dimarts, 19 de juliol de 2016

En portada avui...




Avui 19 de juliol , estem a ple estiu, astronòmicament i meteorològicament. Diuen els meteoròlegs que estem en plena onada de calor, que vigilem amb la canícula... Malgrat això els estiuejants han envaït les platges malgrat la sorra bullint, l’alerta dels mosquits tigres, i les cues interminables per arribar i gaudir del teu metre quadrat de platja. Aquí a Andorra deu ni do la calor, però com a mínim a la nit podem dormir... Ja us ho fareu!
Per continuar amb la plana de serveis, val a dir que el transit, tot i que ha millorat sensiblement després de l’atzucac del Tour, continua presentant aturades i retencions sobretot als punts fronterers en un va intent de lluitar contra el terrorisme després de l’atemptat de Niça... I dic va , perquè queda demostrat que l’enemic és dins de casa, incentivant la intolerància, provocant la malfiança de uns vers els altres, i esbatussant-se només amb finalitats de promoció política.
Pel que fa a la plana nacional, entre sessions del Circ du Soleil, i inauguracions de miradors, continuen també les discussions de pati d’escola, “jo no me junto”, “tonto, i tu més”, etc... Francament, vista la esterilitat dels discursos, només et queda desitjar que marxin tots plegats de vacances, i encarin el nou curs amb una mica més de constructivitat...
Plana internacional:
Continuem amb les conseqüències del cop d’estat fallit a Turquia... Un “epic fail” que sembla haver-li vingut la mar de be a en Erdogan per apartar sense miraments tot allò o tot aquell que li pugui fer ombra...
També es celebrava ahir la convenció republicana a Estats Units per investir Donald Trump. El candidat que sense cap mena de vergonya, s’ha dedicat a insultar musulmans, mexicans, discapacitats i dones va prometre que seria digna de Hollywood, i així ha estat, només hi han faltat els tirotejos!
Ahir també se celebrava el 80e aniversari del “levantamiento”, mentre avui els seus hereus en la figura de Mariano Rajoy, buscaran el suport per perpetuar la societat de la por, la submissió i el vassallatge al poder establert.
Millor passem a la plana de Societat, que com a mínim esta més entretinguda...
Ahir vaig enviar el meu fill a tirar la brossa, i va tornar amb un somriure de orella a orella... Us asseguro que això és una primícia mundial! Va i em diu amb cara victòria, que ha caçat un Pokemon! És meravellós que amb la que ens esta caient, encara conservem el punt  de irresponsabilitat i de lleugeresa que fa que som capaços de entusiasmar-nos per futilitats.
També és noticia la dèria que li ha agafat a la gent per casar-se... Cocos i presentadors, no s’escapa ningú !
Gran noticia per la família de “Ningú és Perfecte”! La Noemi , conductora del programa, s’ha compromès amb en Guillem, i tal com una font propera a la parella ho ha confirmat, el casament va tenir lloc el passat cap de setmana en companyia de la família i amics. El que no se sap és si el nuvi va parlar abans amb el pare de la Noemi per fer-li la demanda com manen els canons i la tradició, abans de posar-se de genolls davant de la dona de la seva vida per fer-li la gran pregunta...
Tota la família del “Ningú és Perfecte” esta encantada amb la noticia. Encara no han transcendit detalls ni fotografies, però sembla ser que la recepció va ser de lo més picant, a base de “burritos”, empanades, i nachos, i regada amb abundants “Margaritas” i Tequila. La núvia lluïa radiant amb un vestit d’estiu blanc ajustat, sabates de tacó i un ampli somriure, no se sap si degut a l’emoció del moment o al efecte “Margarita”...
La flor i la nata del programa, així com els amics i familiars van poder gaudir de un concert amenitzat per la mateixa parella en el més pur estil Sonny and Cher , menys la cabellera!
Ara seré una mica prosaica, i no us espanteu, però sempre he pensat que les parelles són com les croquetes: més o menys tothom les fa igual, però a cada casa tenen un gust diferent. Hi ha una base més o menys comú, i després a cada casa es posa un “toc” que les fa diferents.
Cada parella hi va posant més o menys especies: viatges, tardes de dissabte, fills, bromes que només ells entenen, records, alguna tristor compartida, implicació de cada un en els projectes de l'altre, respecte i esforç per fer feliç a l'altre.
Aquesta recepta, feta amb carinyo i tendresa, amb passió, amb mil petits moments i alguns de grans, s'ha de servir vigilant molt la presentació, és a dir, els petits detalls. Aquella fulleta de julivert, aquella nota carinyosa penjada a la nevera, un t'estimo en qualsevol ocasió, un petó apassionat quan l'altre no s'ho espera.
No és una recepta per deixar fent-se, s'ha d'anar vigilant constantment, mai es sap quan faltarà un ingredient i és important parar atenció perquè algunes vegades cal renovar ingredients principals i és un perill que ens n'adonem quan sigui massa tard.
Cal doncs, vigilar els fogons, i saber que molt sovint anem canviant i hem de ser capaços d'adaptar els ingredients al que necessitem en cada moment.
És només una proposta, n'hi ha d'altres. Segur que oblido alguna cosa, però el que no hem de consentir que es perdi mai és l'amor, el respecte i les ganes d'encetar un nou dia.

Que sigueu molt feliços. Us ho mereixeu.