dilluns, 25 d’abril de 2016

Autodafé




Ja se que encara deveu estar empatxats de llibres per la recent Diada de Sant Jordi, però encara que s’estigui posant de moda la cremació de llibres, no us llenceu com uns condemnats a fer neteja de la vostra biblioteca...
Per tots és coneguda la primera relació entre Pepe Carvalho i els llibres: els crema. La relació, però, va més enllà, perquè qui ha seguit una mica de prop al genial detectiu, pot intuir  que Pepe Carvalho estima els llibres perquè en té, senzillament. I és que en el seu cas, la tria de un bon llibre per cremar prèvia a un bon àpat te alguna cosa de místic.
No és el cas al llarg de la historia de les múltiples incineracions de llibres que hi ha hagut, que tenen més relació amb la repressió, i el voler imposar pensaments únics que de la cínica i xocant afecció que te en Carvalho, a condemnar a la foguera els llibres de la seva nodrida biblioteca.
La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat i  va arribar a disposar d'un fons bibliogràfic de 700.000 de volums. Era un temps on existien grans civilitzacions paganes a Europa, que gaudien de la més alta cultura espiritual que el mon hagués conegut. Contenien més coneixement, ciència, saviesa i per descomptat riquesa, que el mon havia conegut mai.
Hi ha varies hipòtesis sobre la destrucció de la Biblioteca d’Alexandria, entre les quals, diverses guerres de poder, o els conflictes de supremacia política i religiosa entre paganisme i cristianisme, o la islamització de la zona.
Els homes civilitzats construeixen, omplen, i utilitzen les biblioteques. Alexandria era una ciutat pagana hel·lènica civilitzada que va ser envaïda per una un poble no civilitzat.
L’any 1562, Diego de Landa, monjo franciscà conegut per ser el primer i un dels millors cronistes del mon Maya, va cremar 500 ídols, i 27 rotlles de jeroglífics a Mani, al Yucatán. Quelcom de paradoxal que un dels millors coneixedors de la civilització Maya, s’esforcés de manera tan cruel a destruir els vestigis d’aquesta...
I és que les incineracions de llibres no són nomes per eradicar idees , però sobretot per fer desaparèixer cultures.
La nit del 10 de maig de 1933 els nazis van cremar els llibres dels grans intel·lectuals alemanys. Feia menys de 4 mesos que Adolf Hitler havia accedit al poder. Aquests Autodafés marcaven la decapitació intel·lectual del país.
Un foc minuciosament posat en escena, com un ritual, la culminació de una acció contra l’esperit “no-alemany”. 5 anys més tard van cremar les sinagogues durant la llarga nit del 9 al 10 de novembre de 1938, “la nit dels vidres trencats”.
Més a prop nostre veiem els darrers temps les destruccions massives de llibres a mans dels homes de Daesh, o com els integristes religiosos fan barbacoes amb l’Alcorà als Estats Units. Més original, el reverend Otunga a Kenya va incendiar manuals de prevenció contra la SIDA i preservatius. A Nou Mexic va ser la saga de Harry Potter la víctima de les ires de la Congregació de les esglésies per  “incitació a la bruixeria i al satanisme”.
Quina és la nostra relació amb els llibres que fa que ens comportem així?
Semblaria que no és un menyspreu per aquests, sinó més aviat una fascinació desordenada, que constitueix el principi mateix del fonamentalisme.
Un llibre esta fet per ser llegit i entès, però també per ser comentat i interpretat. Al meu parer cap d’aquestes accions constituiria un perill per la cohesió de una comunitat religiosa o política. Prendre els llibres com a suport per treballar la intel·ligència, no pot conduir a voler-los fer desaparèixer. Si no t’agraden o et semblen fal·laciosos, no els llegeixes, o els argumentes i els rebats.
Fer del llibre un absolut, tancar-lo dins del seu sentit literal que equivaldria a la seva única riquesa, porta a excloure  violentament la obra que molesta. Aquesta és la marca del fonamentalisme, la obsessió de referir-se només als fonaments, no voler veure el creixement progressiu de la intel·ligència dels esperits i de la transmissió, materialitzats en els llibres.
Considerar com el pensament dels homes, inclús pel que fa a la compressió i interpretació dels llibres sants, ha anat temptejant durant el curs dels temps, contemplar la historia dona una humilitat i una serenitat que són sense cap dubte les condicions per a la llibertat intel·lectual. I una llibertat com aquesta  és mes que l’arma més eficaç contra el fonamentalisme.
En tot cas, si preveieu rostir la vostra biblioteca, en un Autodafe gegant al menjador de casa, tingueu en compte que les fulles contenen clor que pot alliberar substancies tòxiques , responsables de lesions cutànies, lesions hepàtiques, malformacions congènites, càncers etc..., penseu doncs a airejar l’ambient!

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 25-04-2016