dimarts, 21 de juliol de 2015

Deures d'estiu




Els qui teniu el mal vici de mirar obsessivament les xarxes socials cada dia, haureu llegit probablement un escrit que s’ha tornat gairebé viral aquest darrer mes. L’autor es diu Cesare Catà, i és professor de Ciències Humanes a Itàlia, i del que es tracta és dels deures que ha posat als seus alumnes per les vacances d’estiu. Confesso que va camí de tornar-se el meu heroi, enmig de tantes mostres dels instints més baixos que pot tenir l’esser humà...
Aquí van doncs les recomanacions estiuenques:
“1-Aneu a passejar vora l’aigua, sols , de bon mati, observant el reflex del sol i pensant en tot allò que us agrada més a la vida, sentiu-vos feliços. “
I ara em sortireu els cínics de sempre, dient-em que falta que pugueu marxar de vacances, i que us deixin ser feliços... No patiu, sempre hi ha un pla B: que sempre ens podem allargar fins Engolasters, o prendre una bona dutxa que l’aigua s’endú moles cabòries a vegades...
“2-Intenteu treure profit de tot allò que heu après aquest any: com més coses en pugueu dir,  més us farà pensar, i com més penseu, més lliures sereu.”
Aquest professor s’està guanyant que el despatxin: on s’ha vist tanta subversió!!!
“3-Llegiu com més , millor. Però no perquè us sentiu obligats. Llegiu perquè l’estiu us inspira aventures i somnis, i llegir us fa sentir com orenetes volant. Llegiu perquè es la millor forma de revolta que tingueu.”
A condició que no us limiteu a la premsa del cor, ni tan sols a la plana econòmica!
“4-Fugiu de les situacions i dels individus que us fan sentir negatius o buits. Busqueu les situacions estimulants i la companyia d’amics capaços de enriquir-vos, d´entendre-us, i d’apreciar-vos per allò que sou.”
Aquí jo afegiria que no fa falta que pensin com valtros, sinó que us permetin expressar-vos, tot respectant les vostres diferencies....
“5-Si us sentiu tristos i temorosos , no us preocupeu: l’estiu com totes les coses meravelloses ens capgira l’anima. Proveu d’escriure un diari per explicar el vostre estat d’ànim.”
Potser si que aquest estiu val la pena anar cultivant els blocs en compte de tancar-los per vacances. Els dubtes, els reptes polítics que s’obren aquí i arreu be s’ho mereixen...
“6.-Balleu. Sense vergonya. En una pista de ball o a la vostra cambra. L’estiu és un ball i seria una pena desaprofitar-lo.”
Decidir si us agrada més ballar aquests balls de grup, on t’entestes a fer el ridícul intentant seguir el qui marca el pas, o ballar lliurement deixant-te portar per la musica sense vergonya, sense imposicions...
“7.-Al menys un cop, aneu a veure com es lleva el sol. Respirar en silenci, tancar els ulls, agraïts.”
Vaaa, no sigueu mandrosos, que això no costa tant!
“8.Practiqueu molt d’esport”
I jo em pregunto: serveix ballar i prou???
“9-Si trobeu algú que us agrada, digueu.li amb tota la sinceritat i gracia de les que sigueu capaços. No importa que no ho entengui. Si no t’entén és que no esta fet per tu; si t’entén l’estiu 2015  serà el punt de sortida del vostre camí junts. Si s’acaba torneu a l’etapa 8”
Fuuuu!!! Aquesta no em fa gens de fila! Resulta que si et donen carabasses a més t’has de castigar fent esport? Millor tornar a l’etapa 6 que és la d’anar a ballar. Suar per suar....
“10-rellegiu les notes de classe: per cada autor i cada concepte poseu vos les bones preguntes i compareu les múltiples respostes.”
Pels qui no som estudiants, aquest consell ens hauria de servir per mirar amb un cert esperit crític l’actualitat política...
“11. Sigueu feliços com el sol, indomtables com el mar.”
Que bonic!
“12.No sigueu malparlats i comporteu-vos sempre com bons minyons amb educació.”
Si se us escapa algun renec, tampoc us feu el Hara kiri, recordeu que sou indomtables com el mar!
“13. mireu pel·lícules amb diàlegs punyents, si pot ser en angles, per millorar les vostres competències lingüístiques i la vostra facultat de somniar. No deixeu que la pel·lícula acabi amb els crèdits, reviviu-la.”
No sigueu masoquistes, també es permeten pel·lícules d’encefalograma pla, tampoc cal mortificar-se tot l’estiu!
“14-Gaudiu de la llum i de les nits càlides, somnieu en el que podria o hauria de ser la vostra vida. Durant l’estiu, reuniu les forces necessàries per no baixar els braços, i feu el necessari per a perseguir aquest somni.”
I perquè no començar a posar els fonaments per construir el somni?
Darrera recomanació pels deures de vacances:
“15. Sigueu valents.”
Doncs aquí esta el quid de la qüestió. Ser valents per qüestionar tot allò  que ens donen amanit, sense opcions. Ser valents per afrontar les pròpies contradiccions. Ser valents per plantejar-se sortir de la zona de confort, a canvi de descobrir potser alguna cosa millor...

