dimarts, 22 de desembre de 2015

Petit manual de Democràcia per rucs...





Segurament us semblarà una obvietat, vivim al Principat d’Andorra sota un regim democràtic.
Em felicitareu per la meva perspicacitat no??

Deixeu-me però, explicar-vos una historia...
Diumenge, un 4x4 enorme, brillant, amb para-xocs d’aquells cromats i de campionat, equipat per afrontar la jungla urbana, es va aparcar davant meu, a cavall entre la vorera i un pas de vianants.
Ja se que fa de mal dir, en ser la reina del cul assentat davant del volant, però la meva engruna de llibertat de vianant es va sentir agredida...
Com tenia el dia contestatari, em vaig permetre assenyalar al conductor de tan impressionant vehicle, que la manera en que envaïa l’espai col·lectiu no em semblava la més apropiada, i que la seva llibertat de posseir un substitut fàl·lic de tals dimensions, acabava allà on comença la llibertat dels vianants.
D’un aire molt desimbolt, em va contestar alguna cosa com:
“Eiiii senyora!!! Que estem en democràcia i faig el que em surt dels dellonsis!!!”
Us estalvio el final de la historia, ja que us podeu imaginar que va ser prou florida... Dir-me senyora, on va a parar el pocavergonya!!!

Però fet i fotut l’únic ensenyament interessant que vaig treure de l’anècdota és que el concepte de democràcia no és percebut de la mateixa manera per tothom...
Que és doncs la Democràcia?
Sembla que ni la Wikipedia s’aclareix sobre el concepte, en el sentit en que s’allarga sobre diferents variacions de definicions, que ja se sap, depèn des de quina òptica ho mira cadascú..
Hauríem però de de provar de trobar un mínim acord de principis... I s’admet per norma general que  etimològicament Democràcia prové del Grec antic, de Demos que és el poble, i Kratos que és el poder.
Sortiríem doncs de la premissa que la Democràcia correspon al poder de poble, a la sobirania del poble.
Cal afegir a més el concepte de Democràcia representativa, allò tan interessant, quan el poble delega el seu poder a un cert nombre de persones, mitjançant unes eleccions...

Fins aquí tot correcte???
Perfecte!

Llavors ve quan la cosa es posa peluda... Et mires els diferents tipus de comicis electorals a casa nostra, bàsicament les eleccions generals, i les eleccions comunals, deixant a part el referèndum que és un procediment excepcional (massa potser?), concentrem-nos sobre lo ordinari...

Democràcia?

Ja et veig fer cara de poker... Segur que ets lector de l’amic Yvan Lara, i ja t’has adonat que si mirem les dades de les darreres eleccions, resulta que els càrrecs electes ho han estat per només un 11% de la població andorrana major d’edat... Si, ja se que et preguntes on és la representativitat de tot plegat, però no siguis de mala fe que la governabilitat esta salvada!!!

A veure que hi han de dir els Happy Flower de la Osce-Odhir...  Que mirin sinó als espanyols que tot i no tindre un sistema totalment proporcional, es troben amb un marro conseqüent a l’hora de governar... O pot ser que sigui l’ocasió per ells per a fer política de la bona, la de negociar , pactar, escoltar-se els uns als altres, cedir, ponderar, etc...

Això només pel que fa al sistema.

Si analitzéssim els balls de cadires, les aliances improbables, les discussions de pati d’escola per veure qui a te mes gran, segurament encara em tornaries a dir: Democràcia???

No se el que en penses, però diuen alguns idealistes que si les Institucions i els partits o agrupaments de candidats funcionessin internament de una manera més democràtica, si els electors tinguessin la sensació que podrien canviar les coses en anar a votar, si la democràcia volgués dir realment el poder pel poble, potser....
Potser els cafres amb cotxes monumentals ja no s’aparcarien sobre les voreres!

Fet i fotut, histories d’idealistes i il·luminats... Que sabran ells de poder!!!!


Antònia Escoda


Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 222-12-2015

dimarts, 15 de desembre de 2015

Votar amb una pinça al nas...






