilitza la tensió arterial,
manté la libido... </div>
<div class="MsoNormal">
Ja us estic veient a tots córrer cap a la farmàcia més pròxima
per acabar amb els estocs de melatonina...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Pel que fa al mon animal, la sobreexposició a la llum
artificial és la causa de la desaparició d’alguns tipus d’insectes, cosa que pertorba
la cadena alimentaria. Els llums nocturns poden alterar les interaccions entre especies, i la orientació d’aquestes. Els ocells migradors son pertorbats i desorientats, ja que s’orienten
pels estels, amagats pels llums nocturns. Els ocells de ciutat, veuen el
seu cicle reproductor, i el seu comportament modificat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Moltes altres especies son víctimes de la contaminació lluminosa,
com els rat-penats, les tortugues, i el caragols que veuen el seu rellotge
intern modificat, mentre d’altres se’n beneficien com els pardals o els coloms.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
La germinació , el creixement, l’expansió de les fulles , la
floració, el desenvolupament de les fruites també son modificats per la llum.
La vegetació il·luminada de manera permanent
degenera de manera precoç.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
No cal ni parlar dels costos econòmics de la sobreexposició
a la llum artificial.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Però sobretot , la contaminació lluminosa s’afegeix a la contaminació
atmosfèrica fent un vel en el cel que ens impedeix veure les estrelles.</div>
<div class="MsoNormal">
Ens
estem negant la bellesa de la via làctia que poc a poc va perdent visibilitat així
com un 90% de les estrelles.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
I es que el 35% de l’energia lluminosa emesa des de la terra
il·lumina també els núvols i el cel en altitud. Es un halo difús que
desnaturalitza la boveda celeste de les nostres ciutats banyant-les en una nit artificial
que pertorba la contemplació dels estels.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
En una recerca de la seguretat constant i sovint ineficaç,
cada cantonada te la seva farola de manera que hem perdut la dimensió cultural
de les nits de debò. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
No es tracta de tornar a l’edat de pedra, ni deixar ciutats i
carreteres en la obscuritat més absoluta, sinó del us racional de l’energia a
mateix temps que evitem afectar altres sistemes que no necessiten tanta il·luminació.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
L’univers ja esta il·luminat
per cents de mils de milions d’estels, i no és necessari que els hi dirigim uns
quant milions de focus mes.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
La dimensió mística dels cels nocturn... Deixar vagar el
nostre esperit te el mateix sentit avui(o més!), que fa milions d’anys...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Antònia Escoda<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Per l’espai d’opinió del
“Ningú és Perfecte de Radio Valira 07-06-2015<o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-6456728989082875222016-05-31T10:16:00.001+02:002016-05-31T10:16:43.613+02:00La llei de Murphy<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/CMThz7eQ6K0/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/CMThz7eQ6K0?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<br /><div class="MsoNormal">
Imagineu-vos un mati d’aquells on ben entrada la tardor, us
heu d’aixecar del llit, ben abans que es llevi el sol...No us feu els ronsos,
que en aquelles èpoques el sol s’aixeca prou tard com per que tingueu un cert marge...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Llavors us adoneu que el fred sembla arribat per instal·lar-se
per un bon peçó de temps. Si, ja se que encara no hem arribat a la caloreta i
ja us estic atabalant amb el fred, però deixeu-me divagar que hi vaig
arribant...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Bé, aquells matins on et costa sortir de sota l’edredó, i l’únic reconfort
que entreveus a l’horitzó, és regalar al teu cos una bona dutxa ben calentona. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Llavors és quan per molt que facis córrer l’aigua calenta,
aquesta es resisteix, i només surt un xorro de líquid ben fred, tirant a
glaçat, que és el que sol passar en aquestes contrades...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Val a dir que en temps passats, hagués afrontat amb valentia
l’atac a traïció tot friccionant amb ràbia el cos fins tenir la pell ben
violeta, però ben neta... Admeto que amb l’edat m’he anat aburgesant, i que em
neguin el meu luxe de la dutxa ben calenta, segur que pot arribar a ser causa
justificada d’absentisme laboral...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
La cafetera és el segon objecte de reconfort matinal, i per
sort, et serveix amorosament un bon cafè , ell si, ben calentonet.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Llavors és quan tens la capacitat d’observar la situació amb
calma i circumspecció, i t’adones ràpidament que vas de dret a la catàstrofe. La
caldera de l’aigua calenta és la mateixa que la de la calefacció. Ja et
semblava , ja , que feia més fred de l’habitual... <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Impossible faltar a la feina, tens reunió, i no et queda més
remei que tirar de tovalloletes per rentar-se com els gats, i esperar que la
resta d’assistents portin un bon constipat de manera que no s’adonin del
tufillo...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
El problema afegit és de on trauràs un lampista que es
presenti en les dues hores següents, de manera a solucionar el problema...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Ja t’estàs imaginant el desastre, de les canalitzacions
gelades, caldera nova, i tota la
patuleia...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Perquè un problema no sol arribar mai sol... Que ja ho diu
la llei de Murphy: si alguna cosa pot anar malament anirà malament!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Una llei empírica que sempre acaba verificant-se pel comú dels
mortals... I les seves conseqüències son que un merder no arriba mai sol!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Quan el teu aspirador expira en un últim sospir quan en un
gest maldestre has vessat les cendres de la xemeneia sobre la catifa de la sala
d’estar organitzant un desastre nacional, és en Murphy que ataca a traïció.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Quan estàs en ple atac de Spleen, i només desitges tancar-te
a escoltar aquells remembers plens de nostàlgia, i t’adones que el teu fidel
tocadiscos ha mort sota els kilos de pols, segurament matat per la tristesa de
l’abandonament, si , també és en Murphy...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Quan el forn s’apaga sobtadament i glacialment en un
diumenge al mati quan el pollastre dominical esta a mitja cocció, i que ens s
minuts apareixerà la sogra per la porta, pel temut examen d’aptituds culinàries,
torna a ser el punyetero Murphy...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
I és que els merders són com una caixa de Pandora en mode
automàtic, si n’hi ha un que aconsegueix envair el vostre espai vital, els
altres aprofiten l’escletxa oberta en la vostra autoestima i seguretat per
atacar-vos a traïció. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Dit d’una altra manera sigui quina sigui la vostra aptitud a
anticipar els problemes, la realitat futura serà a la força molt pitjor.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
El exemple més conegut de la llei de Murphy, és que, cada
vegada que una llesca de pa untada de mantega cau a terra, la gent tendeix a
recordar més vívidament les vegades que va caure amb el costat de la mantega
cap a terra, ja que si caigués amb la mantega cap amunt tindria menys
conseqüències. Per tant, un té la impressió que el pa sempre cau amb la mantega
