dimarts, 22 de desembre de 2015

Petit manual de Democràcia per rucs...





Segurament us semblarà una obvietat, vivim al Principat d’Andorra sota un regim democràtic.
Em felicitareu per la meva perspicacitat no??

Deixeu-me però, explicar-vos una historia...
Diumenge, un 4x4 enorme, brillant, amb para-xocs d’aquells cromats i de campionat, equipat per afrontar la jungla urbana, es va aparcar davant meu, a cavall entre la vorera i un pas de vianants.
Ja se que fa de mal dir, en ser la reina del cul assentat davant del volant, però la meva engruna de llibertat de vianant es va sentir agredida...
Com tenia el dia contestatari, em vaig permetre assenyalar al conductor de tan impressionant vehicle, que la manera en que envaïa l’espai col·lectiu no em semblava la més apropiada, i que la seva llibertat de posseir un substitut fàl·lic de tals dimensions, acabava allà on comença la llibertat dels vianants.
D’un aire molt desimbolt, em va contestar alguna cosa com:
“Eiiii senyora!!! Que estem en democràcia i faig el que em surt dels dellonsis!!!”
Us estalvio el final de la historia, ja que us podeu imaginar que va ser prou florida... Dir-me senyora, on va a parar el pocavergonya!!!

Però fet i fotut l’únic ensenyament interessant que vaig treure de l’anècdota és que el concepte de democràcia no és percebut de la mateixa manera per tothom...
Que és doncs la Democràcia?
Sembla que ni la Wikipedia s’aclareix sobre el concepte, en el sentit en que s’allarga sobre diferents variacions de definicions, que ja se sap, depèn des de quina òptica ho mira cadascú..
Hauríem però de de provar de trobar un mínim acord de principis... I s’admet per norma general que  etimològicament Democràcia prové del Grec antic, de Demos que és el poble, i Kratos que és el poder.
Sortiríem doncs de la premissa que la Democràcia correspon al poder de poble, a la sobirania del poble.
Cal afegir a més el concepte de Democràcia representativa, allò tan interessant, quan el poble delega el seu poder a un cert nombre de persones, mitjançant unes eleccions...

Fins aquí tot correcte???
Perfecte!

Llavors ve quan la cosa es posa peluda... Et mires els diferents tipus de comicis electorals a casa nostra, bàsicament les eleccions generals, i les eleccions comunals, deixant a part el referèndum que és un procediment excepcional (massa potser?), concentrem-nos sobre lo ordinari...

Democràcia?

Ja et veig fer cara de poker... Segur que ets lector de l’amic Yvan Lara, i ja t’has adonat que si mirem les dades de les darreres eleccions, resulta que els càrrecs electes ho han estat per només un 11% de la població andorrana major d’edat... Si, ja se que et preguntes on és la representativitat de tot plegat, però no siguis de mala fe que la governabilitat esta salvada!!!

A veure que hi han de dir els Happy Flower de la Osce-Odhir...  Que mirin sinó als espanyols que tot i no tindre un sistema totalment proporcional, es troben amb un marro conseqüent a l’hora de governar... O pot ser que sigui l’ocasió per ells per a fer política de la bona, la de negociar , pactar, escoltar-se els uns als altres, cedir, ponderar, etc...

Això només pel que fa al sistema.

Si analitzéssim els balls de cadires, les aliances improbables, les discussions de pati d’escola per veure qui a te mes gran, segurament encara em tornaries a dir: Democràcia???

No se el que en penses, però diuen alguns idealistes que si les Institucions i els partits o agrupaments de candidats funcionessin internament de una manera més democràtica, si els electors tinguessin la sensació que podrien canviar les coses en anar a votar, si la democràcia volgués dir realment el poder pel poble, potser....
Potser els cafres amb cotxes monumentals ja no s’aparcarien sobre les voreres!

Fet i fotut, histories d’idealistes i il·luminats... Que sabran ells de poder!!!!


Antònia Escoda


Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 222-12-2015