dimarts, 1 de març de 2016

Per la seva seguretat, es prega deixin les llibertats abans d’entrar...






En el tema de les dades personals, vivim immersos en una mena d’esquizofrènia. Per una part tendim en compartir en les xarxes socials, tots els moments de la nostra vida, inclosos els més íntims, i d’una altra part es desenvolupa una mena de paranoia sobre el que ha de transcendir o no. Cada dia és més la legislació sobre  protecció de dades, la privacitat, i es multipliquen els conflictes en quant a la propietat d’aquestes i del us que se’n pot fer des de diferents àmbits.
A priori semblaria només un problema de sentit comú de cadascú de nosaltres en quant al que comparteixes i el que no. Pots ser simplista com acostumo a ser jo, i dir-te que si ets honest , que no fas res mal fet, el fet d’estar vigilat permanentment no t’ha de perjudicar per a res... A més vivim en una època on la seguretat s’ha convertit en el Leit-motiv de uns hi ha altres per a justificar més vigilància....
Un nou episodi en aquest maremàgnum de contradiccions és el conflicte que oposa Apple al FBI:
La Justícia nord-americana exigeix a Apple que  ajudi l’FBI a  accedir al contingut xifrat del telèfon mòbil de un dels autors de l’atac de San Bernardino que va fer 14 morts el darrer mes de Desembre. Tots els IPhone que disposen de les versions iOS8 i més recents estan codificats per defecte, i Apple no posseeix la clau per desxifrar-los, ja que aquesta esta guardada en el mateix telèfon. Això significa que l’empresa no pot accedir als continguts d’un aparell encara que així se li exigeixi. Cal afegir una altra funcionalitat instal·lada en els IPhone, que esborra automàticament el contingut del telèfon després de deu intents infructuosos de desbloqueig. Així doncs, el que demanen a Apple ,és que desenvolupi una aplicació que, si no es pot  desactivar aquesta funcionalitat,  permeti al menys neutralitzar-la, de manera que els investigadors puguin provar gran nombre de contrasenyes.
El cas és que Apple es nega a crear aquest accés d’esguillevis. Entenen que creant una aplicació que desactivi les funcions de seguretat en el marc de una enquesta, creen una eina que permetria a qualsevol que l’obtingués de desbloquejar qualsevol IPhone.
I és que , des que Edward Snowden va revelar l’envergadura de l’espionatge electrònic del que son objecte els ciutadans , les institucions i els governs d’arreu per part de la NSA, els grans grups tecnològics han anat apostant cada cop més per productes i aplicacions inviolables, en que únicament el usuari te la clau d’accés, com a argument comercial.
Cal recordar també que les repressions per part dels règims autoritaris, la persecució organitzada dels dissidents, la tortura i els assassinats d’estat han posat en valor el rol que poden arribar a tenir els proveïdors de tecnologia de comunicació pel que fa a la protecció dels drets dels pobles a traves del mon.
Tot plegat ens du a prendre consciencia que les empreses no només han de respectar la vida privada o la llibertat d’expressió del seus clients, sinó a més de la necessitat de proveir-los dels mitjans tecnològics per gaudir sense por dels seus drets fonamentals a la vida privada, a la llibertat de comunicació i d’expressió.
Ha esdevingut una qüestió de vida o mort impedir els governs  saber qui parla amb qui, qui pensa que, o qui s’expressa públicament de manera anònima.



I és que vivim en una època fràgil, on els principis traslladats des de fa més de mig segle en els tractats relatius als drets humans, son qüestionats. Ho podem veure a França amb l’Estat d’Urgència que permet al govern declarar un suspensió de drets i llibertats per un període encara indeterminat. O el cas omís que han fet els Anglesos i els Suecs a l’advertiment de l’ONU que condemna la detenció arbitraria de Julian Assange, que fa que tot plegat contribueixi a minar la confiança i l’autoritat moral que s’atribueix a les democràcies que donen lliçons de Drets Humans.
Així en el cas de Apple contra l’FBI no es tracta de entrar en guerra amb els Estats Units, i encara menys de posar-se del costat dels terroristes.  Es tracta de lluitar per uns drets fonamentals que s’han d’aplicar arreu del mon, i han de beneficiar a tothom. Als terroristes també.... I és que és així com es defineix el principi de dret. Un principi n’és un només si s’aplica absolutament a tothom i en totes circumstancies.
Així doncs a més de una postura comercial, estaríem parlant de la responsabilitat de les empreses privades en matèria de protecció de Drets Humans, enfront dels estats que podrien estar temptats de violar-los, més enllà de lla simple protecció de la vida privada.
Per definició els governs democràtics son inestables... Ni  que sigui per el simple fet que poden ser substituïts a cada elecció... De fet aquells per qui votem ens representen cada cop menys...
Imagineu si guanya les properes eleccions Donald Trump... Que faria amb les dades dels que son contraris a les seves idees?


Antònia Escoda


Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 01-03-2016