cap a baix, sense importar la veritable probabilitat de cada ocurrència.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Lleis com la de Murphy són una expressió directa d'aquestes
perversitats en l'ordre de l'univers, de la tendència que tenim a emfatitzar el
negatiu. Hi ha un estudi matemàtic que demostra que efectivament la torrada té
més probabilitats de caure del costat de la mantega, però és degut a altres
factors. El factor principal és l'alçada de la taula, per la qual la torrada té
temps de fer mitja volta no pel pes de la mantega com erròniament i intuïtiva
se suposa, sinó per la rotació pròpia a les condicions inicials de la caiguda,
però no hi ha alçada suficient per donar més de mitja volta.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Fet i fotut, el que és evident, és que la probabilitat que
una llesca de pa untada de mantega caigui amb el costat de la mantega cap
avall, és proporcional al preu de la catifa.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Antònia Escoda<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira
31-05-2016<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-48069520936892475302016-05-24T08:38:00.000+02:002016-05-24T14:34:22.604+02:00Incendiaris<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/ejorQVy3m8E/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/ejorQVy3m8E?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
A principis de maig, a conseqüència de violents incendis als
boscos que envoltaven la ciutat canadenca de Fort Mc Murray, van haver de ser
evacuats tots els habitants de la ciutat. Fort Mc Money com solien anomenar a la
ciutat poc abans de la recent crisi petrolera, ja que semblava que no hi havia
límit al seu creixement...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Les catàstrofes sempre son espectaculars, i no hi falten mai
doncs espectadors, en una època on qui més qui menys porta en permanència dins
la butxaca els mitjans per estar al dia de tot el que passa al mon, sigui bo, o
la major part del temps dolent...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Espectacular veure com es transformen en flames els llits
dels adoradors de l’or negre de Fort McMoney, i veure els seus somnis de diners
fàcils i fàctics tornar-se fum amb una fascinació gairebé mòrbida.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
La caiguda de Petroville, ens explica moltes coses sobre els
temps que estem vivint, amb aquesta ciutat i aquest habitants lliurats a ells
mateixos, mentre que les estructures industrials es mantenien, ja que elles si
estaven protegides contra aquest tipus de problema, val a dir totalment
previsible. Deu ser que la vida dels treballadors deu ser sacrificable o
intercanviable, que no la de les infraestructures industrials.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Encara que potser també ens donaria una certa idea sobre
l’estat actual del mon, inclús a casa nostra, ja que encara que sembli menys
espectacular, la gran catàstrofe s’apropa i és ben visible.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
No hi ha res més significatiu avui en dia que el passeig
triomfal de Donald Trump cap a les comandes de l’exercit més potent del mon. Un
milionari amb mètodes mes que discutibles, i amb uns discurs que no inspiren
una unça d’optimisme pel que fa a l’humanisme, o a la simple capacitat d’empatitzar. La trajectòria de
Donald Trump pot generar angoixa a alguns, però el problema és que no es l’únic que s'encomana a la sang i el fetge en permanència en els seus discursos.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
L’extrema dreta no va guanyar ahir les eleccions a Austria.
Pels pels! Sempre ens podem consolar comprovant que la pujada de l’extrema dreta
fa que les forces polítiques tradicionals s’ajuntin en un pseudo-front republicà
arreu, encara que això provoqui en concret un derrapatge important cap a la
dreta en tot l’escenari polític europeu.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
L’ambient a tota Europa ha canviat i el soroll de les botes i
els ardors bel·licistes ja no s’amaguen, al contrari son arguments de venda del
màrqueting polític del desastre.<br />
Com a bona opinadora de pa sucat amb oli, el
primer que fas quan et lleves és veure l’estat del mon a les xarxes o als
canals de radio i televisió:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Uns es feliciten perquè aconsegueixen vendre més i més armes
a uns hipotètics països amics, que potser d’aquí a dos dies seran els enemics,
però tan fa, fem rutllar l’economia! Governs de lacais del capitalisme més
desacomplexat que imposen lleis del treball
que nomes afavoriran a les multinacionals...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Els altres criminalitzen les protestes, i atien la furor
contra aquells que al cap i a la fi defensen els drets de tots.<br />
Altres
apliquen la llei mordassa per transmetre la informació.<br />
El gust de la sang, el
tancament en el patriotisme mes ranci, les ambicions territorials, la por i
l’odi dels altres han esdevingut els nous ciments de la unitat europea, que
dissol els drets humans dins la sang i el rebuig.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Dirigents autoritaris com el primer ministre hongarès Viktor
Orban, ens expliquen histories de les invasions otomanes per justificar el
rebuig dels refugiats a l’hora que desvia els ciutadans de les crisis
econòmiques i socials que afecten la societat europea.<br />
Inclús els socialistes
declarats, porten una guerra declarada, potencialment infinita contra l’estat
islàmic, per imposar un estat d’urgència continu .<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
El racisme i la propagació de la idea de la diferencia son
eines essencials per rebutjar les exigències previstes pel dret i els acords
internacionals, com la Convenció de Ginebra.<br />
Les persones son designades com a
migrants, ja que això permet de obviar el terme refugiats, terme que implicaria
llavors responsabilitats morals i jurídiques.<br />
La histèria contra els refugiats acabarà
per trencar Europa.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Semblen provocacions deliberades, amb governs que s’armen
contra els pròpis ciutadans, i endureixen cada cop mes la repressió dels
insubmisos, però sobretot dels simples ciutadans indignats.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Casa nostra esta cremant, la del veí també. El gran incendi s’estén
a tot el planeta i el seu esclat ens esta cegant.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Qui son els incendiaris? Els que protesten, o els que atien
els sentiments més miserables del esser humà?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Antònia Escoda<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio
Valira. 24-05-2016<o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-71827647055157662922016-05-17T10:06:00.000+02:002016-05-17T10:06:23.461+02:00Sexisme al poder!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /><br /><iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/_5imeLqgGDI/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/_5imeLqgGDI?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<br />
<br /><div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Després de les revelacions per part de dos mitjans francesos
de les acusacions contra el vicepresident, ara dimitit, de l’Assemblea Nacional Francesa, acusat d’assetjament sexual contra dones del seu entorn, polítiques i periodistes, s’obre un cop més la caixa
dels trons, sobre el sexisme persistent en
molts ambients.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
I és que l’assetjament sexual és un fenomen que toca tots
els àmbits socials i professionals, tots els partits polítics tambe.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Sembla però que de mica en mica s’omple la pica, i el
llindar de tolerància es va superant, i això desencadena preses de consciencia
i l’alliberació de la paraula de moltes víctimes.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Suposo que hauríem d’aplaudir no? <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
