dimarts, 27 d’octubre de 2015

Moderació o com morir d’avorriment...





Després de tres dies d’excessos variats, arribes i et trobes amb la noticia bomba de les darreres hores:
“El consum de carns processades està relacionada amb un risc més alt de malalties cardiovasculars (infart cerebral, de miocardi), càncer, diabetis, obesitat i morts prematures. “
Quan encara tens l’estomac processant croquetes, mandonguilles, salsitxes, i tapes mil, t’agafa una cremor sobtada, pensant com t’ho faràs per eliminar les tones de Glutamat monosòdic, polifosfats, sucres, i estabilitzants, emulsificants , espessidors, gelificants varis que has ingurgitat en les darreres hores...
Quan et trobes a les sis del mati rebentada  del viatge, bosses als ulls de les poques hores de son, amb rampes al diafragma de tant riure, i l’estrès de totes les coses pendents de les pròximes hores i sents això a la radio, et donen ganes, d’entornar-te’n i suïcidar-te en una bacanal de xurros amb xocolata, i entrepans de calamar ben regadets amb uns vinitos.
Però llavors, és quan et diuen: “que no cunda el panico”!!!
Les carns i derivats poden formar part d’una dieta sana, equilibrada i variada, sempre amb mesura, com qualsevol altre aliment. Això si, si la dieta quotidiana inclou carn vermella, hauria de ser, preferentment magra (filet de vedella, llom de porc) i no hauria de sobrepassar els 300 grams per setmana recomanats.
Fuuuu!!!! Llavors és quan et ve al cap aquell xuleton de 600gr que ens vam cruspir fa dos dies amb la Cathy, i penses que t’acabes de carregar el capital de tota una setmana de dieta sana...
Sense comptar els embotits d’aperitiu que diuen que haurien de ser de consum excepcional...
Aixx, ja veus apropar-se de manera imminent a aquella de la forca, i et preguntes com pot ser que una cosa que et deixa tan satisfeta, amb aquella felicitat de tenir la panxa ben plena, pugui ser tant nefasta per la salut!
Però be , tampoc cal ser dramàtics, que també et diuen que el no abusar d’un mateix producte, ser creatius i gaudir de les combinacions infinites que ens ofereixen els aliments, ajuda a mantenir una salut òptima i a disminuir les probabilitats de desenvolupar una malaltia degenerativa. Des del punt de vista nutricional, s’aconsella una dieta sana i equilibrada que contingui altres fonts de ferro, com llegums, ous, peix, pollastre, nous i cereals integrals.
I aquí amics ja arribem al fons de la qüestió: la famosa dieta sana i equilibrada, el no abusar de un mateix producte, o resumit en una sola paraula, la moderació...
Cal ser moderats en aquesta vida amics meus!
Que ja se sap que el vi aporta els beneficis dels tanins, la cervesa  els dels llevats, però consumits en excés provoquen desordres ja no només en la salut, sinó també en l’ordre públic. L’oli d’oliva, i tot allò de la famosa dieta mediterrània, també diuen que son excel·lents, però us ho diu una servidora que la practica des de fa temps, en excés, fa que any rere any hagis d’anar augmentant les talles dels pantalons...
Ho veieu, tot esta en la mesura.... Moderació!
I és que no només en els temes d’endrapar cal ser moderat. Mireu sinó amb l’esport: anar a córrer cada dia un ratet, diuen que és tant bo per la salut, però practicat en excés, provoca problemes articulars, i si t’entestes en sortir tan si plou com si venta, ull amb els constipats i pulmonies!
I en la vida en general...
Si ets massa guapo, massa ric, massa intel·ligent, t’envegen. Si ets massa lleig, massa pobre, o una mica justet, et menyspreen. Conclusió, el millor es pertànyer a la gran massa dels normalets, tot amb moderació , la dosis justa  per no fer ràbia a ningú.
Moderació.
Com en política... No és de bon to, afirmar alt i clar les teves conviccions, si no son considerades dins dels límits acceptables de la moderació... Radicals, extremistes, calla calla, quina por!!! En aquest àmbit també triomfa allò de una miqueta, petites dosis per acontentar el personal,  però amb cura per no embafar-lo. Mireu sinó: transparència però dins dels límits imposats pels secrets d’estat, informació però la justa perquè les nostres formatejades ments de moderats crònics la puguin processar...
I en assumptes d’alcova com es deu menjar això de la moderació? Es tracta de posar només la punteta?
Sabeu que us dic, amb tanta moderació, al final el que acabarem és morint d’avorriment!
Que visquin els excessos i posats a morir, que sigui ennuegant-nos en un bon atac de riure !!!

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira  27-10-2015