dimarts, 6 d’octubre de 2015

Qui et vol be, et farà plorar...



La setmana passada, un cop més, un home va irrompre en un Campus Universitari a l'Oregó, provocant una nova massacre. Malgrat un nou to en el discurs del President Obama, que va comparèixer visiblement enfadat, no et pots estar de pensar que un cop més no passarà absolutament res per aturar aquestes matances que regularment tenen lloc als Estats Units.
I és que cada cop semblen més freqüents els tirotejos en centres d’ensenyament en particular , fins el punt que sembla  haver-se tornat una fatalitat.
Dimecres passat ja n’hi havia hagut un en una escola de Dakota del Sud, una altre a principis de setembre en una Universitat de Sacramento. En aquest funest recompte, cal recordar especialment els 20 nens , i 6 adults massacrats a Sandy Hook el 2012 i també els 32 morts de la universitat de Virgina Tech, la més sagnant de la historia de país, al 2007.
Més enllà de la típica i emotiva foto de gent amb espelmes,  portant ofrenes als morts a les portes d’aquests centres educatius, sembla que la emoció que submergeix Amèrica a cadascun d’aquest esdeveniments, no fa evolucionar la relació tan especial que tenen els americans amb les armes.
La crida del President Obama a cada elector de demanar comptes als seus representants per fer moure’s les posicions dels polítics en relació a un enduriment de la legislació sobre les armes sembla ser com predicar en el desert.
I és que cada cop que hi ha un drama d’aquest tipus, la venda d’armes coneix un creixement. Que ja ho diu la segona Esmena de la Constitució dels Estats Units, que qualsevol ciutadà te dret de defensar-se, doncs a posseir una arma per a poder-ho fer. 
A més del poder  dels Lobbys de les armes, cal afegir alguns organismes que vistos d’aquí poden semblar folklòrics com l’Associació Nacional del Rifle, que defensen a l’extrem aquest argument de l’autodefensa, i proposen a cada matança solucions com la de posar vigilants armats a cada escola i universitat del país. 
En cap cas es plateja posar fi a la lliure circulació d’armes, com si el Congrés americà estigués atemorit pels Lobbys... El control en la venda d’armes és gairebé inexistent. 8 dels 14 darrers d’aquests assassins en massa, tenien antecedents penals o problemes de salut mental, i van poder comprar armes...
La crida del President Obama a posar límits a la utilització de les armes sembla vana en un país on pots denunciar a McDonalds si t’han servit el cafè massa calent, però on la industria armamentista esta blindada per llei.
I és que a part de la ja famosa esmena de la Constitució, existeixen tota una bateria de lleis destinades a protegir aquesta industria contra qualsevol atac provinent d’algun hippy atardat.
Tenim per exemple una llei anomenada The Protection of Lawful Commerce in Arms Pact, que es va votar al 2005, front a la creixent moda als Estats Units de demandes judicials en danys i responsabilitat. 
Si una persona és atropellada per un conductor ebri, pot interposar una demanda contra l’establiment que li va vendre l’alcohol, si un familiar mor de càncer de pulmó, pots perseguir l’industria del tabac, si et perden la roba a la tintoreria pots demanar responsabilitats... Però aquesta llei protegeix el comerç d’armes contra qualsevol demanda judicial.
Dit d’una altra manera, que poden morir els nens que vulguis en una escola, i tothom , menys l’entorn de les víctimes, pot dormir tranquil·lament a la nit...
I és que quan una industria sap que pot ser atacada per un producte perillós o defectuós, i que les demandes poden significar pèrdues importants, ja es preocupa de reformar-se... Però quan esta protegida per la llei passi el que passi...
Quin és el problema de tot plegat?
Que els Americans estan apegats a la idea d’autodefensa que els hi garanteix la Constitució?
Així  doncs es justifica passi el que passi, la lliure circulació d’armes, i l’únic que els queda són les llàgrimes per plorar cada cop que sorgeix el drama...
Que el Congrés Americà legisla més en favor dels lobbys que dels ciutadans?
No siguem xovinistes, que aquí també passa el mateix... En general...
Lo pitjor de tot és que ens arriben a convèncer, que això no és així, que en realitat ho fan pel be general.

I és que ja ho diuen: qui et vol be et farà plorar....

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 6-10-2015