dimarts, 16 de juny de 2015

Actes fallits




Agafes el cotxe resignada perquè avui trencaràs la promesa que t’havies fet de no creuar la frontera del riu Runer  fins que hi hagués un canvi polític evident al país del Sud...
(Si ja se que  la cosa esta canviant, però com que una servidora és impacient de mena, el fet que un partit de corruptes com és el PP perdi les majories absolutes en gairebé tot l’estat no em consola quan aquest  continua sent el partit més votat.)
Com que no queda un altre remei que baixar a Tortosa a justificar davant del pobre agent de banca de torn , l’origen de la meva fortuna que puja a 700 euros, no fos cas que aquesta fos el producte d’algun pelotasso d’aquells tan habituals (diuen) a les Espanyes, omplo el dipòsit del meu bòlit, i enfilo en direcció del sud.
No he fet més que 3 kilòmetres i el meu pobre cotxet comença a estossegar... Ja començo a pensar que el meu cotxe no deixar de ser com una mascota animal: te tots els signes de presentar una al·lèrgia que probablement l´hi hagi encomanat jo per simpatia. Això si que és amor !!!
Resultat: encara estàs a ben be 2 kilòmetres de la frontera i el teu estimat cotxe es nega a fer ni un metre més!
Llavors, davant de l’intent fallit, i amb la urgència de la situació, trucar una grua, avisar que no baixes i tota la patuleia, se t’il·lumina una bombeta baixes del teu núvol Quinton  i t’adones, que no es tracta de cap cas de telepatia entre maquina i humà ni cap historia d’aquestes fantasioses que et montes. A la pobra maquina li has posat benzina en compte de gasoil!
Bravo Antònia! Que no et vingui de gust complir amb les teves obligacions de forastera fiscal és una cosa, una altra és carregar-te el pobre cotxe que tants i lleials serveis t’ha fet...
Com ho descrivia l’eminent Sigmund Freud, no es tracta més que de un acte fallit. I és que segons les concepcions del psicoanàlisi, l’acte fallit resulta ser un acte reeixit. La realització de un desig inconscient, on el subjecte pensa que l’ha cagat literalment, però que malgrat tot experimenta una satisfacció pulsional inconscient...
Be... Espero que la factura no serà massa cara !
Si tornem a la teoria del acte fallit, diuen que aquest s’inscriu com a consens entre el desig conscient i el desig inconscient, encara que en Freud també l’anomenava acte psicopatològic, en considerar-lo com un símptoma inconscient, un signe revelador de una expressió inconscient... Això ja comença a començar a fer-me por... M’estaré tornant una psicòpata?
Per tranquil·litzar-me una mica continuo buscant a l’enciclopèdia de medicina familiar que diu que tot ho sap. Allà em diuen, que si be els actes fallits són errors del comportament que desvelen un conflicte inconscient, tothom en comet, i només la seva repetició en el temps, que traduiria una conducta de fracàs patològic ens hauria de preocupar i portar a interrogar-nos i consultar un especialista.
Llavors, comences a fer repàs de la teva vida, i comences a emparanoïar-te seriosament: no votes mai a qui guanya, fumes sabent que això t’ha de matar, menges com més ric millor...
Nena, esta clar que això teu és un cas flagrant d’autodestrucció galopant!
Be, tampoc cal dramatitzar ara...
Esta clar que tot plegat te una explicació, i no sigueu malpensats , encara que darrerament tinc tendència a canviar les paraules de manera compulsiva, com el “massatge” que i volia enviar a aquell noiet tant bufó, o la classe magistral sobre cunnilingus i les turbulències meteorològiques que provoquen... D’aquí a pensar que  tinc una retirada a un sàtir, hi ha un pas...
Però no existeixen claus per interpretar els lapsus o els actes fallits, ni tant se val els somnis.
I per a vostra tranquil·litat, sapigueu, que l’aventura ha acabat prou be:  trobada d’amics a l’entorn del Reza que no havia tornat a veure des que vam marxar a estudiar fora d’Andorra; Jam-session improvisada, i una bona colla de vells companys destrossant amb molt de carinyo tots els vells clàssics.
“Don´t stop me now , cause I’m having a good time...”
Mentre ha passat el cap de setmana, i s’ha fet efectiu el relleu de la Casta als ajuntaments espanyols, per nous reptes per descobrir com diu la Montse, però tant engrescadors!
Ho veieu!!!! 
No hi ha res més oportú que un bon acte fallit al bon moment!

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 16-06-2015