dimarts, 29 de setembre de 2015

Estan cagats!!!



Suposo que avui toca comentar el resultat de les eleccions catalanes....
Alguns potser continueu pensant que ja en tenim prou amb els nostres problemes, i que cadascú faci neteja a casa seva, però no em puc estar de pensar que el que esta passant al país veí es alguna cosa més que un problema intern espanyol.
Prova n’és el ressò que ha tingut arreu, més enllà del simple esment en els telenotícies del dilluns. Ahir mateix mirava a la televisió francesa un programa, amb una sèrie d’experts en qüestions internacionals parlant del tema. Ull a l’intitulat del programa: “L´índependance de la Catalogne, y a-t’il un risque de contagion?”.
Fa gracia que parlin del procés català com d’una malaltia que es pugui encomanar...
Us estalvio les bajanades que deien els dits "experts" sobre el tema... Només a tall d’exemple, el que deia que el Rei d’Espanya és el garant de la democràcia (és clar, ha estat elegit democràticament...), o que una Catalunya independent no podria utilitzar l’Euro com a moneda, en ser expulsat directament d’Europa ( o sigui que ens han enganyat i els nostres euros andorrans són de fireta...).Tot plegat, barrejat amb el ja tradicional amalgama entre independentisme i xenofòbia o inclús racisme, i les al·lusions com no a la historia i al nacionalsocialisme.
En fi, per posar-se dels nervis en un primer moment.... però per pensar-s’ho seriosament!
Que és això que els hi fa tanta por?
L’augment dels nacionalismes arreu d’Europa? El fet que el paraigua d’Europa pugues afavorir una Europa de les regions en detriment dels Estats centralitzats? La incoherència dels discursos entorn de l’afectació a la unitat d’Europa, en un poti-poti que barreja, les intencions dels Anglesos de sortir d’Europa, la voluntat dels Escocesos de quedar-s’hi, la impossibilitat d’expulsar Grècia, em fa pensar que fet i fotut el problema de fons és molt més important que  el que ens voldrien fer veure...
Després de prendre’m un til·la perfumada, i d’intentar posar una mica d’ordre a l’allau d’incoherencies, crec que al final s’ha fet la llum. Ara començo a entendre una mica el perquè de tot plegat...
Estan cagats!!!!
Tota aquesta colla de tecnòcrates, de experts de pa sucat amb oli, capaços d’afirmar mentides amb la prepotència que es hi atorga la impunitat de la que han gaudit durant any,s pel fet de formar part de una elit alimentada per xarxes d’amiguets que es reparteixen el poder i els calés, estan escagarrinats!
I és que, minimitzar el procés català en un simple problema identitari, ni tant sols en un problema de repartiment econòmic i el tant sobat espoli fiscal, seria patir una ceguera política important.
Un dels punts essencials del desig de ruptura que ha expressat el poble català, ve donat per una urgència democràtica. Una urgència per reprendre les regnes de la democràcia, per trencar amb un model de consens imposat per la transició espanyola, però no només...
Els ciutadans de Catalunya, i no només ells, ja no es conformen amb els models actuals de les institucions, ja no unicament nacionals, sinó també les supranacionals, i això és el que es pot intuir de les darreres conteses electorals a Grècia, on la gent es rebel.la contra les amenaces i els discursos de la por destinats a orientar el vot cap a les forces polítiques tradicionals. Les forces polítiques tradicionals...,,  aquelles que tenen copats els llocs als consells d’administració de les empreses cotitzant en borsa, aquelles que han actuat en connivència amb els poders econòmics dominants.
Que la ciutadania s’està radicalitzant?
Jo diria que si. Però entenc que aquesta paraula que ens venen com a lletjota per part d’aquests que manen, com alguna cosa d’extremista, de violent, cal agafar-la per la part positiva.
I és que el radicalisme és segons l’enciclopèdia catalana el corrent de pensament polític que propugna , d’una manera democràtica , reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l’estat. El radical és aquell que vol canviar les institucions establertes, des de l’arrel.
Quan les institucions deixen d’estar al servei del ciutadà, per a esdevenir instruments de submissió, és doncs legítim que la ciutadania les vulgui canviar de manera radical.
Ho veieu!!!
Els tenim envoltats, i les seves amenaces no son més que les espernegades, de una classe moribunda, dels que desesperadament s’aferren al ordre establert unicament en el benefici d'ells mateixos ....
Estan cagats!!!


Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 29-09-2015