17 antigues ministres de dreta i esquerra, van signar un
manifest conjunt contra l’assetjament sexual, demanant la fi de la “llei del
silenci” que envolta aquest tipus de fets, alhora que anunciaven que d’ara en
endavant denunciarien tots els discursos i actituds sexistes per petits que
fossin.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
En el manifest hi parlen de la fi de la impunitat, i de l’omerta
vigent en el mon de les altes esferes polítiques.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Impunitat, immunitat...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Per un costat em sembla al·lucinant que dones que estan o
han estat en els més alts càrrecs polítics, en les mes altes esferes de poder,
es despertin ara , de cop i volta davant de un fenomen que descriuen com a comú
i habitual en el seu medi.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
De fet denuncien que elles també com totes les dones que han
accedit a llocs fins llavors reservats als homes, han hagut de patir i lluitar
contra el sexisme. Em sobta una mica no obstant, que hagin d’esperar fins ara
per a denunciar-ho... Costa d’entendre, que fins i tot una primera ministra,
una presidenta del FMI, no hagin pogut obrir la boca fins ara... <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Com diu algú que conec, de que serveix que les dones
accedeixin als més alts llocs de poder , si és per actuar com a homes, per a no
defensar a capa i espasa el seu estatus femení. Però com be diuen, els camins
del poder son inexorables... <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Aguantar una pessigada al cul, missatges dubtosos, acudits
sexistes, observacions repetides amb connotació sexual, o floretes misògines, deu ser ben poca cosa al
costat de la sensació d’haver arribat a les més
altes esferes de poder...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Va... No seré dolenta...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
La part positiva del assumpte, és la denuncia que es fa del
fet que, malgrat tenir tot un arsenal legislatiu destinat a eradicar aquests
comportaments, les lleis no son aplicades ni respectades, en cap dels àmbits especialment
on existeixen relacions de poder com son la política o el mon del treball. També
és positiva, l’alliberació de la paraula que suposen els manifests d’aquests
tipus. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Tot i que val a dir que les valentes de debò han estat aquelles
que han denunciat les agressions que han patit. I és que moltes vegades el
problema és que la denuncia es gira contra les pròpies víctimes. Amenaces,
intimidacions, xantatges, compra del silenci, però sobretot la por de moltes
dones de no ser cregudes, i de veure les seves ambicions polítiques o professionals
reduïdes en cendres. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Perquè al final la pregunta és:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Quin marge de maniobra te una dona víctima d’una agressió
sexista, quan l’home que l’ha agredit te totes les cartes en mà per a fer-la
callar?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Potser quan ens posem les mans al cap constatant la menor
presencia de dones a mesura que s’ascendeix en els llocs de poder en tots els àmbits
de la nostra societat, prové de la renuncia per part de moltes davant la
disjuntiva d’haver afrontar aquest tipus d’homes que actuen en tota impunitat,
de haver de lluitar quotidianament amb practiques indignes, en una societat on malauradament
encara hi ha molt camí per recórrer en aquest sentit.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Una societat on les víctimes encara avui estan marginades, assenyalades
com a mitòmanes o massa sensibles per afrontar el mon dels poderosos.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Antònia Escoda<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira
17-05-2016<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-54286657489041176422016-05-08T11:45:00.000+02:002016-05-10T11:38:44.587+02:00La mala reputació<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/Cz9NOhwK1yo/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/Cz9NOhwK1yo?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<br /><div class="MsoNormal">
La reputació és la forma en la que algú o alguna cosa és
considerat pels altres. Parlaràs be o malament d’alguna cosa, d’alguna persona,
en funció de si te una bona o una mala reputació. Si tens bona reputació,
sovint ets popular. Però tenir mala reputació és dolorós. La reputació és
quelcom de fràgil, canvia com l’aigua de una font, quan la mires no és mai la
mateixa que raja. El problema de tot plegat és que estem submergits en un mon
on prevalen les aparences, la tirania de la reputació.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Ets víctima de mala reputació? Pel rumors que corren sobre
tu, per les teves accions, perquè ningú no t’entén?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Aquí va un pla de xoc per millorar la teva reputació en 5
setmanes...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
En primer lloc el que cal és identificar els obstacles que t’impedeixen
tenir bona reputació. Lo millor és tirar mà dels amics en qui teniu confiança,
i preneu nota de les petites critiques que us fan...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Aquests obstacles poden ser per exemple: halitosis, un mal
funcionament del desodorant, falta d’espontaneïtat, no mostrar suficientment interès
pels altres, un sentit de l’humor mal entès, manca de feeling amb els altres,
veu desagradable, manca de carisma, prepotència, massa ambició, manca d’empatia,
etc... La llista es pot allargar a l’infinit...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Admeto que hi ha un però en aquest punt del pla de xoc, ja
que probablement els teus amics més propers, son probablement del teu mateix
estil, ja se sap, allò de “Dios los cria i ellos se juntan”, el que dificulta
la identificació dels problemes. Sempre pots acudir a un coach personal, encara
que pagant et poden dir meravelles sobre el teu comportament. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Val a dir però que si ja has identificat que tens un
problema, ja tenim molt de guanyat, i potser val la pena acceptar altres punts
de vista, ni que sigui per sentir coses que no t’agraden... En que quedem? Vols
millorar la teva reputació o no??<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Un cop identificats els obstacles, cal fer-ne una tria i
classificar-los.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Per exemple, tenir una veu desagradable, i donar la
impressió de portar un pal al cul, solen ser el resultat del mateix problema: estàs
massa tens. Ergo, la solució passa per ser una mica menys estirat, estar més
relaxat, cool com diuen... Fàcil de dir em direu, però més complicat de fer
quan estàs submergit pels teus problemes per salvar el mon i sobretot el teu
patrimoni...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Ser ofensiu, i tenir un sentit de l’humor una mica sui
generis, prové del fet que no reflexionem prou a la imatge nostra que reben els
altres, ni si allò que dieu o feu s’entendrà. La solució podria ser imitar a
aquelles persones populars que us envolten, copiar el seu sentit de l’humor, la
manera que tenen de girar les frases, del to de veu que hi posen... Dit això i
com he dit abans, el problema és que si esteu envoltat de voltors com valtros
mateixos, si en el vostre cercle els acudits preferits son els masclistes, els
racistes, homòfobs, etc... No anem be!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Arribats en aquest punt, és quan et dius que el problema no és
la mala reputació, la imatge que dones als altres, sinó que el problema podries
ser tu i el cercle que t’envolta, el teu mon inamovible, impermeable a les
critiques i a la possibilitat de contemplar i fer les coses de manera diferent.