Si hi ha una categoria de ciutadans que ho hauran passat malament aquest 2015 que ja va arribant al final, són aquells que diuen que no els hi agrada la política.
Deu n’hi do quin anyet! Els pobres apolítics estan envoltats, al Nord, al Sud i  aquí a casa...
A Andorra acabàvem el 2014, amb els preliminars de la imminent campanya per a les Eleccions Generals del Març, que ens van deixar una majoria dels taronges, amb un ressorgiment en força del Partit Liberal, i un retrocés dels Socialdemòcrates, malferits per un divorci traumàtic.
Ara acabem l’any, amb un escenari semblant, malgrat diguin que les comunals no es poden llegir en clau nacional...
Els Demòcrates gairebé fan ple. No sembla que hagi afectat al Govern de Toni Marti, la dedicació gairebé exclusiva al cas BPA, la sensació de viure en campanya electoral permanent, amb traca final d’inauguracions coincidint amb les comunals... Amb un petit esment a la sanció explicita dels irreductibles gals que semblen els ciutadans del Pas de la Casa, on malgrat una sèrie de caramelets d’última hora com la rotonda d’accés directe al poble, la concessió d’una mesa electoral pròpia, i la promesa d’inversions vàries, no ha entendrit als ciutadans, que han donat només un 21% dels sufragis als Demòcrates, malgrat hagin guanyat a la Parròquia d’Encamp. Que ja se sap .... allò és un altre món! Serà interessant però , veure quina lectura en faran els vencedors...
Bé... Entre els dissidents també tenim La Massana, però aquí es tractaria més d’un cert acontentament amb el Comú sortint que optava a revalidar un projecte de continuïtat, en un resultat que semblava cantat, encara que sobta la diferència de vots amb l’oposició...
I la campanada d’aquestes eleccions: Sant Julià...
Els Liberals, si bé perden un feu com era Sant Julià, davant un matxambrat de forces amb un projecte encara incògnit, si no és el de fer fora als que hi eren, han aconseguit posicionar-se com a bon producte comercial en totes les Parròquies, menys Canillo of course!
Si... ja sé que a La Massana no són Liberals , sinó Ciutadans Compromesos! Però admetreu que hi ha més Liberals a Ciutadans Compromesos que en les mateixes llistes dels Liberals... I és que aquesta era la cançoneta dels candidats de Liberals: “Jo sóc independent, la majoria de la llista és independent ...”
Això és digne d’estudi.... Ser independent està de moda. Mola molt ser independent... I la pregunta que em faig és: independent en quin sentit?
A mi em fa l’efecte que tot és un problema  de quartos... Un tema essencialment comercial. Tu ets independent, et fa falta un esponsor però... Llavors ve una marca i et patrocina la campanya... Et poses els colors a la roba, et fotografies amb les sigles, i t’adhereixes al programa que és el que se suposa com un contracte en política. Llavors és quan toca aplicar la màxima suprema en el món comercial: Qui paga, mana!
Encara sou independents????
Fet i fotut els Liberals en estratègia comercial, els millors!
Els grans perdedors? Les forces dites progressistes... O més aviat els votants progressistes! Els socialdemòcrates esquarterats com una criatura a qui demanen triar entre el papa i la mama... Els antics votants dels Verds , orfes , a qui demanen de triar entre les seves conviccions o votar a una colla de col·legues de disbauxa...
Em direu que no ho tenim tan malament, que a França, en molts llocs els pobres votants d’esquerra han hagut d’anar a votar amb la pinça al nas, a candidats de la dreta més rància , per evitar la victòria del Front Nacional...
La veritat és que corren mals temps pels tossuts que es volen d’esquerres, condemnats a triar entre el pragmatisme economicista, el votar en “contra de” o del menys dolent, o be abstenir-se...
Bé... És el que hi ha...
Sempre et queda la possibilitat de fer-te una lobotomia i tornar-te apolític... Llavors només hauràs de patir per exiliar-te en una illa deserta sense comunicacions , a cada contesa electoral!

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 15-12-2015

dimarts, 1 de desembre de 2015

On fire!!!