Apa! Bon estiu!

Antònia Escoda


Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 21-07-2015

dimarts, 14 de juliol de 2015

Ciutadans-polítics




En general és entrar en el mes de Juliol, i immergir-se en una dolça letargia... Aquest any sembla que es presenta com l’excepció que confirma la regla...
Ni la canícula que afecta al sud d’Europa ha pogut amb el intens moment polític que s’està vivint, marcat pels Diktats de la Troika a Grecia, i els moviments previs a les eleccions al país veí del Sud.
Com cada estiu, una bona pila de llibres per llegir, i la perspectiva de tragar-se qualsevol pel·lícula d’encefalograma pla, però que aquest any  tinc abandonats en favor de les xarxes i els informatius, mirant d’entendre i de fer-me una opinió sobre el que esta passant.
D’un costat una sensació de renuncia, ni un a espurna de rebel·lió, ni una ombra de revolta contra el poder establert. Simplement el creixent sentiment fatalista, i com un rum-rum a l’estomac, de una sorda ira contra tot el que pot representar l’autoritat o el poder.
La impotència d’un poble adormit contant meticulosament els mesos que els queda d’hipoteca per fugir de una realitat que tossuda ressorgeix a cada informatiu. Una dimissió, una fugida, una necessitat de no afrontar l’endemà que reclama decisions definitives, i que només prendrem quan ens trobem en situació de vida o mort.
Mentre ens omplim del espectacle de festivals, casaments, i extrasístoles de futbolistes i artistes, espectadors descerebrats i extàtics, en alguns entorns, el diner i el xampany brollen abundantment, i tots els vicis de la finança mundial reprenen forces, més poderosos encara que abans de la crisi de les subprimes.
T’adones amb consternació que els polítics no pesen absolutament res enfront dels mercats. Que a Europa regna una única regla immutable, un dogma econòmic dictatorial, infranquejable sota l’amenaça de baixada als inferns.
I és que sembla que finalment el Govern grec es veurà avesat a sotmetre’s als “diktats” de la Troika, sota l’amenaça de veure’s ejectat d’Europa, i amb el  probable agreujament de la crisi social interna provocada pels guardians del temple neoliberal.
De fet no semblaven tenir massa elecció: les protestes dels que li han donat suport fins ara, contra la bancarrota provocada pels mercats.
La situació és tan dramàtica en aquesta funesta Europa sense rumb clar, on tot es compra i tot es ven , que fins i tot els elegits democràticament per un poble no estan segurs de poder conservar el seu lloc en front del poder del deu Diner i de una propaganda sense nom.
Cada dona i home polític electe és d’ara en endavant condemnat a renegar d’allò que defensava sota pena de desqualificar el seu país.
Un Deal forçat conclòs d’entrada: o us aplaneu i practiqueu la NOSTRA política d’austeritat, o resistiu i suporteu el destí dels grecs fins a la capitulació, perquè els pobles a qui representeu, per les seves costums de confort i les seves necessitats no suportaran mai els sacrificis i seran en conseqüència incapaços de resistir a una crisi financera violenta.
La veritat és que no és fàcil declarar-se polític  aquests dies, debatent-se entre les imposicions de unes institucions que se’ls hi ha escapat de les mans, i els ciutadans que son els que els han posat on son.
Mireu si no els catalans, que gosen plantejar-se llistes sense polítics en actiu...
Encara es una cosa que no cabo de visualitzar ben be... Desapareixerien així les barreres que separen polítics i ciutadans? Vol dir que seriem tots polítics-ciutadans? Ciutadans-polítics versus mercats?
M’agrada la idea... Encara que també em genera molts dubtes, en quant a la reconciliació de les diferencies ideològiques de cadascú..
El que esta clar es que cada cop més , enmig de tanta resignació, o por de sortir de la zona de confort si voleu, va aflorant una certa gosadia per part dels ciutadans a agafar les regnes del propi destí.
Potser no esta tot perdut...