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Es curiós, com ens fa mal la critica, sobretot si ve de
fora, és terrible com tenim de fina la pell quan ens assenyalen amb el dit...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Voler tancar els ulls i la boca davant el que no esta bé,
tapar-se les orelles per no escoltar el que no funciona no és la solució. Cal
aprendre sempre, anar més enllà de l’educació que has rebut, mes enllà de les
condicions en les quals has crescut i on molts queden enfangats, mes enllà dels
estatus socials i professionals, mes enllà de les jerarquies, mes enllà de un
mateix, mes enllà de les aparences.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Si et lleves al mati convençut que ets perfecte, prova de
caminar sobre l’aigua....<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Encara que fet i fotut això de la mala reputació és una
collonada...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Pots prendre-t’ho com en Brassens i reivindicar-la, perquè en
el fons n’estàs ben orgullós i assumeixes que intentar explicar simplement el
que passa i opinar i actuar amb honradesa t’exposa indefectiblement a la
critica i a la discrepància, o si debò et fa mal, i penses que l’has de redreçar,
és que probablement en algun moment l’has espifiat en alguna cosa...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Antònia Escoda<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira
10-05-2016<o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-13265991541329993602016-05-03T09:28:00.001+02:002016-05-03T09:28:34.454+02:00Xafarderies<div class="Textbody" style="margin-bottom: 10.7pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/SyC4BwWMcvw/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/SyC4BwWMcvw?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div class="Textbody" style="margin-bottom: 10.7pt;">
<br /></div>
<div class="Textbody" style="margin-bottom: 10.7pt;">
<br /></div>
<div class="Textbody" style="margin-bottom: 10.7pt;">
<span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Soc xafardera de
mena... O una gran observadora... El que us faci més ràbia! <o:p></o:p></span></div>
<div class="Textbody" style="margin-bottom: 10.7pt;">
<span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">És el que passa
quan et trobes encallat a la caixa del supermercat, i aprofitant l’avinentesa
et dediques a intentar esbrinar la vida
del senyor que tens al davant examinant tot allò que ha acumulat al carretó de
la compra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Textbody" style="margin-bottom: 10.7pt;">
<span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">D’una cosa estic
segura , i és que el senyor és solter, o en tot cas viu sol, i no en te ni idea de cuinar. Una infinitat
de plats cuinats i envasats al buit, empilats sobre la cinta preparats a ser
enregistrats, amb una preferència marcada pel cassoulet i les salsitxes... de
lo mes lleuger!!. Val a dir però que deu ser d’aquests que escolten els
consells a la radio, i mira les publicitats de la televisió. Es nota perquè sap
que ha de menjar fruites i verdures, perquè ha completat el seu menú amb
amanides preparades en capsa (ecss!), maduixes i raves.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Textbody" style="margin-bottom: 10.7pt;">
<span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Solter no vol dir
sense amics, ja que ha comprat un bon carregament d’ampolles de cervesa per
acontentar-los. Pren nota que soc molt amable i no he contemplat la
possibilitat que potser ofega la seva solitud en l’alcohol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Textbody" style="margin-bottom: 10.7pt;">
<span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">També sembla ser
molt estricte pel que fa la higiene dental o potser te alguna mania amb el
dentífric, ja que n’ha comprat 4 tubs. Però com que no ha somrigut no he pogut
verificar la blancor de la seva dentició.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Textbody" style="margin-bottom: 10.7pt;">
<span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">El senyor també
sembla patir d’alguna paranoia, ja que en el moment de teclejar el seu codi
s’ha amagat amb la ma, com aquell que te por que el seu company de pupitre copiï
el seu examen, o com si tingués por que la caixera s’apropiés del seu codi, no
fos cas que estes avorrida... Val a dir que no sembla gaire delicat, ja que ha
picat el codi amb tanta força que semblava que es volgués carregar la màquina,
i ja m’estic fent la pel·lícula de com pagaré quan arribarà el meu torn...<o:p></o:p></span></div>
<div class="Textbody" style="margin-bottom: 10.7pt;">
<span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Arribat en aquest
punt d’anàlisi psicològic supermercadistic, és quan et poses a mirar el teu
carro i e preguntes que ha pensat de tu la senyora que et ve al darrere, si
sortim de la hipòtesi que esta tan grillada com tu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Textbody" style="margin-bottom: 10.7pt;">
<span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">De l’anàlisi de la
meva compra es pot haver deduït que soc
mare de família nombrosa, o que visc en una comuna, o que soc una boja
emparanoiada que es prepara per tancar-se en bunker en previsió de tercera
guerra mundial, donat el volum de tot plegat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Textbody" style="margin-bottom: 10.7pt;">
<span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Potser també ha
pensat que preparo alguna festa, per les
ampolles de vi i de digestiu, o que dins del bunker penso ofegar les penes amb
alcohol, encara que queda clar que la intenció no és la d’acabar amb la meva vida,
prova n’és el carregament d’aigua amb gas, ni que sigui per apaivagar els
símptomes de la ressaca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Textbody" style="margin-bottom: 10.7pt;">
<span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Que també tinc una
tendència bipolar, donada la juxtaposició de productes bio, així sanots, i les
bosses de patates i el fuet. I que soc una candidata a patir càncer de colon ja
que de verdura poca a part del alls i les cebes, i en canvi abunden la carn i
els formatges, ara ja sabem d’on ve aquest cul imponent...<o:p></o:p></span></div>
<div class="Textbody" style="margin-bottom: 10.7pt;">
<span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Que encara no tinc
la menopausa, o que començo a tenir pèrdues d’orina, pel carregament de
compreses de totes marques i models, i que faig una fixació amb els olors en
general, pels nombrosos desodorants corporals, i ambientadors, espelmes d’olor,
i encensos variats, o senzillament que soc una mística perillosa...<o:p></o:p></span></div>
<div class="Textbody" style="margin-bottom: 10.7pt;">
<span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">No se si el meu
anàlisi del cinquantí solter es encertat, però pel que fa a mi, no és que
tingui una família nombrosa, més aviat estic en la fase aquella en la que el
niu va quedant buit... El que passa és que suposo que encara em costa
adaptar-me al nou nucli familiar, dos adolescent en ple creixement deixen
petjada... Haurem de revisar això de les quantitats! <o:p></o:p></span></div>
<div class="Textbody" style="margin-bottom: 10.7pt;">
<span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">D’altra part, tinc
la sort de tenir uns sogres que fan hort, per tant vaig ben servida de verdura
