diumenge, 8 de maig de 2016

La mala reputació





La reputació és la forma en la que algú o alguna cosa és considerat pels altres. Parlaràs be o malament d’alguna cosa, d’alguna persona, en funció de si te una bona o una mala reputació. Si tens bona reputació, sovint ets popular. Però tenir mala reputació és dolorós. La reputació és quelcom de fràgil, canvia com l’aigua de una font, quan la mires no és mai la mateixa que raja. El problema de tot plegat és que estem submergits en un mon on prevalen les aparences, la tirania de la reputació.
Ets víctima de mala reputació? Pel rumors que corren sobre tu, per les teves accions, perquè ningú no t’entén?
Aquí va un pla de xoc per millorar la teva reputació en 5 setmanes...
En primer lloc el que cal és identificar els obstacles que t’impedeixen tenir bona reputació. Lo millor és tirar mà dels amics en qui teniu confiança, i preneu nota de les petites critiques que us fan...
Aquests obstacles poden ser per exemple: halitosis, un mal funcionament del desodorant, falta d’espontaneïtat, no mostrar suficientment interès pels altres, un sentit de l’humor mal entès, manca de feeling amb els altres, veu desagradable, manca de carisma, prepotència, massa ambició, manca d’empatia, etc... La llista es pot allargar a l’infinit...
Admeto que hi ha un però en aquest punt del pla de xoc, ja que probablement els teus amics més propers, son probablement del teu mateix estil, ja se sap, allò de “Dios los cria i ellos se juntan”, el que dificulta la identificació dels problemes. Sempre pots acudir a un coach personal, encara que pagant et poden dir meravelles sobre el teu comportament.
Val a dir però que si ja has identificat que tens un problema, ja tenim molt de guanyat, i potser val la pena acceptar altres punts de vista, ni que sigui per sentir coses que no t’agraden... En que quedem? Vols millorar la teva reputació o no??
Un cop identificats els obstacles, cal fer-ne una tria i classificar-los.
Per exemple, tenir una veu desagradable, i donar la impressió de portar un pal al cul, solen ser el resultat del mateix problema: estàs massa tens. Ergo, la solució passa per ser una mica menys estirat, estar més relaxat, cool com diuen... Fàcil de dir em direu, però més complicat de fer quan estàs submergit pels teus problemes per salvar el mon i sobretot el teu patrimoni...
Ser ofensiu, i tenir un sentit de l’humor una mica sui generis, prové del fet que no reflexionem prou a la imatge nostra que reben els altres, ni si allò que dieu o feu s’entendrà. La solució podria ser imitar a aquelles persones populars que us envolten, copiar el seu sentit de l’humor, la manera que tenen de girar les frases, del to de veu que hi posen... Dit això i com he dit abans, el problema és que si esteu envoltat de voltors com valtros mateixos, si en el vostre cercle els acudits preferits son els masclistes, els racistes, homòfobs, etc... No anem be!
Arribats en aquest punt, és quan et dius que el problema no és la mala reputació, la imatge que dones als altres, sinó que el problema podries ser tu i el cercle que t’envolta, el teu mon inamovible, impermeable a les critiques i a la possibilitat de contemplar i fer les coses de manera diferent.
Es curiós, com ens fa mal la critica, sobretot si ve de fora, és terrible com tenim de fina la pell quan ens assenyalen amb el dit...
Voler tancar els ulls i la boca davant el que no esta bé, tapar-se les orelles per no escoltar el que no funciona no és la solució. Cal aprendre sempre, anar més enllà de l’educació que has rebut, mes enllà de les condicions en les quals has crescut i on molts queden enfangats, mes enllà dels estatus socials i professionals, mes enllà de les jerarquies, mes enllà de un mateix, mes enllà de les aparences.
Si et lleves al mati convençut que ets perfecte, prova de caminar sobre l’aigua....
Encara que fet i fotut això de la mala reputació és una collonada...
Pots prendre-t’ho com en Brassens i reivindicar-la, perquè en el fons n’estàs ben orgullós i assumeixes que intentar explicar simplement el que passa i opinar i actuar amb honradesa t’exposa indefectiblement a la critica i a la discrepància, o si debò et fa mal, i penses que l’has de redreçar, és que probablement en algun moment l’has espifiat en alguna cosa...

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 10-05-2016