dimarts, 19 de maig de 2015

Píndoles de normalitat...



L’absència de marcador biològic de la malaltia mental, el desconeixement de l’etiologia de les patologies psiquiàtriques, li confereixen d’alguna manera les característiques del fantasma i la consistència de la ideologia.
La psiquiatria és una disciplina política des del seu origen, un instrument de control de les poblacions cada cop més insidiós i perillós. Efectivament gaudeix del privilegi de indicar la frontera entre el que és normal i el que és patològic, i doncs de situar les nostres conductes en relació a una norma científicament determinada. Admetreu que malgrat els progressos importants del coneixement científic, i en particular de les neurociències, parametrar de manera arbitraria el que és normal i el que no, no deixa de ser un frau, un insult a la intel·ligència de l’Home.
A títol d’exemple, només cal recordar l’homosexualitat no és considerada una patologia des del 1973 als Estats Units, des del 1990 per l’OMS, el 1992 per França, o el 2001 a la Xina...
No obstant la psiquiatria americana i les companyies farmacèutiques somnien en imposar una psiquiatria biològica radical. Una especialitat medica com qualsevol altra, una ciència de l’òrgan malalt, on cada símptoma correspondria a una disfunció del cos susceptible d’esser corregida químicament.
En aquest context, les condicions d’aparició del teu patiment i la seva inscripció en la teva historia, la seva apropiació subjectiva i la manera en que el pateixes, no tindran llavors cap mena d’importància. En canvi la prevalença d’aquest model biomèdic per la psiquiatria del futur, podria garantir-te una conformitat regular a la norma social en vigor. O dit en paraules planeres, amb l’aparició de un error de funcionament, vindria a ser com fer-li un reset al teu ordinador, reformatejar-lo...  i au a córrer!! Tot  tornaria a la normalitat ...
Ho hauràs entès probablement... Tot plegat tindrà per efecte el condicionar la teva llibertat i d’establir-ne unes fronteres estrictes.
A cada excés o desviament de conducta, sigui emocional o comportamental, un tractament et serà recomanat perquè puguis recobrar la serenitat i la docilitat, la teva joia per consumir, o el teu plaer per mirar programes idiotitzants a la televisió.
Heus aquí probablement l’interès principal d’aquest model ja que pel que fa a la salut mateixa... passeu d’aquí uns dies a veure si s’ha resolt!
I és que la psiquiatria moderna s’orienta en dos eixos que s’assemblarien tendenciosament als principis del management i la gestió d’empreses...
El primer consisteix en que et mantinguis ben tranquilet i bon minyó: ni massa trist, ni massa content, ni massa enfadat, ni massa exigent, ni curiós, ni turbulent, llunàtic, tímid o versàtil; sense massa internet, ni massa alcohol, ni cigarrets , ni sexe.... En resum:  no massa de res , però suficientment a mateix  temps...
En el cas contrari definitivament estats malalt, i t’has de guarir, es a dir prendre medicaments, que et permetin reincorporar-te dins l’ordre establert.
I us asseguro que si no sou ni massa pobres, ni massa bojos, podreu esborrar tot allò que des dels vostres mediocres actes, excedeix, vessa o se surt dels límits, començant la teràpia comportamental de la vostra preferència!
El segon eix de treball de la psiquiatria contemporània procurarà assegurar la perennitat del teu estatus social i econòmic.
Estàs angoixat per una feina que tens por de perdre? El teu patró et te sota pressió constant? La teva parella t’enganya? El teu fill insulta la veïna i no para quiet? El teu germà esta sense feina? Els teus pares es separen i la teva mare esta lluitant contra un càncer? Resumint: no estàs en el teu millor moment...
No pateixis , la psiquiatria vetlla per tu.
Unes quantes pastilletes, i ja ho veuràs , et trobaràs molt millor. Podràs aguantar el tipus, podràs continuar igual de competitiu, podràs continuar sentint-te feliç passi el que passi, tirar endavant, consumir, demanar un nou crèdit al banc, gaudir de la vida, de pressa, sempre molt de pressa... i tot això amb la garantia de no sentir absolutament res... o gairebé!.
I si ja jo no notes l’efecte terapèutic, tranquils que  podrem anar augmentant les dosis,  que la industria farmacèutica esta al teu servei...
Si no, sempre et quedarà la possibilitat d’inscriure’t en algun curset de desenvolupament personal. Ja se sap per allò del coneixement de un mateix, la meca de la promoció de l’harmonia egocentrada, i la submissió voluntària a preceptes afalagadors com la de ser actors de la pròpia vida, ben arrebossats de psicologia esotèrica, que t’esperen amb els braços oberts, mitjançant una petita contribució financera....
 Tot plegat molt interessant, però pel que fa a les llibertats individuals i l’emancipació, no acabo de veure clar que els teus problemes es resolguin...

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 19-05-2015