dimarts, 1 de desembre de 2015

On fire!!!





Som-hi!!!
Com m’agraden els inicis de campanya!!! Tot son bons desitjos i bonhomia entre els candidats de les diferents formacions. Be, tots tots... Lo bo que te  tot plegat, és que es respira bon humor... Sembla que en algun moment algun candidat se t’apareixerà vestit de Pare Noel tot dient : Ou,ou,ou... Tot molt simpàtic i molt correcte...
A mateix temps, amb alguna cosa d’incomprensible...  A tots els hi agrada la pagina de la candidatura oponent, de preferència de una altra Parròquia... Qüestió d’educació o és que no saben ni ells on militen?  És cert que amb les combinacions estranyes que es donen  les candidatures varies, n’hi ha per acabar perdent el Nord!
Som-hi doncs! Tenim gairebé dos setmanes per davant per actuar com si fóssim el melic del mon. Les ondes hertzianes, la televisió i els diaris dedicats al monogràfic de les comunals...
Us he de confessar , que em costa, probablement per la poca trempera que em generen..., però haurem de fer l’esforç.
 Cal admetre que tenim dins la batalla una bona colla de valents, perquè tot s’ha de dir, als candidats a aquestes eleccions se’ls hi ha de reconèixer  un important grau de responsabilitat- o potser d’inconsciència –per gosar disputar-se les regnes d’unes administracions tan malmeses per la crisi i els cúmuls de gestions incompetents...
Comença doncs el tradicional porta a porta, les reunions de poble, els debats entre candidats a totes les salses, a la televisió, a totes les cadenes de radio del País, entrevistes creuades a tots els diaris, i com no la invasió de les xarxes socials!
Del porta a porta que dir?  És cert que encara hi han electors que aprecien la visita dels candidats abans les eleccions. Potser per que és l’únic moment on el polític es posiciona en igualtat , o gairebé en submissió... Confesso que jo no soc gaire fan de la qüestió, a més cau fatal en aquesta època on es fa de nit tan aviat i en que només aprecies arribar a casa , posar-te el pijama, i arraulir-te ben calentó al sofà...
Les reunions de poble. Crec que haurien de ser el puntal de les campanyes, sobretot pel que fa a les eleccions comunals... El problema es que s’han anat convertint en mítings on les candidatures es presenten envoltades pels aparells del partit que els hi donen suport, desgranen els programes aplaudits per la claca, i deixen ben poques opcions a un intercanvi entre els assistents, si no és al voltant de la coca i el moscatell, que tot s’ha de dir faciliten la presa de paraula. A més amb la recança que produeix la por a veure’s etiquetat com partidari de la candidatura en qüestió... Vaja , que les reunions de poble ja no son el que eren!
Dels debats... Ja fa dies que els diferents candidats estan en “formació”... Experts en comunicació alliçonant amb més o menys èxit cada cap de llista, per ajudar-los a afrontar els tan temuts debats... Que ja ho diuen, no es guanyen vots amb un debat, però si que se’n poden perdre!!!
Les entrevistes , cròniques i contres que omplin els diaris també tenen la seva gracia... Potser no et queda gaire clar al final de la campanya el programa que defensa cadascú, però t’has assabentat amb ets i uts les preferències culinàries, les pel·lícules i llibres preferits de cada candidat, així com al país on els hi agradaria viatjar, si son més de la festa o casolans, quins esports practiquen o si agafen el transport públic o el  vehicle particular...
La veritat és que estem tots fets uns bons xafarders, perquè en el fons és el primer que anem a mirar, la vessant més privada del candidat en compte de la política... Que tiri la primera pedra aquell que no s’ha llençat esmaperdut a mirar les fotografies dels candidats només rebre els programes electorals!
I és que ja els tenim aquí , els programes!!!
Una ullada rapida i ja t’adones que hi ha poderio!!!
Quines fotos més boniques , enquadernació preciosa,  i prosa perfecta!
Ara queda el més feixuc, llegir entre línies, esbudellar propostes, intentar esbrinar si tan boniques paraules son sinònims d’accions concretes, mirar als ulls els candidats i mirar de descobrir si estan aquí per fer gruix, per vocació de servei públic,  per fugir temporalment de una situació laboral que no els convé, o per fer-se un sobresou...
Eps!!!! Que els programes no son màgics, no és la “Gaceta del Bruixot” del Harry Potter...
Em temo que la única manera d’aclarir-se, serà superar la mandra i deixar-se caure per alguna reunió de poble, si més no, aquells dies m’estalviaré fer el sopar!!!

Antònia Escoda

Per l’Espai d’opinió del “Ningú és Perfecte“ de Radio Valira 01-12-2015