fresca i ecològica a més, i quan tinc temps lliure em dedico a omplir el
congelador de plats cuinats “faits maison”, encara que admeto que lo light no
és la meva especialitat...<o:p></o:p></span></div>
<div class="Textbody" style="margin-bottom: 10.7pt;">
<span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Pel que fa a
l’alcohol, confesso que m’agrada acompanyar els àpats amb vi, i no li faig cap
lleig a un digestiu de tant en tant... No em mireu malament que encara no soc
estil Sue Ellen, m’agrada en bona companyia... Però sempre va be tenir un petit
estoc, per si es presenta una ocasió
d’imprevist.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Textbody" style="margin-bottom: 10.7pt;">
<span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">No em digueu, que
no heu especulat mai sobre la vida dels soferts camarades de cua del
supermercat...<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard">
<span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt;">El
que fa l’avorriment no?<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<br />
<div class="Standard">
<span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt;">Per
l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 3-05-2016<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-9855609839484804672016-04-25T12:01:00.001+02:002016-04-26T08:31:19.938+02:00Autodafé<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/8P-uzxE7rDg/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/8P-uzxE7rDg?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Ja se que encara deveu estar empatxats de llibres per la
recent Diada de Sant Jordi, però encara que s’estigui posant de moda la
cremació de llibres, no us llenceu com uns condemnats a fer neteja de la vostra
biblioteca...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Per tots és coneguda la primera relació entre Pepe Carvalho
i els llibres: els crema. La relació, però, va més enllà, perquè qui ha seguit
una mica de prop al genial detectiu, pot intuir que Pepe Carvalho estima els llibres perquè en
té, senzillament. I és que en el seu cas, la tria de un bon llibre per cremar prèvia
a un bon àpat te alguna cosa de místic.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
No és el cas al llarg de la historia de les múltiples incineracions
de llibres que hi ha hagut, que tenen més relació amb la repressió, i el voler imposar
pensaments únics que de la cínica i xocant afecció que te en Carvalho, a
condemnar a la foguera els llibres de la seva nodrida biblioteca.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre
de l'antiguitat i va arribar a disposar
d'un fons bibliogràfic de 700.000 de volums. Era un temps on existien grans
civilitzacions paganes a Europa, que gaudien de la més alta cultura espiritual que
el mon hagués conegut. Contenien més coneixement, ciència, saviesa i per
descomptat riquesa, que el mon havia conegut mai.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Hi ha varies hipòtesis sobre la destrucció de la Biblioteca
d’Alexandria, entre les quals, diverses guerres de poder, o els conflictes de
supremacia política i religiosa entre paganisme i cristianisme, o la
islamització de la zona.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Els homes civilitzats construeixen, omplen, i utilitzen les
biblioteques. Alexandria era una ciutat pagana hel·lènica civilitzada que va
ser envaïda per una un poble no civilitzat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
L’any 1562, Diego de Landa, monjo franciscà conegut per ser
el primer i un dels millors cronistes del mon Maya, va cremar 500 ídols, i 27 rotlles
de jeroglífics a Mani, al Yucatán. Quelcom de paradoxal que un dels millors
coneixedors de la civilització Maya, s’esforcés de manera tan cruel a destruir
els vestigis d’aquesta...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
I és que les incineracions de llibres no són nomes per
eradicar idees , però sobretot per fer desaparèixer cultures.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
La nit del 10 de maig de 1933 els nazis van cremar els
llibres dels grans intel·lectuals alemanys. Feia menys de 4 mesos que Adolf
Hitler havia accedit al poder. Aquests Autodafés marcaven la decapitació intel·lectual
del país.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Un foc minuciosament posat en escena, com un ritual, la
culminació de una acció contra l’esperit “no-alemany”. 5 anys més tard van
cremar les sinagogues durant la llarga nit del 9 al 10 de novembre de 1938, “la
nit dels vidres trencats”.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Més a prop nostre veiem els darrers temps les destruccions
massives de llibres a mans dels homes de Daesh, o com els integristes religiosos
fan barbacoes amb l’Alcorà als Estats Units. Més original, el reverend Otunga a
Kenya va incendiar manuals de prevenció contra la SIDA i preservatius. A Nou Mexic
va ser la saga de Harry Potter la víctima de les ires de la Congregació de les esglésies
per “incitació a la bruixeria i al satanisme”.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Quina és la nostra relació amb els llibres que fa que ens
comportem així?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Semblaria que no és un menyspreu per aquests, sinó més aviat
una fascinació desordenada, que constitueix el principi mateix del
fonamentalisme.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Un llibre esta fet per ser llegit i entès, però també per
ser comentat i interpretat. Al meu parer cap d’aquestes accions constituiria un
perill per la cohesió de una comunitat religiosa o política. Prendre els
llibres com a suport per treballar la intel·ligència, no pot conduir a voler-los
fer desaparèixer. Si no t’agraden o et semblen fal·laciosos, no els llegeixes,
o els argumentes i els rebats.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Fer del llibre un absolut, tancar-lo dins del seu sentit literal
que equivaldria a la seva única riquesa, porta a excloure violentament la obra que molesta. Aquesta és
la marca del fonamentalisme, la obsessió de referir-se només als fonaments, no
voler veure el creixement progressiu de la intel·ligència dels esperits i de la
transmissió, materialitzats en els llibres.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Considerar com el pensament dels homes, inclús pel que fa a
la compressió i interpretació dels llibres sants, ha anat temptejant durant el
curs dels temps, contemplar la historia dona una humilitat i una serenitat que
són sense cap dubte les condicions per a la llibertat intel·lectual. I una
llibertat com aquesta és mes que l’arma
més eficaç contra el fonamentalisme.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
En tot cas, si preveieu rostir la vostra biblioteca, en un Autodafe
gegant al menjador de casa, tingueu en compte que les fulles contenen clor que
pot alliberar substancies tòxiques , responsables de lesions cutànies, lesions hepàtiques,
malformacions congènites, càncers etc..., penseu doncs a airejar l’ambient!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Antònia Escoda<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira
25-04-2016<o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-52004869871680670562016-04-19T09:00:00.002+02:002016-04-19T09:00:29.148+02:00Un dia de merda...<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/VOKzE__KLt4/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/VOKzE__KLt4?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La setmana passada era la setmana internacional contra l’assetjament al carrer.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La darrera vegada que un petardo em va dir pel carrer el que
