dimarts, 21 de juny de 2016

El populista sempre és l’Altre...




El populisme no és una novetat en si. Sense retrocedir als moviments agraris, i després obrers als Estats Units o al moviment socialista rus del segle IXX, el populisme a l’inici designava aquells que donaven suport a les classes populars. A França inclús, el populisme va ser una escola literària.
Sobta doncs l’alegria amb la que s’utilitza avui en dia aquest terme. O potser es tracta de un nou fenomen de moda com tantes altres paraules o expressions que sorgeixen en funció de l’air du temps, perquè queda be, o senzillament amb aquella voluntat de simplificar-ho tot, de reduir tot a la més simple expressió, que ja se sap, el poble és tonto i dropo i necessita que li serveixin les coses en safata i si pot ser mig digerides...
I és que “populisme” serveix per a tot, per parlar de la victòria de Donald Trump a les primàries del partit republicà a Estats Units, de la dreta xenòfoba francesa, britànica o holandesa, de partits emergents com Alternativa per Alemanya, del moviment 5 estrelles a Italia, de Syriza a Grecia, de Podemos a Espanya, com també del eix bolivarià a Amèrica del Sud...
En aquesta caixa de mals endreços ideològica, s’hi poden trobar moviments xenòfobs, partits anti-austeritat, partits que denuncien el funcionament de la unió europea....Fins i tots alguns politòlegs com Mark Leonard cap del European Council On Foreign Relations, associen el vocable populista al Partit socialista del Països Baixos, al partit conservador angles, o al partit comunista francès.
Al final acabes pensant que es deu tractar de una meravellosa eina, com aquells objectes d’higiene femenina que et permetien fer-ho absolutament tot, ja sabeu: pujar a cavall , nedar, anar amb bicicleta...
O... Digueu-me malpensada, potser es tracta de una drecera per a dropos, una formula buida de sentit, símptoma de una línia de pensament reductora, simplista, al servei dels poders establerts...
Mireu el que passa cada cop que s’invita al gran banquet democràtic una nou invitat, presenti el que presenti com a programa:
No teniu temps d’analitzar el context històric, l’entorn polític, el ideal social que porta per bandera? Cap problema no cal trencar-s’hi la closca. El  definim com a populista, i si pot ser amb una lleugera cara de fastig, per fer entendre al nostre interlocutor que acaba de penetrar l’antecambra del nazisme...
Per l’esquerra caracteritza la dreta que juga amb el codi emocional. Per la dreta és qualificatiu de l’esquerra tirant sobre el registre demagògic.
Que es guanya cultivant la confusió entre moviments tan dispars?
I és que sembla que amb el temps els nostres estimats masters del màrqueting, s’han adonat ràpidament que el vocable te l’avantatge de poder multiplicar les combinacions audaces com : nacional-populisme, populisme d’esquerres, liberal-populisme, sindical-populisme, etc...
Fet i fotut t’acabes adonant que el populisme acaba sent  una drecera fàcil a l’hora de presentar els partits, tot estigmatitzant el camp advers.
Però per damunt de tot serveix als detentors del poder, als partits establerts, per desqualificar els moviments que s’oposen a la seva política o al seu mode de governança.  Una manera de desprestigiar els contrapoders que emergeixen de manera natural, front a la dura llei de la raó de la majoria.
Perquè al cap i a la fi del que es tracta és de culpabilitzar i avergonyir a aquell càndid ciutadà que tingui qualsevol vel·leïtat de decantar-se per cants de sirena, utopies, i quimeres varies...
Etimològicament parlant el populisme vindria del concepte de “poble”, i designaria una crida a la defensa dels interessos del poble.... bonic no?
Fins el moment on acabes caient en un depressió profunda en adonar-te que el populista sempre és l’Altre...
Moralitat: tergiversar aquesta paraula i presentar-la sota una accepció pejorativa suggereix sovint una malfiança, o més ben dit el menyspreu a l’encontra de tot el que te que veure amb el poble.

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 21-06-2016