dimarts, 5 d’abril de 2016

La cupiditat o el virus de l’avarícia de tipus1...



Et preguntes a vegades perquè la gent actua de una manera donada. Perquè el cervell li  funciona en corrent altern o per alguna subtil raó que no arribes a entendre?
Una forma d’avarícia absoluta?
Una quarta part (23%) de tots els dipòsits bancaris del mon es troba amagada en paradisos fiscals. Gairebé el 50% de les transaccions financeres transfronterers mundials passen pels paradisos fiscals, i això suposa que els estats deixin d’ingressar molts diners anuals. És el gran robatori organitzat a gran escala i consentit.
109 redaccions de 76 països, coordinats pel Consorci internacional de periodistes d’investigació, han tingut accés a una massa d’informacions inèdites que han posat sota els projectors  el mon opac de les finances offshore i els paradisos fiscals.
Els “Panama papers”, revelen que a més de milers de fitxers anònims, nombrosos caps d’estat, milionaris, grans noms de l’esport, celebritats de tot tipus, o personalitats perseguides penalment a nivell internacional, van recórrer a muntatges offshore per dissimular els seus actius. Societats i  particulars que utilitzen les 214000 estructures offshore lligades a Mossack Fonseca. Entre ells 12 caps d’estat i de govern, entre els quals 6 en activitat. Però també 128 dirigents polítics i alts funcionaris,  o 29 de les 500 persones mes riques del mon.
Allò que per uns pot semblar criminal i immoral és considerat per d’altres com cal, necessari. Robatoris i abusos son regularment legitimats amb l’ajuda de una armada d’advocats.
Aquestes personalitats recorren a muntatges offshore per dissimular els seus actius, tot i que aquests beneficiaris no  incorrerien en frau fiscal si declaren les seves operacions a les autoritats del país. Vindria a ser una manera d’esquivar la llei sense infringir-la o actuant de manera inapropiada, ja que existeix una utilització legitima de les societats offshore, de les fundacions o dels trust. Hi ha una part legal en aquestes activitat encara que siguin moralment reprovables. Qualsevol assalariat pot veure com cadascun dels seus moviments es veu enregistrat i controlat immediatament. Cosa que no passa amb les grans fortunes. Disposen de múltiples mecanismes tant per eludir com per evadir els seus capitals i obligacions fiscals: societats  pantalla per  posar distancia entre el seu diner i ells. Enginyeria financera en diuen...
La pegunta que caldria fer-nos potser, és : qui fa les lleis en aquest sistema tan opac? A qui beneficien?
Gent que decideix per damunt nostre allò que consideren millor, el millor pels seus interessos es clar! Després fan els seus negocis a les nostres esquenes i se’n foten de qui es troba al mig i de les conseqüències per tots plegats.
La cobdícia alimenta les inversions especulatives en detriment de l’economia productiva, i aquestes eines s’han creat per això. I no és nomes una qüestió de ètica, el problema és que consagra les desigualtats i els privilegis. Quan aquests afamats patriotes deixen de pagar obliguen a la resta a restringir serveis essencials.
I llavors és quan descobreixes que el capital és aquell que devora aquell anhelat “Estat del Benestar”, que dessagna els recursos en educació, en salut, que ens amenaça fent-nos creure que no mereixem un final de vida digne, que ens fa pagar les malversacions del sector financer, o que decideix de les guerres en benefici del venedors d’armes...
Mentre, una part d’aquesta  societat víctima de la injustícia social és capaç de rebutjar la idea d’acollir refugiats i sense sostre tot mirant amb admiració o inclús votant a aquests espavilats que han muntat tan gran estafa...
Encara que és difícil visualitzar tot allò que l’evasió fiscal costa de sang i llàgrimes al ciutadà de a peu, val a dir que et quedes estupefacte davant de tant cinisme. I és que a molts nivells , la bona voluntat va de la mà amb la cupiditat. Però la cupiditat va guanyant terreny. A una època on els miliards volen en tots els sentits, guiats nomes per la recerca dels beneficis, la cupiditat esta assentant la seva hegemonia mundial.
Encara que ens ho podíem imaginar , espanta tant cinisme, i sobretot tanta impunitat...

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 05-04-2016