dimarts, 12 de maig de 2015

La Pesta Negra o el salari de la por



L’agost de l’any 1348, la Pesta Negra va delmar en catorze mesos el terç de la població d’Anglaterra. Els pobles i ciutats van quedar deserts, i en desaparèixer  pagesos, artesans, i jornalers, va haver-hi una inflació vertiginosa de salaris i preus.
Els que treballaven per ells mateixos, els petits propietaris, els grangers, i sobretot els obrers, van treure profit de la desproporció de l’oferta i la demanda i cada cop més van anar imposant les seves condicions. S’avalua a 48% l’augment dels salaris rurals després de la Pesta.
Però aixxx...Això d’aprofitar-se de les necessitats dels altres per intentar  augmentar els propis guanys, semblava un crim a l’edat mitja.
Així Eduard III i el seu consell van publicar el 18 de juny de 1350, unes mesures que van ser l’origen d'una sèrie d’estatuts dels treballadors, una mena de codi del treball, així com una carta per instaurar el “Salari màxima”, contra la malícia dels servents :

“Tota persona, home o dona, de menys de 60 anys, que no tingui ocupació definida, sense fortuna particular, sense possessions patrimonials, haurà de treballar quan serà requerida i acceptar en pagament el mateix que acceptava al 1346 o en els cinc o sis anys anteriors, sota pena de presó.
Els talabarders, pelleters, blanquers, sabaters, sastres, fusters, paletes, enrajoladors, barquers, carreters, i tots els artesans i obrers, no podran demanar més que els salaris de 1316, sota pena de presó.
Aquells que donin o rebin salaris superiors als de 1346, pagaran a aquell que denunciarà la infracció, el doble de la suma que hauran donat o rebut. Si el culpable és un Senyor, pagarà el triple.
Els carnissers, peixaters, cervesers, pastissers, hostalers, i tots els que serveixen vitualles, hauran de vendre, sota la vigilància de les municipalitats, a un preu raonable i habitual, sota pena de pagar al  demandant el doble de la suma rebuda. »

No s’estava de punyetes l’Eduard III. Aquest sí que en sabia de portar l’economia a cop de fuet!

Tot plegat va desembocar en una insurrecció de massa dels pagesos, l’any 1361, que va ser severament reprimida. Així a la « gentry », no li va tremolar el pols a l’hora de bloquejar el salari del populatxo mitjançant el terror .

Qui gosa parlar de lliure concurrència en un cas semblant. Pena de mort per aquell que reclama un salari massa alt en temps de crisi !!!

Però amics, quan es tracta de bloquejar els salaris de la « gentry », tots els seus defensors, criden al llop, com si estiguessin fustigats per la Pesta negra.
Voler impedir que en temps de crisi, patrons, accionistes i altres usurers es posin salaris indecents, i tothom es comença a posar nerviós, a invocar a tots els deus de l’Olimp, a posar-se les mans al cap. Té gràcia, si pensem que estem vivint a més, una crisi provocada per les especulacions dels més rics de les finances.

Val a dir que semblaria que estem en una mena de nova edat mitjana, més endarrerits que a l’Anglaterra de 1361.
Ben entrat el segle XXI tres homes ells sols posseeixen més que els 48 països més pobres.  La darrera classificació de Forbes estimava un cens de 1426 multimilionaris al món, 200 més que el 2012. Un record!
 Fa 20 anys, també segons Forbes,  es censava només 147 multimilionaris al món…
Gent que manifestament en molts casos s’han enriquit robant i espoliant. Nombre de fortunes guanyades amb la sobre-explotació dels treballadors que avui en dia encara veuen bloquejats els seus salaris perquè ja se sap , en temps de crisi, toca serrar-se el cinturó!
Un col·lectiu, el dels treballadors, que semblen infectats, no per la Pesta Negra, sinó per l’atur de massa, i el salari de la por...
La Pesta negra actual, l’atur en massa, serveix no només per bloquejar els salaris més baixos, però a més a augmentar d'una manera provocadora, injustificable els salaris dels de dalt
Qui amb el seu treball pot guanyar 600 vegades el salari mínim en un any? Enriquir-se treballant ? Una utopia… El que enriqueix és l’explotació del treball dels altres!

Quan ens trobem davant d'una tal disparitat en la repartició de la riquesa al món, significa que estem enfrontats a una nova barbàrie, una dictadura enmascarada.
És inhumà i injustificable des de qualsevol punt de vista, que algú guanyi, sigui quin sigui el seu talent, el seu geni, 600 vegades més que una altra persona.
La Confederació Europea de Sindicats, CES, ha fixat un salari màxim recomanat a un sostre a 20 vegades el salari mínim. Encara és molt, però comparat a 600 vegades més , semblaria mitjanament raonable.
Com també resultaria raonable lligar el salari màxim, al salari mínim. Si un augmenta, l’altre també hauria d’augmentar.
Semblaria de sentit comú. Semblaria dins del normal en matèria de societat, de civilització.

Però ja ho diuen que el sentit comú , és el menys comú dels sentits...


Antònia Escoda
Per l’Espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 12-05-2015