dimarts, 10 de novembre de 2015

Encallada en les conviccions...




Avui es un d’aquests dies en que no se que caram explicar-vos... Mirant d’estimular la creativitat o la verborrea a la que us tinc acostumats, he estat repassant alguns dels vells discursets que heu tingut d’aguantar...
No és un exercici fàcil... Sempre vas amb la por aquella de caure en velles contradiccions, en afirmacions que ara et farien enrojolar de vergonya, els arguments fal·laciosos que has pogut emprar a vegades per justificar coses que son difícils d’explicar, probablement perquè no te les acabaves de creure... En fi, la por d’adonar-te que no hagis estat prou autentica, prou sincera amb tu mateixa!
No patiu... M’he quedat prou tranquil·la!
Es cert que hi ha hagut una evolució en el que us he anat explicant des de fa ja gairebé cinc anys...
De la Verda militant amb discursos polítics partidistes escombrant cap a casa, he passat a despullar-me literalment, a explicar-vos les meves cabòries i elucubracions mil, els meus sentiments i les situacions personals mes o menys novel·lades, fins a semblar una mena de Carrie Bradshow amb uns quants kilets de mes i bastant menys glamour!
Per la meva defensa, he de dir que tinc cinc anys més, una situació personal diferent, amb uns fills gairebé adults, amb uns pares ancians, que poden haver influït en certs canvis d’actitud que hagueu pogut percebre. D’altra part val a dir que també hi ha hagut canvis importants en el meu, el nostre entorn. Canvis polítics i econòmics, propers, i més llunyans..
Malgrat tot crec que hi ha coses en les que no he canviat gens, i una d’aquestes son les meves conviccions polítiques... No m’he mogut d’allà on era fa cinc anys. D’acord, he passat de ser una militant convençuda dels Verds, de ser-ne la presidenta, a allunyar-me’n progressivament, fins donar-me de baixa en el caos del mercadeig de noms i candidatures en les passades eleccions generals.
Però no m’he mogut de lloc!
Més enllà de la base ideològica, que no poso en dubte que tots tenim la mateixa, hi ha dues maneres d’enfocar les coses per assolir els reptes plantejats des d’un partit polític:
 La primera és amb els peus al carrer, provocant i enriquint el debat polític, mantenint-se ferms en uns principis  que feien que difícilment ens podríem haver assentat en una taula de negociacions. És la posició dels Verds que em va embalar, la posició en la que em sentia còmoda, però que difícilment ens havia de portar a entrar en les institucions donada la barrera que suposa la llei electoral.
L’altra via, que és la que ha pres el partit Verds d’Andorra en les darreres conteses electorals, és la de sotmetre’s a la necessitat de fer pactes electorals, per tenir opcions  d’entrar a les institucions. No dubto de la bondat de la finalitat d’aquesta opció, al cap i a la fi , es tracta d’entrar dins les institucions per canviar-les des de dins.
Canviar les institucions... Enyoro els debats que teníem sobre el model territorial del país, sobre el Coprincipat versus una república, sobre els canvis en la Llei electoral per fer que les nostres institucions siguin la imatge de la nostra societat, del vot dels residents, de la rebaixa de la nacionalitat, de la democràcia participativa, de pressupostos participatius, de la transparència, de la igualtat ...
Enyoro poder argumentar i defensar la teva posició amb el convenciment que et dona el pensar sincerament que és la millor opció, en definitiva que t’ho creus de debò.
Així, malgrat pugui entendre l’objectiu final, la del canvi des de dins, se’m fa difícil  d’entendre segons quins pactes. Com canviar les institucions anant de la maneta amb aquells a qui ja els hi esta be, i que  defensen ben be el contrari als nostres posicionaments polítics?
Però possiblement se m’hagi escapat alguna dada, que ja se sap, malgrat l’experiència, malgrat els anys, segueixo sent una idealista, una extremista radical...
Em quedo doncs, em quedo malgrat hagi marxat de lloc... Em quedo encallada en la convicció que no tot s’hi val per entrar a les institucions!


Antònia Escoda


Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 10-11-2015