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 14-07-2015

dimarts, 7 de juliol de 2015

Llindar d’insuportabilitat




Em pensava que aquest any la cosa no m’afectaria, donat que no em toca personalment. Però , això seria si no em pugues aquest cantó que tinc tant especialment exacerbat de bleda solellada... Doncs si, un any més se m’ha escapat la llagrimeta al veure els nervis, les cares de pànic i després de felicitat dels primers alumnes que conformes a la tradició, estaven a les portes dels seus col·legis esperant les llistes dels admesos al Bac.
No se si és una mena de nostàlgia, tornar més de 30 endarrere i veure’t en aquesta mateixa situació, amb tot per fer, amb les promeses de un nou cicle de la teva vida, tantes expectatives, tantes il·lusions...
Però també podria ser senzillament una certa tendresa que et provoquen aquests adolescents desconeguts, feliços amb la sensació d’haver assolit una gran conquesta, i inconscients del calvari que encara estan pendents d’afrontar...
Perquè siguem clars: tenen l’anhelat diploma que els obre les portes de l’ensenyament superior, una mena de passaport vers l’estatus d’adults, però ben poca cosa tenen encara, vist com estan les coses...
Fa pocs dies encara vaig trobar un anunci en un fòrum d’aquests semblants a una borsa de treball que posa en contacte empreses i candidats a treballar, deia literalment:
"Cherche stagiaire bac+5, anglais courant, créatif, énergique, humble... pour 436,05 euros”
Quins pebrots!
Un becari amb estudis superiors de més de 5 anys, que parli l’anglès de manera fluida, creatiu, enèrgic , i el més important: humil! Jo m’atreviria a dir , més que humil, predisposat a humiliar-se... Perquè a damunt et proposin un salari que no et permet ni pagar-te el lloguer!
Després diuen que els joves no volen treballar...
Una il·lustració particularment edificant de les condicions que es reserva a una de les classes d’edat amb més dificultats per entrar en el mon laboral, els joves.
Així anem...
Els adeptes de la religió que defensa la economia i les finances com a columnes vertebradores de l’univers, em direu que em llegeixi millor les coses, que un becari és un becari, i que la soferta empresa que els accepta a més fa l’esforç de formar-los...
Val.
M’etzibareu tot allò de la competitivitat, per després florir-ho amb la sacrosanta responsabilitat social corporativa de les empreses i bla, bla, bla...
Esta clar que no ens entendrem mai, vivim en mon paral·lels...
Valtros em continuareu veient com una somniadora irresponsable, i us defensareu dient que les persones us preocupen però que els pobres bancs no en tenen cap culpa de la cupiditat i la gelosia de la gent.
Jo continuaré al·lucinant quan us embolcalleu amb la bandera, com ha passat amb el cas BPA, on heu sortit a defensar a capa i espasa la virtut del país , i en canvi no dubteu en generalitzar i culpabilitzar a tot el poble grec, de les bestieses que han pogut fer els seus anteriors dirigents, i us indigneu que gosin revoltar-se i negar-se a sotmetre’s a condicions indignes per pagar una culpa de la qual son innocents...
Tot plegat tinc la sensació que estem davant de una fugida cap endavant de un capitalisme que esta arribant a caducitat, incapaç de replantejar-se els vells dogmes, el del creixement infinit en un mon acabat.
La gent poc a poc va despertant: l’anestesia no dura infinitament, i el llindar d’insuportabilitat del menyspreu es un excel·lent estimulant.
Una societat es jutja de la manera que tracta al seus exclosos.
Al judici final de les elits i dels inclosos, els demandants seran multitud...


Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 07-07-2015