dimarts, 8 de març de 2016

Ni a la venda, ni a la disposició de ningú, el cos de les dones (ni el humà), no és una mercaderia...



Segons el calendari avui tocaria parlar de Drets, de Dones, de Treball...
Doncs perquè no tractar del que en diuen “la professió més antiga de mon”?
Immersos en un mon on l’economia i els mercats manen, t’acabes preguntant, si totes les activitats  humanes, incloses les relacions humanes han de ser sotmeses a les lleis del mercat... La qüestió del diner i del que aporta la prostitució a l’economia és fonamental. Així quan s’afirma que es tractaria de un treball com un altre, quan es pretén organitzar el treball del sexe, cal anar amb molta cura, ja que ens estem posant en arenes movedisses, donat que estem constituint unes relacions mercantils en base a una matèria prima constituïda de dones, nens, homes també, d’essers humans vaja!
Des de fa uns anys a França s’està debatent d’una part sobre l’abolició de la prostitució des de la òptica de penalitzar el client, d’altra part la introducció i defensa per part d’algun col·lectiu de la figura dels “auxiliars sexuals” que acompanyarien de manera especifica(sic!) a adults discapacitats. Un debat que tot sigui dit es pot generalitza arreu, ja que enfronta els qui entenen que es tracta de una violència feta a les persones prostituïdes, en la seva majoria dones, i els que voldrien trobar una finalitat social a l’afer, ja sabeu arguments de l’estil que s’eviten violacions, etc...
Pel que fa als abolicionistes, argumenten que el  seu objectiu principal no és el de castigar als clients, ni tampoc el de fer la “moralina”, sinó el d’alliberar el mon femení de la violència, donat que la prostitució  no és mai una opció triada, sempre és una violència, i que generalment quan es parla de prostitució , es parla de dones per majoria “aplastant”.
Es tracta de treballar per la defensa de les persones prostituïdes, i en contra del sistema prostituïdor, constituït pels proxenetes, els clients, i la mateixa societat amb la seva indiferència.
El proxeneta, el  xulo , el macarra, ningú no dubta que és el qui s’aprofita de la prostitució d’altri, i en aquest sentit, esta mal vist per la majoria de la gent.
Però la peça clau sense el qual el sistema no podria existir, és el client.  El qui és la font de la demanda. Aquell per qui mai es pregunta i a qui sempre trobem excuses. El que vol, el que fa, és comprar un acte sexual, que per definició és violent. Sense aquesta figura no hi hauria prostitució, i doncs quedaria un lloc per a la sexualitat sense constriccions per la força o per els diners.
També hi ha un tercer actor en joc  pel que fa al sistema prostituïdor, i és la societat que en no prohibir la compravenda d’actes sexuals, en mirar-se tèbiament com colonitzen els diaris els anuncis oferint “mimos” a preus competitius, i reprovant únicament a les persones prostituïdes, els nega els seus drets humans fonamentals.
I és que la prostitució és violència. En tots els casos. Potser algunes persones ho han triat, o pensen haver-ho triat (ne es pot descartar aquesta opció). No es pot dir a algú com a individu que no te dret a triar. Però podem decidir que si no se li pot prohibir vendre un acte sexual, si que podem prohibir la seva compra. Ja que si admetem que en alguns casos individuals hi pot haver una tria voluntària, això no ha de constituir un projecte de societat, perquè sabem que la immensa majoria de les persones prostituïdes ho son per la força, l’amenaça, la violència... Violència que comença sovint abans de l’entrada en aquest mon, persones amb autoestima a nivell de terra, preses fàcils per als manipuladors. Violència per part dels clients. Segons els estudis, els clients serien els principals agressors de les persones prostituïdes. Violència per part de les xarxes de tràfic d’humans i proxenetisme. Violència també per part de la societat (tant recta moralment!), que en compte d’incriminar  la demanda, acusa a les persones prostituïdes (ja se sap, allò de les males putes...). No em direu que no te delicte la cosa, la víctima és el culpable!
I finalment, però no la menys dura de les violències: el fet d’haver de tenir relacions  sexuals no desitjades, i a repetició. Amb el que ha costat entendre les conseqüències destructores de la violació, per avançar poc a poc en la seva criminalització, serà difícil fer entendre que difícilment un bitllet de banc pot esborrar les conseqüències de una relació sexual no desitjada!
Un altre argument fonamental: el principi de la dignitat de la persona humana. Es compra el consentiment com si d’un objecte es tractés. Però el consentiment no pot ser només la clau de les relacions sexuals, perquè si aquest pot ser comprat, el desig mai no es podrà comprar! Ja ho sabeu allò de : “hi ha coses que no tenen preu, per la resta Master Card!”
Parlem doncs d’una lluita per la llibertat sexual de  tots i totes, ja que si la prostitució  és violència sexual per les persones prostituïdes, esdevé alienació pels clients. I quan plantegen la figura dels auxiliars sexuals crida l’atenció l’idea que ens fem dels discapacitats, si entenem que en aquest àmbit els hauriem de tractar diferentment de la resta. Si el col·lectiu de discapacitats el que tendeix és a la normalització  en tots els àmbits, pretendre que només poden conèixer la sexualitat mitjançant una masturbació reemborsada per la Seguretat Social, no deixa de ser discriminació pura i dura.
Ja ho veieu, el debat dona per molt. Per no allargar-me, només deixar constància que la prostitució és el lloc on convergeixen totes les injustícies, totes les desigualtats i tots els sistemes de dominació, el lloc on es concentren totes les exclusions.
La meva petita reivindicació per la diada, seria doncs avançar en el camí per abolir  tota mena de mercantilització del cos humà.
Apa que tingueu un reivindicatiu dia de la dona treballadora!!!

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 08-03-2016