dimarts, 3 de maig de 2016

Xafarderies




Soc xafardera de mena... O una gran observadora... El que us faci més ràbia!
És el que passa quan et trobes encallat a la caixa del supermercat, i aprofitant l’avinentesa et  dediques a intentar esbrinar la vida del senyor que tens al davant examinant tot allò que ha acumulat al carretó de la compra.
D’una cosa estic segura , i és que el senyor és solter, o en tot cas viu sol,  i no en te ni idea de cuinar. Una infinitat de plats cuinats i envasats al buit, empilats sobre la cinta preparats a ser enregistrats, amb una preferència marcada pel cassoulet i les salsitxes... de lo mes lleuger!!. Val a dir però que deu ser d’aquests que escolten els consells a la radio, i mira les publicitats de la televisió. Es nota perquè sap que ha de menjar fruites i verdures, perquè ha completat el seu menú amb amanides preparades en capsa (ecss!), maduixes i raves.
Solter no vol dir sense amics, ja que ha comprat un bon carregament d’ampolles de cervesa per acontentar-los. Pren nota que soc molt amable i no he contemplat la possibilitat que potser ofega la seva solitud en l’alcohol.
També sembla ser molt estricte pel que fa la higiene dental o potser te alguna mania amb el dentífric, ja que n’ha comprat 4 tubs. Però com que no ha somrigut no he pogut verificar la blancor de la seva dentició.
El senyor també sembla patir d’alguna paranoia, ja que en el moment de teclejar el seu codi s’ha amagat amb la ma, com aquell que te por que el seu company de pupitre copiï el seu examen, o com si tingués por que la caixera s’apropiés del seu codi, no fos cas que estes avorrida... Val a dir que no sembla gaire delicat, ja que ha picat el codi amb tanta força que semblava que es volgués carregar la màquina, i ja m’estic fent la pel·lícula de com pagaré quan arribarà el meu torn...
Arribat en aquest punt d’anàlisi psicològic supermercadistic, és quan et poses a mirar el teu carro i e preguntes que ha pensat de tu la senyora que et ve al darrere, si sortim de la hipòtesi que esta tan grillada com tu.
De l’anàlisi de la meva compra es pot haver  deduït que soc mare de família nombrosa, o que visc en una comuna, o que soc una boja emparanoiada que es prepara per tancar-se en bunker en previsió de tercera guerra mundial, donat el volum de tot plegat.
Potser també ha pensat que  preparo alguna festa, per les ampolles de vi i de digestiu, o que dins del bunker penso ofegar les penes amb alcohol, encara que queda clar que la intenció no és la d’acabar amb la meva vida, prova n’és el carregament d’aigua amb gas, ni que sigui per apaivagar els símptomes de la ressaca.
Que també tinc una tendència bipolar, donada la juxtaposició de productes bio, així sanots, i les bosses de patates i el fuet. I que soc una candidata a patir càncer de colon ja que de verdura poca a part del alls i les cebes, i en canvi abunden la carn i els formatges, ara ja sabem d’on ve aquest cul imponent...
Que encara no tinc la menopausa, o que començo a tenir pèrdues d’orina, pel carregament de compreses de totes marques i models, i que faig una fixació amb els olors en general, pels nombrosos desodorants corporals, i ambientadors, espelmes d’olor, i encensos variats, o senzillament que soc una mística perillosa...
No se si el meu anàlisi del cinquantí solter es encertat, però pel que fa a mi, no és que tingui una família nombrosa, més aviat estic en la fase aquella en la que el niu va quedant buit... El que passa és que suposo que encara em costa adaptar-me al nou nucli familiar, dos adolescent en ple creixement deixen petjada... Haurem de revisar això de les quantitats!
D’altra part, tinc la sort de tenir uns sogres que fan hort, per tant vaig ben servida de verdura fresca i ecològica a més, i quan tinc temps lliure em dedico a omplir el congelador de plats cuinats “faits maison”, encara que admeto que lo light no és la meva especialitat...
Pel que fa a l’alcohol, confesso que m’agrada acompanyar els àpats amb vi, i no li faig cap lleig a un digestiu de tant en tant... No em mireu malament que encara no soc estil Sue Ellen, m’agrada en bona companyia... Però sempre va be tenir un petit estoc, per si es  presenta una ocasió d’imprevist.
No em digueu, que no heu especulat mai sobre la vida dels soferts camarades de cua del supermercat...
El que fa l’avorriment no?



Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 3-05-2016