pensava de la part mes voluminosa del cos admeto que em vaig fer un bon fart de
riure, sobretot per la cara que li va quedar quan li vaig dir amb tota la tranquil·litat del mon, que primer
de tot, fes del favor d’anar al oculista, i que en segon terme es preocupes de
que en pensaven els altres palurdos com ell del cul de la seva mare , la seva
dona, la seva filla o la seva germana...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">He d’admetre que l’edat és un plus pel que fa a aquests
temes, perquè encara recordo la vergonya que m’agafava quan passava adolescent
davant d’una obra, i sentia un concert de xiulets, i de el que en diuen piropos
de més mal gust els uns que els altres, o inclús la por en algunes
circumstancies...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Hi ha qui diu que la majoria de les vegades es tracten de
compliments, que no hi ha agressivitat al darrere... Perquè doncs per norma, el
qui ho rep se sent malament? Perquè per evitar-ho el 99% de les dones tenen tendència
a baixar els ulls per evitar qualsevol contacte visual? Perquè provoca una acceleració del pas i un provar
de fugir de la situació el més dignament possible? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Perquè tu no has demanat res. Perquè a vegades un “guapa!” o una mirada sostinguda fan més por que una
pedregada. Perquè com a dona no tens perquè acceptar, ni fer l’esforç de
reaccionar be davant d’una actitud o un missatge intrusius, per molt neutrals
que hagin estat les seves intencions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I si les dones ens dediquéssim a sortir a córrer pel carrer
sense samarreta, i els homes es fessin assetjar per portar els pantalons de
córrer massa curts?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Invertir els rols per provocar empatia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pot semblar un mètode una mica simplista, però us recomano
un curtmetratge d’aquest que circulen regularment per les xarxes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Es tracta de “ Majoria oprimida”, un curt del 2010, de
Eleonore Pourriat, però malauradament encara
pertinent a dia d’avui. En realitat és inversió dels rols pura i dura: en
aquesta pel·lícula de una desena de minuts, seguim el dia (un dia de merda per
ser clars), de un pare jove que te cura de la llar i que ha comes el error de
sortir en pantaló curt i samarreta mentre la seva dona esta a la feina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Si teniu la paciència de mirar els 10 minuts que dura la pel·lícula,
veureu que és eficaç de debò. Prova que el missatge que es vol fer passar no
deu ser tant difícil d’entendre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La cinta va directe al gra encadenant clixés i atacs
sexistes. Durant el mateix dia. Pel mateix home (per això en deia un dia de
merda). És la progressió dramàtica i realista dels petits assetjaments
quotidians i banalitzats, des de les humiliacions corrents, fins a l’agressió
minimitzada per aquells que se suposa haurien d’aportar-te ajuda i suport.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El que viu el protagonista es inacceptable, horrible. Es
víctima de una veritable violència dia rere dia, des del la seva veïna, fins al grup de noies que l’ataca verbalment i
físicament. El comportament de totes aquestes dones és xocant , fora de lloc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El home, el protagonista, que en un principi donava la
sensació de estar segur d’ell mateix, i del seu dret al respecte, es troba al
final del curt completament aniquilat, destruït. Perquè ha viscut un episodi
traumatitzant, i també perquè ni la llei ni la seva companya no semblen voler
entendre que si, que la cosa és traumatitzant. I sobretot que no, no era culpa
seva, i que no exagera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El que es posa en evidencia intervertir els rols és una
cosa: que siguis dona o home, ningú no
hauria de suportar la mínima de les situacions descrites. Que és increïble i
inversemblant trobar-se ferida, violada,
tremolant i sola en una comissaria per denunciar-ho,
i sentir-se dir de manera a penes subtil, que estàs fabulant, que n’estàs fent
un gra massa i que ets patètica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sense voler victimitzar, ser ploramiques o càndid, és difícil
no indignar-se davant la prova que la
nostra societat actual encara te dificultats amb el concepte d’igualtat. Cal aturar
de minimitzar els efectes del assetjament i sobretot de les agressions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Respecte per tots i totes. De debò.<o:p></o:p><span style="line-height: 107%;">Ningú te el dret d’opinar, d’interrompre, de mirar, o de tocar, sense el
consentiment de l’altre</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Antònia Escoda<o:p></o:p><br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira
19-04-2016<o:p></o:p></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-75722558196592327962016-04-12T11:28:00.000+02:002016-04-12T11:28:31.120+02:00De la democràcia... sense adjectius...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/dhjOtuEzLTI/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/dhjOtuEzLTI?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<br /><div class="MsoNormal">
La Democràcia segons la wikipedia és una forma d’organització
social que atribueix la titularitat del poder al conjunt de a ciutadania. Fins aquí
tothom d’acord...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Aquest sentit històric del terme, sense adjectius, canvia a
partir de la revolució francesa. Si abans titllar a algú de demòcrata podia
semblar fins i tot pejoratiu, a partir del mateix moment on se li reconeixen
les virtuts, el sentit de democràcia canvia... Si mirem enrere podem comprovar
com democràcia, ha passat de definir el poder del poble a governar-se ell
mateix, a esdevenir sobretot, la possibilitat del poble de triar aquells que tindran
una autoritat sobre ell. La qualificada democràcia representativa. Una mena de
despotisme en mode de contracte a durada determinada...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
En oposició a aquesta visió minimalista de la democràcia, creixen regularment des de fa un temps
moviments que defensen una revisió de les regles del joc, com els Indignats a
Espanya, els Occupy Wall Street a Nova York, o el moviment Nuit Debout que s’està
estenen a França.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
El moviment es retroba de manera quotidiana a la plaça de la
República de Paris , per parlar de política, sense líders, sense representants,
sense càrrecs electes, una mena de àgores on s’expressa un anhel de canvi de
vida de la gent, on es reafirma la necessitat de prendre el poder.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Aquests moviments representen una expressió del que en
podríem dir agorafilia política. Una expressió del poble, autogestionada,
lliure, sense intermediaris, sense poder, ni autoritat. El que era fins el
1789, la democràcia sense necessitat d’adjectiu.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Tant per la forma com per les propostes, el moviment
s’inscriu en un procés que oposa dues visions de la política des de fa segles.
