dijous, 27 de setembre de 2018

Obediència o pecat original


“Déu va crear a Eva i Adam i els va posar en un lloc meravellós, anomenat el paradís o Edèn. I allà haurien pogut quedar-se per sempre, tenir-hi els seus fills, crear una gran família i omplir la terra tal com Déu els hi va ordenar: creixeu i multipliqueu-vos i ompliu la terra” (Gn 1, 22). Però havien d’aprendre una lliçó. “Per això Déu els va posar una sola condició. Podien menjar de tots els arbres del jardí menys un. Si menjaven el fruit d’aquell arbre, moririen” (Gn 2,17): de Resumen Bíblico (El Paraíso i El pecado de Adán y Eva), i Círculo Bíblico para Niños (La desobediencia).
Segons aquestes fonts, l’ensenyament que Déu volia transmetre a Eva i Adam amb aquesta condició era la virtut de l’obediència. Obeint a Déu li demostraven que l’estimaven de debò i el desig que fos el seu amo. En desobeir-lo i menjar la fruita prohibida van demostrar que en realitat no l’estimaven i que no li estaven agraïts per haver-los creat i posat en un lloc tan especial com el paradís terrenal.
Per descomptat va ser la venal Eva qui va fer cas de la pèrfida serp, que era ni més ni menys que el dimoni en persona. Així, van perdre tot allò que Déu els havia donat, la gràcia i el paradís del qual foren expulsats, i en conseqüència, els castigava a emmalaltir, envellir i morir. Així estem nosaltres, humils mortals descendents dels nostres avantpassats pecadors, hereus de les seves debilitats i la seva venalitat...
No patiu, no m’he donat cap cop al cap. No he pogut resistir a la temptació –soc dóna, igual que Eva– quan el coordinador d’aquest espai d’opinió m’ha reclamat el meu “sermó”! Tot plegat barrejat amb el tema d’actualitat, la despenalització de l’avortament reclamada pels col·lectius de dones –i em consta que també recolzada per nombrosos homes! I és que no em direu que no té conya la cosa. Ja ho sabeu, fèmines, si persistiu a demanar l’impensable, serem expulsats del paradís terrenal, altrament dit coprincipat!
A mi això no em sona a debat, sinó a amenaça pura i dura. Dels nostres representants esperem que debatin i legislin pel bé de la ciutadania, i no amenaces! Ningú pretén que sigui fàcil.
El dret a la interrupció voluntària de l’embaràs, es el dret fonamental a disposar del propi cos, de triar la maternitat, de tenir accés a les prestacions en matèria de salut reproductiva, i és constitutiu d’una societat democràtica i igualitària. Deia J. O’Brien, de Catholics for Choice, que “obligar les dones a tenir fills no és democràtic”. El Consell d’Europa aconsella la despenalització de l’avortament ja que sotmet les dones a un doble càstig: haver d’avortar, i estar obligades a fer-ho en un altre país. Les restriccions a l’avortament no el fan desaparèixer, només fan que sigui més injust, no funcionen més que com una fórmula per perpetuar les desigualtats. No hi ha justícia social tampoc en això.
La llei ha de confiar en les dones, en el seu criteri, i en les eleccions que fa dia rere dia, sense jutjar-les. En termes mèdics, morals, filosòfics, o espirituals no podem saber quan el fetus es converteix en persona. I les dones, en canvi, ho són de manera clara i inapel·lable. I se les ha de protegir. Els homes i les dones han de prendre les decisions morals sobre la seva vida, i la llei els ha de donar suport i facilitar l’exercici de la llibertat de consciència.
Cal ser clars i contundents, i defensar l’avortament sense ambigüitats ni excepcions. I ha d’estar plenament garantit com a prestació sanitària. El dret a avortar en bones condicions psicològiques, sanitàries i econòmiques és una condició indispensable per a l’evolució de la nostra societat vers la democràcia i la igualtat entre homes i dones.
Tot plegat implica reconèixer la capacitat de les dones per resoldre allò que afecta els nostres cossos i les nostres vides. Pot ser que aquest sigui el problema? Lliure elecció versus obediència?


Publicat al diari Bondia 21-10-2018
https://www.bondia.ad/opinio/obediencia-o-pecat-original