dimarts, 16 de febrer de 2016

Matins




Ja se sap, els matins són el moment més important del dia. El matí és aquell moment on tot és possible, on la vida no és més encara que una pàgina en blanc que ens aplicarem a omplir amb mils esdeveniments quotidians.
Per això cada gest compta, cada acció tindrà un valor que condicionarà el dia que comença.
Estaria be fer una mena de seguiment del full de ruta quotidià de manera a no espatllar aquests primers instants, a seguir una mena de disciplina perquè el dia pugui començar sota els millors auspicis.
El primer pensament, aquell que fa que el dia serà com un nou naixement, aquell que guiarà les meves properes 24h; A vegades és “ja és l’hora?”, d’altres és “no encara si us plau!”, o aquells on et lleves d’un bot, “on és el despertador? Que no el vaig posar anit?”.
Diuen que la primera cambra que visites al llevar-te, és una mena de revelació del teu estat  d’esperit. Jo que em pensava que tothom anava de seguit cap a la tassa del wàter!
El pas següent és omplir-se una tassa de les grans de cafè, de manera a donar temps a les ninetes dels ulls d’acostumar-se a la llum, al sentit del olfacte de despertar-se progressivament, i treure´t aquella sensació pastosa de la boca...
Llavors ja has adquirit una minsa capacitat a comunicar amb l’exterior...
Poses el Telematin per saber de manera resumida si la terra encara existeix, si no ha esclatat cap guerra interplanetària més, o si el cel no ens ha caigut sobre el cap... Drames, tensions, però en certa manera alguna cosa de comèdia, sota la forma de promocions sobre la compra d’aquell cinturó per aprimar...
Ara que ja has rebut, ja estàs en posició de donar....
Engegar l’ordinador, repassar els missatges de correu, els watssaps, el Facebook i el Twitter, i cercar a You Tube, la cançó que insidiosament t’ha anat envaint el tupi, per compartir-la amb tots aquells a qui vingui de gust escoltar-la...
Ara que ja sabeu tots en quin estat d’esperit em trobo, i el que m’ha vingut de gust compartir, toca tornar a la cambra de bany, i vestir-se , bàsicament perquè avui tampoc et podràs quedar a casa sense treure´t el pijama...
Ja vindran temps millors, et dius mentre avalues des de la finestra el nombre de capes de roba que toca, tot i admetent que aquest hivern ha estat benèvol, ja que només t’has hagut de posar dues vegades les botes calentes.  Una a cada peu i en el bon sentit, toca el ritual de cordar-se els cordills... Eppp! Amb varies capes de roba no és tan fàcil! Considerem-ho el primer repte del dia...
Per fi dins del cotxe poses la radio en marxa, una mica de musiqueta per transformar el teu dia a dia en comèdia musical, els naixements i  les necrològiques... La rutina vaja!
Sempre ens queixem de la maleïda rutina…. Però  dia rere dia continuem repetint els mateixos gestos, caminant pel mateix camí, passant per les mateixes dreceres, repetint una i altra vegada les mateixes paraules, donant lliçons, caient en els mateixos errors, però seguint els reconfortants mateixos passos...
Deixar-se portar per la rutina, per aquella inconsciència amb que fas les coses quan les repeteixes un cop darrera l’altre, no prendre cap decisió, no pensar...
És quan estàs a l’alçada de Ransol, maleint els ossos dels propietaris dels vehicles sense equipaments especials,  quan t’adones que t’has deixat la carmanyola sobre la taula de la cuina, que no estàs segura d’haver posat en marxa el renta-vaixelles, que portes un pentinat de lleó, i no tens record d’haver-te rentat les dents...
I és que seguir la rutina, no és un mètode amb garantia de perfecció. Deu ser que el subconscient no es conforma amb la repetició dels gestos quotidians, i es busca l’aventura tant si com no...
Avui doncs toca afrontar les hordes d’esquiadors, que amb el mal temps hauran buscat refugi als bars, obrir-te un camí fins a la barra, i aconseguir menjar alguna cosa que no et faci enyorar massa la tarta de ceba oblidada sobre la taula de la cuina!


Antònia Escoda


Pe l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 16-02-2016