dimarts, 7 de juny de 2016

Deixeu-nos veure les estrelles...





Quan arriba la vesprada, cada poble, cada ciutat, s’il·lumina. Faroles, cartells publicitaris, vitrines de botigues, despatxos il·luminats en permanència, que prenen el relleu del sol en els centres urbans, sigui quina sigui la dimensió del poble.
Es parla de contaminació lluminosa o de fotopolució quan les il·luminacions artificials son tan nombroses i omnipresents que perjudiquen  l’obscuritat normal i desitjable de la nit.
La contaminació lluminosa son els rajos lluminosos infrarojos i ultraviolats visibles, emesos cap a l’exterior o cap a l’interior, i que per la seva direcció, intensitat o qualitat, poden tenir un efecte negatiu o incomodant sobre l’home, els paisatges o els ecosistemes.
La contaminació lluminosa és una forma de pol·lució poc evocada, ja que a priori semblaria poc nefasta per la salut si es compara amb les contaminacions mes clàssiques  com són els residus de tot tipus, la mala qualitat de l’aire o les aigües brutes.
No obstant la contaminació lluminosa també te conseqüències sobre els essers vius i pot ser reduïda fàcilment.
Sobre l’home, una exposició inapropiada, és a dir una insuficiència d’exposició diürna o una exposició nocturna exagerada, pot modificar l’organització temporal dels fenòmens fisiològics, contribuint a una desincronització interna, que pot portar a una alteració de la salut física o mental, i de manera més general a pertorbacions rítmiques sobre els essers humans.
Les conseqüències més evidents van de la simple molèstia, a les despeses inútils d’energia.
Nombrosos estudis posen en evidencia conseqüències immediates sobre la son. Sota l’efecte de la llum artificial, la epífisis, disminueix la producció de melatonina, una hormona que contribueix a la sensació de cansament i a la baixa de la vigília de cara al vespre, preludi de la son.
Diu inclús un estudi angles del 2012, que la llum artificial que ens imposem de cara a la nit, desregularia el nostre ritme circadià, un factor sot estimat que contribuiria a la presa de pes més del que pensàvem. 
Qui havia de dir que el meu sobrepès es culpa de la farola del costat de casa...
Segons els investigadors de la universitat de Toronto, la nostra exposició quotidiana a la llum elèctrica ha augmentat considerablement per assolir mes de 7 hores per dia de mitjana. I aquesta exposició prolongada no natural constituiria una contaminació  deguda a la llum artificial que seria també un factor a l’origen de l’important augment dels càncers..
Si els estudis científics sobre l’acció anti-cancerosa de la melatonina demostren resultats contradictoris, les dades més recents suggereixen que la melatonina podria ser eficaç per inhibir el desenvolupament i la progressió d’alguns càncers com el de la pròstata i de mama.
La melatonina és un antioxidant amb beneficis múltiples, és un factor anti-envelliment, frena el desenvolupament de tumors, estabilitza la tensió arterial, manté la libido... 
Ja us estic veient a tots córrer cap a la farmàcia més pròxima per acabar amb els estocs de melatonina...
Pel que fa al mon animal, la sobreexposició a la llum artificial és la causa de la desaparició d’alguns tipus d’insectes, cosa que pertorba la cadena alimentaria. Els llums nocturns poden alterar les interaccions entre especies, i la orientació d’aquestes. Els ocells migradors  son pertorbats i desorientats, ja que s’orienten pels estels, amagats pels llums nocturns. Els ocells de ciutat, veuen el seu cicle reproductor, i el seu comportament modificat.
Moltes altres especies son víctimes de la contaminació lluminosa, com els rat-penats, les tortugues, i el caragols que veuen el seu rellotge intern modificat, mentre d’altres se’n beneficien com els pardals o els coloms.
La germinació , el creixement, l’expansió de les fulles , la floració, el desenvolupament de les fruites també son modificats per la llum. La vegetació il·luminada  de manera permanent degenera de manera precoç.
No cal ni parlar dels costos econòmics de la sobreexposició a la llum artificial.
Però sobretot , la contaminació lluminosa s’afegeix a la contaminació atmosfèrica fent un vel en el cel que ens impedeix veure les estrelles.
Ens estem negant la bellesa de la via làctia que poc a poc va perdent visibilitat així com un 90% de les estrelles.
I es que el 35% de l’energia lluminosa emesa des de la terra il·lumina també els núvols i el cel en altitud. Es un halo difús que desnaturalitza la boveda celeste de les nostres ciutats banyant-les en una nit artificial que pertorba la contemplació dels estels.
En una recerca de la seguretat constant i sovint ineficaç, cada cantonada te la seva farola de manera que hem perdut la dimensió cultural de les nits de debò.
No es tracta de tornar a l’edat de pedra, ni deixar ciutats i carreteres en la obscuritat més absoluta, sinó del us racional de l’energia a mateix temps que evitem afectar altres sistemes que no necessiten tanta il·luminació.
L’univers  ja esta il·luminat per cents de mils de milions d’estels, i no és necessari que els hi dirigim uns quant milions de focus mes.
La dimensió mística dels cels nocturn... Deixar vagar el nostre esperit te el mateix sentit avui(o més!), que fa milions d’anys...

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del  “Ningú és Perfecte de Radio Valira 07-06-2015