Som-hi!!!
Com m’agraden els inicis de campanya!!! Tot son bons desitjos i bonhomia entre els candidats de les diferents formacions. Be, tots tots... Lo bo que te  tot plegat, és que es respira bon humor... Sembla que en algun moment algun candidat se t’apareixerà vestit de Pare Noel tot dient : Ou,ou,ou... Tot molt simpàtic i molt correcte...
A mateix temps, amb alguna cosa d’incomprensible...  A tots els hi agrada la pagina de la candidatura oponent, de preferència de una altra Parròquia... Qüestió d’educació o és que no saben ni ells on militen?  És cert que amb les combinacions estranyes que es donen  les candidatures varies, n’hi ha per acabar perdent el Nord!
Som-hi doncs! Tenim gairebé dos setmanes per davant per actuar com si fóssim el melic del mon. Les ondes hertzianes, la televisió i els diaris dedicats al monogràfic de les comunals...
Us he de confessar , que em costa, probablement per la poca trempera que em generen..., però haurem de fer l’esforç.
 Cal admetre que tenim dins la batalla una bona colla de valents, perquè tot s’ha de dir, als candidats a aquestes eleccions se’ls hi ha de reconèixer  un important grau de responsabilitat- o potser d’inconsciència –per gosar disputar-se les regnes d’unes administracions tan malmeses per la crisi i els cúmuls de gestions incompetents...
Comença doncs el tradicional porta a porta, les reunions de poble, els debats entre candidats a totes les salses, a la televisió, a totes les cadenes de radio del País, entrevistes creuades a tots els diaris, i com no la invasió de les xarxes socials!
Del porta a porta que dir?  És cert que encara hi han electors que aprecien la visita dels candidats abans les eleccions. Potser per que és l’únic moment on el polític es posiciona en igualtat , o gairebé en submissió... Confesso que jo no soc gaire fan de la qüestió, a més cau fatal en aquesta època on es fa de nit tan aviat i en que només aprecies arribar a casa , posar-te el pijama, i arraulir-te ben calentó al sofà...
Les reunions de poble. Crec que haurien de ser el puntal de les campanyes, sobretot pel que fa a les eleccions comunals... El problema es que s’han anat convertint en mítings on les candidatures es presenten envoltades pels aparells del partit que els hi donen suport, desgranen els programes aplaudits per la claca, i deixen ben poques opcions a un intercanvi entre els assistents, si no és al voltant de la coca i el moscatell, que tot s’ha de dir faciliten la presa de paraula. A més amb la recança que produeix la por a veure’s etiquetat com partidari de la candidatura en qüestió... Vaja , que les reunions de poble ja no son el que eren!
Dels debats... Ja fa dies que els diferents candidats estan en “formació”... Experts en comunicació alliçonant amb més o menys èxit cada cap de llista, per ajudar-los a afrontar els tan temuts debats... Que ja ho diuen, no es guanyen vots amb un debat, però si que se’n poden perdre!!!
Les entrevistes , cròniques i contres que omplin els diaris també tenen la seva gracia... Potser no et queda gaire clar al final de la campanya el programa que defensa cadascú, però t’has assabentat amb ets i uts les preferències culinàries, les pel·lícules i llibres preferits de cada candidat, així com al país on els hi agradaria viatjar, si son més de la festa o casolans, quins esports practiquen o si agafen el transport públic o el  vehicle particular...
La veritat és que estem tots fets uns bons xafarders, perquè en el fons és el primer que anem a mirar, la vessant més privada del candidat en compte de la política... Que tiri la primera pedra aquell que no s’ha llençat esmaperdut a mirar les fotografies dels candidats només rebre els programes electorals!
I és que ja els tenim aquí , els programes!!!
Una ullada rapida i ja t’adones que hi ha poderio!!!
Quines fotos més boniques , enquadernació preciosa,  i prosa perfecta!
Ara queda el més feixuc, llegir entre línies, esbudellar propostes, intentar esbrinar si tan boniques paraules son sinònims d’accions concretes, mirar als ulls els candidats i mirar de descobrir si estan aquí per fer gruix, per vocació de servei públic,  per fugir temporalment de una situació laboral que no els convé, o per fer-se un sobresou...
Eps!!!! Que els programes no son màgics, no és la “Gaceta del Bruixot” del Harry Potter...
Em temo que la única manera d’aclarir-se, serà superar la mandra i deixar-se caure per alguna reunió de poble, si més no, aquells dies m’estalviaré fer el sopar!!!

Antònia Escoda

Per l’Espai d’opinió del “Ningú és Perfecte“ de Radio Valira 01-12-2015