Podria semblar un perill important pel sistema polític a lloc, encara que ja
ens ho podem imaginar tardarà poc en ser sabotejat, pel menyspreu de uns o l’ambició
de uns altres...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
En front dels moviments, tenim una classe política estancada
que des de fa temps s’ha organitzat i constituït per ocupar el poder. El màrqueting
polític organitza un no-pensament que deixa creure a l’elector que el seu dia a
dia serà millorat sense canviar mai les estructures socials on els diktats de
les finances ha pres un lloc preponderant. Una idea de la política a finalitats només de
gestió, que aparta el poble de les decisions en virtut de la seva incompetència,
de la seva irracionalitat, i de la seva tendència a defensar els interessos particulars.
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Aquest mateix pensament s’ha estes en el sistema econòmic on
la paraula autogestió és tabú gairebé tant com la paraula feminisme, i el dret
a decidir, o bajanades idealistes mil ... Aquesta agorafòbia política redueix
la diversitat d’opinions a una oposició espectacle entre dreta i esquerra on l’elector
no hi veu mes que dos copies enfrontades, i acaba tirant l’esponja i refusant d’anar
a votar. O votant a l’extrema dreta...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
El vertader debat es menys sobre les qüestions que han
representat l’espurna com la reforma del codi del treball a França, que sobre
la forma que pren i sobretot prendrà l’organització general de la política. El
sistema actualment a lloc esta estructurat al voltant de una classe d’electes,
de militants partisans que sovint esperen esdevenir càrrecs electes al seu
torn, de un sistema mediàtic que accepta qualsevol debat menys aquells de la
estructura de poder, i d’una majoria de ciutadans que finalment no viuen tant
malament i prefereixen en una mandra infinita reduir-se a ser consumidors de política
igual que de la resta.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Sense fer política-ficció, podríem pensar que el temps de la
democràcia en el sentit clàssic del terme encara no ha arribat. Però tot i la marginalitat
en nombre d’aquest moviments, i el seu esgotament a mitjà termini, dona
tanmateix perspectives a un pensament que serà necessari un dia. Potser dema , d’aquí
uns mesos o alguns anys. I és que es veu ben be que el poder polític representatiu
esta enfangat en un sistema on la vida de la gent nomes pot empitjorar.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Els escàndols com els dels papers de Panama demostren a
aquells que encara no ho havien entès fins a quin punt la correlació de forces
es desproporcionada en el tauler d’escacs actual de la política. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Es normal doncs que en el moment en que una part del cos
social entén que cal abandonar la partida i definir noves regles del joc, que
el sistema a lloc es defensi, insistint en la violència dels contestataris, en
la seva incompetència, en els seus suposats draps bruts...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
L’enderrocament pacífic de un sistema econòmic, cultural i polític
que ens esta menant a la catàstrofe.... Segur
que els aparells d’estat i de partit
i trobaran algun remei...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Però cada cop que algun d’aquests petits extrasístoles
apareix penses: potser no esta tot perdut...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Antònia Escoda<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira
12-04-2016<o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-81286054330268107922016-04-05T11:51:00.000+02:002016-04-05T11:51:22.467+02:00La cupiditat o el virus de l’avarícia de tipus1...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/-0kcet4aPpQ/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/-0kcet4aPpQ?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<br /><div class="MsoNormal">
Et preguntes a vegades perquè la gent actua de una manera
donada. Perquè el cervell li funciona en
corrent altern o per alguna subtil raó que no arribes a entendre? <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Una forma d’avarícia absoluta?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Una quarta part (23%) de tots els dipòsits bancaris del mon es
troba amagada en paradisos fiscals. Gairebé el 50% de les transaccions
financeres transfronterers mundials passen pels paradisos fiscals, i això
suposa que els estats deixin d’ingressar molts diners anuals. És el gran
robatori organitzat a gran escala i consentit.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
109 redaccions de 76 països, coordinats pel Consorci
internacional de periodistes d’investigació, han tingut accés a una massa d’informacions
inèdites que han posat sota els projectors el mon opac de les finances offshore i els paradisos
fiscals.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Els “Panama papers”, revelen que a més de milers de fitxers
anònims, nombrosos caps d’estat, milionaris, grans noms de l’esport,
celebritats de tot tipus, o personalitats perseguides penalment a nivell
internacional, van recórrer a muntatges offshore per dissimular els seus actius.
Societats i particulars que utilitzen
les 214000 estructures offshore lligades a Mossack Fonseca. Entre ells 12 caps
d’estat i de govern, entre els quals 6 en activitat. Però també 128 dirigents
polítics i alts funcionaris, o 29 de les
500 persones mes riques del mon.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Allò que per uns pot semblar criminal i immoral és
considerat per d’altres com cal, necessari. Robatoris i abusos son regularment
legitimats amb l’ajuda de una armada d’advocats. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Aquestes personalitats recorren a muntatges offshore per
dissimular els seus actius, tot i que aquests beneficiaris no incorrerien en frau fiscal si declaren les seves
operacions a les autoritats del país. Vindria a ser una manera d’esquivar la
llei sense infringir-la o actuant de manera inapropiada, ja que existeix una
utilització legitima de les societats offshore, de les fundacions o dels trust.
