dimarts, 28 de juny de 2016

Civilització




Com es pot descriure el concepte de civilització? Que és una persona civilitzada?
Les respostes han anat variant al llarg de la historia. I sempre es basen en el concepte que la civilització s’adquireix, mentre que els no civilitzats ho son per niciesa o per manca d’oportunitats, de manera que no poden atènyer la felicitat.
Sovint s’ha fet servir el concepte de civilització per cometre abusos. En les diferents empreses colonialistes, cada vegada que els civilitzats decidien anar a conquerir altres contrades, a espoliar les riqueses dels no civilitzats, va resultar ben útil als països posseïdors de les tres armes infal·libles que comencen amb la lletra C.  Com civilització, colonització...
La primera de les tres armes, els Canons: el poder armamentistic, que et serveix per amenaçar i en cas de necessitat, s’usa si ho consideres adequat , sense miraments, sense estats d’ànim... I és que les persones civilitzades tenen el dret de matar als qui s’oposen als seus interessos...
Entre la civilització i la barbàrie nomes hi ha la mort.
La segona arma: la Creu. A Jesús li posaven el casc al cap i li feien empunyar una espasa. El fonament per elevar els aborígens, indigens, negres, indis, i tos aquells pobles tan bàrbars i salvatges al grau de civilització residia en la possessió de la fe vertadera. Els deus i les doctrines animistes que aquells pobles havien professat durant segles havien de desaparèixer. Els missioners eren els soldats de deu. Eren guerrers amb salacot i  bíblies preparades per usar-se.
La tercera arma , és la Comptabilitat. Per aconseguir la civilització desitjada cal respectar les lleis econòmiques del mon occidental i la brutalitat del mercat capitalista.
Els imperis s’han anat succeint, tots amb la seva dosi de barbàrie, amb formes variables segons l’època, i segons el seu grau de tecnicitat.
Persisteix l’imperi occidental, pretenent ser el líder econòmic, tecnològic i militar...
Occident i els seus valors. És molt simple.
Parlem d’inviolabilitat de la propietat privada, quan anem confiscant els estalvis de tota una vida de moltes persones. Parlem de respecte de la integritat territorial dels països, tot destruint un darrere l’altre, Iugoslàvia, Iraq, Síria, Ucraïna, i tots els altres... Defensem la lliure empresa, però això si, nomes amb la possibilitat de treballar amb qui et manin, segons la pressió del govern de torn... Parlen de lluita contra el racisme quan tots sabem que més val no néixer negre, ni tant se val moreno en alguns del nostres països... Parlem de democràcia, i utilitzem amenaces directes contra els governs que consulten amb els seus ciutadans. Democràcia utilitzada com a eina de validació  i legitimació de les polítiques dels governs contra els propis pobles...
Com podem pretendre estar oposats al terrorisme si financem la formació i armament dels grupuscles terroristes? Com podem parlar de justícia quan una persona pot estar en presó preventiva més de un any? La corrupció més que perseguida sembla ser encoratjada, alimentant bombolles a punt d’esclatar amb les millors notes de les agencies de rating...
A la vista del mon sencer queda clar que els suposats valors occidentals son nuls. O buits de contingut.
Si penseu que tot plegat només son alguns exemples específics de les dificultats o dels errors que podrien ser superats en un futur, llavors us equivoqueu.
Per la terra deambulen milions de gent que amb prou feines s’atreveixen a imaginar  que una vida més decent que la seva és possible. Els rics en gàbies d’or guardades per les armes, els pobres disposats a morir matant, i la classe mitjana ensorrada, gastant energia en sobreviure i resistir, més que centrant-se a progressar.
Hi ha una civilització digna del seu nom mentre l’esclavatge i la tirania governen la terra?
Existeix una civilització veritable sense esclavatge i altres abusos més o menys manifestos? Es lícit somiar en la possibilitat de crear una civilització mundial que no es fonamenti en cap tipus d’opressió?
Sigui lícit o no, és un somni necessari...

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 28-06-2016