dimarts, 9 de juny de 2015

Legislar les emocions?




Encara que podem pensar que son enemigues incapacitants, elements pertorbadors del pensament racional, o marques de feblesa irracional i indignes de la professionalitat, les emocions son excel·lents conselleres per aquells que saben escoltar-les.
Les emocions, aquelles que ens submergeixen, i ens impedeixen a vegades de reflexionar serenament o d’actuar. Voldríem veure -les desaparèixer o  deixar-les de costat per tenir una actitud serena i asèptica per poder fer front al estres de la via quotidiana. Imaginem llavors que som amos de nosaltres mateixos en qualsevol circumstancia, plàcids i eficaços, resolent amb una eficiència i una confiança impertorbables els petits esculls, els imponderables i els mals tràngols.
 Malauradament a la vida, la de debò, les coses no van així, i en realitat hauríem d’estar contents dels desbordaments emocionals per múltiples raons:
L’ insensibilitat emocional te un nom: la psicopatia. Aquella que et torna incapaç de sentir empatia o remordiment. No es font de reaccions particularment agradables, i aporta un sentiment de benestar molt relatiu.
L’absència d’emoció paralitza: ens torna incapaços de prendre decisions, per tant incapaços d’actuar o d’engegar noves relacions.
Les emocions son les missatgeres del nostre benestar, i en particular d’allò que percebem com una amenaça al nostre benestar. Donen doncs a qui pren la pena de escoltar-les, indicacions molt practiques  sobre el tractament de les mateixes situacions que les han provocat, de manera a adaptar-nos a nostre entorn.
Vaja, que les nostres emocions vetllen sobre nosaltres, tan si son positives com negatives, son missatges d’alerta, una llumeta que s’encén  en el nostre tauler de bord intern.
Una necessitat satisfeta, que es manifesta per tot un seguit d’emocions i de sentiments que podríem classificar com a pleneres: alegria, felicitat, eufòria, acontentament, satisfacció, encantament, joia, plenitud, etc...
Una necessitat no ben coberta es tradueix per una sèrie d’emocions i de sentiments que es podrien classificar en tres categories: por, ira, tristesa. La naturalesa de la emoció , ens indicarà com satisfer-la.
El coneixement de les emocions , el seu rol, els seus mecanismes, i els modes en que s’expressen, son mitjans extraordinaris d’aconseguir el benestar, de minimitzar o de de prevenir l’estrès, d’apaivagar les relacions envers un mateix i els altres.
La teoria és molt maca... El problema de tot plegat és que la percepció de les coses i les emocions que ens provoquen, son molt diferents en funció de cada persona i del seu viscut, de la seva educació, i de les seves creences.
La dificultat de viure en una societat és aquesta precisament...
Llavors apel·lem a unes normes, a unes regles generals, que seran les que tallaran el bacallà, en els casos de conflictes , però que difícilment acontentaran a totes les parts.
El Tribunal  Europeu de Drets Humans (CEDH) a sentenciat sobre el cas Lambert. Valida la decisió del Consell d’Estat Francès, d’aturar l’alimentació i la hidratació a Vincent Lambert , un home de 38 anys, que en fa 7 que viu en estat vegetatiu. Una decisió que enfronta la família més pròxima del pacient, immersa en una llarga batalla judicial des de fa anys.
Per una part de la família, Vincent Lambert és incurable i voldrien escurçar la seva agonia, per l’altra part, no es tractaria de un moribund i per tant no hi hauria urgència a  posar un terme a la seva vida.
Es estrany, angoixant inclús llegir la historia d’aquest home i de la guerra que enfronta la seva família, amb uns punts de vista absolutament irreconciliables. Una batalla amb una qüestió de fons : qui estima més que l’altre... I darrere dels crits i dels plors, el mateix patiment per uns i altres.
Mentre, els col·lectius pro-vida s’han apropiat del cas , fent de Vincent Lambert una causa... Pels activistes pro-eutanàsia aquest servirà per a incidir en la noció d’acarnissament terapèutic i mirar de trobar un consens a tot plegat...
En resum, un debat difícil de tancar on es barregen les emocions, les normes, i els que fan de un home, una causa...
Legislar les emocions? Embolica que fa fort!

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 09-06-2015