Hi ha una part legal en aquestes activitat encara que siguin moralment
reprovables. Qualsevol assalariat pot veure com cadascun dels seus moviments es
veu enregistrat i controlat immediatament. Cosa que no passa amb les grans
fortunes. Disposen de múltiples mecanismes tant per eludir com per evadir els
seus capitals i obligacions fiscals: societats
pantalla per posar distancia
entre el seu diner i ells. Enginyeria financera en diuen...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
La pegunta que caldria fer-nos potser, és : qui fa les lleis
en aquest sistema tan opac? A qui beneficien?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Gent que decideix per damunt nostre allò que consideren
millor, el millor pels seus interessos es clar! Després fan els seus negocis a
les nostres esquenes i se’n foten de qui es troba al mig i de les conseqüències
per tots plegats.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
La cobdícia alimenta les inversions especulatives en
detriment de l’economia productiva, i aquestes eines s’han creat per això. I no
és nomes una qüestió de ètica, el problema és que consagra les desigualtats i
els privilegis. Quan aquests afamats patriotes deixen de pagar obliguen a la
resta a restringir serveis essencials.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
I llavors és quan descobreixes que el capital és aquell que
devora aquell anhelat “Estat del Benestar”, que dessagna els recursos en
educació, en salut, que ens amenaça fent-nos creure que no mereixem un final de
vida digne, que ens fa pagar les malversacions del sector financer, o que
decideix de les guerres en benefici del venedors d’armes...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Mentre, una part d’aquesta societat víctima de la injustícia social és
capaç de rebutjar la idea d’acollir refugiats i sense sostre tot mirant amb
admiració o inclús votant a aquests espavilats que han muntat tan gran
estafa... <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Encara que és difícil visualitzar tot allò que l’evasió
fiscal costa de sang i llàgrimes al ciutadà de a peu, val a dir que et quedes
estupefacte davant de tant cinisme. I és que a molts nivells , la bona voluntat
va de la mà amb la cupiditat. Però la cupiditat va guanyant terreny. A una
època on els miliards volen en tots els sentits, guiats nomes per la recerca
dels beneficis, la cupiditat esta assentant la seva hegemonia mundial.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Encara que ens ho podíem imaginar , espanta tant cinisme, i sobretot tanta impunitat...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Antònia Escoda<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira
05-04-2016<o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2503218790572133452.post-87782035772862173272016-03-29T11:26:00.000+02:002016-03-29T11:26:18.264+02:00“Jo no soc la Maria”<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/2VB2LdOU6vo/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/2VB2LdOU6vo?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<br /><div class="MsoNormal">
Encara estem escagarrinats dels atemptats de Brussel·les de
dimarts , quan van caient les noticies de més morts. Aquest cop a Lahore. Busco
desesperadament les banderes als perfils de les xarxes, i res.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Per cert, teniu idea de quins colors te la bandera del
Pakistan?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Per sort cada cop més son les veus que s’alcen en record
dels morts no només d’Europa, sinó d’arreu... És bo recordar que una vida és
una vida... aquí i arreu!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Fins i tot el Vaticà se’n fa ressò.... Estaran canviant les
coses?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
En una declaració a la premsa, el portaveu del Vaticà
Federico Lombardi es fa ressò de “la horrible massacre de desenes d’innocents
que escampa una ombra de tristesa i angoixa sobre les festes de Pasqua”. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Potser si que se’ls veia tristots a la gent davallant les
pistes i venerant al Deu de la societat de consum...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Des de la venerable institució asseguren la seva solidaritat
amb les víctimes, i en particular amb les minories cristianes d’orient. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Ja hi som! Digueu-me mala fe. Digueu-me descreguda (que ho
soc!). Però no hi res que em molesti mes que les etiquetes, la classificació,
inclús de les víctimes. Com si una vida humana no tingués el mateix valor
arreu, sigui de la religió que sigui, del color de pell que sigui, del sexe o
de l’origen que sigui...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Que son aquestes riallades que sento?? Ja us en esteu
enfotent de mi??? Ja se que tinc el cap ple de moixonets, però deixeu-me
somniar al menys!!!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Parlant de moixonets. N’hi ha un (de moixonet), que s’ha
adonat de la fal·lera que tinc últimament d’esquivar les qüestions que ens
podrien semblar més properes, per anar a batallar amb molins de vent una mica
més enllà de les muntanyes...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
I no. No es que passi del que tenim més a prop, ni tampoc m’adoni
dels problemes de la gent que ens envolta... Gent molt propera a vegades. Gent
que malgrat les difícils condicions de vida que pateixen, encara tenen el pudor
de no queixar-se . Tenen vergonya de demanar ajuda, perquè en el fons son víctimes
dels clixés que ens han anat colonitzant el subconscient, segons els quals, els
que perden la feina, els malats, els qui ensopeguen, els perdedors vaja, ho son
perquè s’ho han buscat, perquè no son prou espavilats, perquè s’ho mereixen...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
I potser és més fàcil criticar i discutir sobre el que passa
arreu, perquè et permet despotricar,
penjar-te una bandereta al facebook, i passar a les teves ocupacions
habituals sense haver de fixar-te en els problemes immediats d’aquell que ha
arribat a finals de drets de la Cass, o posposa un tractament mèdic per no
poder avançar els diners...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
És el que tenen aquests moviments de empatia col·lectiva espontània,
que tots fem el minut de silenci de conveniència, i acte seguit aclamem l’himne
del Barça, que al menys aquests en donen alegries!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Tot va començar , em sembla per el “Ich bin ein berliner” de
Kennedy, l’any 1963, pronunciat davant del mur de Berlin. Tot i que després va tornar
cap a casa per fer-s’hi assassinar, encara que això és una altra historia, deixant
els berlinesos en la mateixa difícil situació, que ja no era la seva...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Després vam ser tots americans amb l’atac a les torres
bessones. Val a dir que en aquell moment feia més bo ser a Europa que arreu. Després
va caure l’onze de Març a Madrid, i això ja feia més por... Qualsevol de nosaltres
hi hagués pogut estar... Vam ser també Charlie, tot i cap de nosaltres formàvem
part de una redacció amenaçada, i ara som tots Belgues...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Fins on podem anar en la capacitat d’identificació per
solidaritat? La sensació és que som capaços de manifestar la nostra solidaritat
sempre i quant no sigui ni massa llunyà (no he sentit a ningú declarar “Jo soc
Tutsi” ), ni tampoc massa proper (en aquest cas més que solidaritat, el que
sentim és pànic)...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
“Jo no soc la Maria”. Jo no vull ser la veïna que va perdre
la feina, perquè la fabrica on treballava va tancar. El fet és que el seu patró
va traslladar el negoci a països llunyans, amb treballadors sense protecció
social, pagats a la peça, amb salaris insuficients per viure, i empleats i
despatxats sense cap tipus de formalitat en funció de les necessitats de
producció. Tampoc és un pecat mortal si
em vesteixo amb la roba barata que en resulta... “Jo no soc la Maria”. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El problema d’identificar-se amb la Maria és que cada
mati te la pots creuar al anar a comprar
al pa. I al cap i a la fi, saps perfectament que tens més possibilitats estadísticament
parlant, de ser una Maria, que no que se t’acosti un kamikaze amb ganes de
gresca.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Antònia Escoda<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira
29-03-2016<o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09077661708413701215noreply@blogger.com0