dimarts, 26 de maig de 2015

Benvingut Borinot!




Deu ser que no ens acabem de fer a la idea, d’això de la vida només entre dos... Continuem comprant per quatre i ja tenim el congelador ple de tapers, que els nois ni es dignen a venir a buscar, feliços de la nova llibertat de viure sols, d’alimentar-se d’hamburgueses i pizzes...
I naltros , els progenitors, passant els cap de setmana mirant-nos el blanc dels ulls i preguntant-nos com complicar-nos la vida sense envair la nova autonomia dels nostres fills.
Solució : Tenim un nou membre a la família...
Primer conflicte: Com li direm? Perquè diu el prospecte que li hem de posar un nom per a poder-lo cridar...
El Jeannot diu que Conxita li quedaria be... Trec l’espasa feminista i m’insurgeixo contra els clixés que diuen que qui treu la pols ha de ser de sexe femení obligatòriament... Ja la tenim liada per unes horetes!
Deixem el tema de costat, que hi ha jardins en els que més val no posar-se si volem passar un week-end plàcid en parella , i ens dediquem a veure les evolucions de la flamant adquisició.
L’estri comença a voltar per les habitacions aspirant i recollint tot allò que toca a terra... Després de un salvament in extremis, d’un mitjó oblidat sota un llit , i d’algun que altre cable que penjava, ens en anem a veure tranquil·lament la pel·lícula del diumenge que és el que toca.
Quan ja tenim gairebé casada a la Jennifer Lopez, i en plena escena del petó, aquella que et fa saltar la llagrimeta, sentim cops repetits... Tardes una mica en reaccionar, perquè et dius que no quadra la musica romàntica amb el persistent redoblament de tambors de rerefons...
Quan per fi t’adones que esta passant alguna cosa fora de la caixa tonta, surts a investigar per la casa i t’adones, que la bestia ha quedat empresonada en el lavabo de cortesia, i va donant tombs i cops en els dos metres quadrats, com una posseïda!
Apa doncs!, A més de deslliurar el bitxo, ja l’hem batejat... El Borinot!
La veritat es que li escau com un guant el nom. Com un borinot va donant cops contra els obstacles fins trobar via lliure. Encara que no he arribat al capítol de les instruccions on expliquen la utilitat de batejar el robot, però tot plegat no deixa de ser un moment emotiu: per molt autònom que sigui el nou membre de la família, també ens necessita!
I em direu que tal com esta el mon, que fa aquesta sonada pré-menopausica explicant-vos les dèries de una parella de cinquantins avorrits?
És el que te aquesta època, en que et sembla que tens tot el temps de l’estiu per davant per fer múltiples activitats, viatjar, pujar a cavall, navegar, pujar en globus... Si, a condició que comenci a fer una mica de bon temps, perquè amb tants canvis meteorològics lo únic que et ve de gust és encendre un bon foc i quedar-te en estat contemplatiu cargolada al sofà... Mentre el Borinot, va arreplegant la cendra de la cigarreta, ja que no tens esma, ni d’estirar el braç per arribar al cendrer...
Deu ser l’astènia primaveral, però ja ni t’entusiasmes pels resultats de les eleccions a Espanya...
Siiii, si em sembla genial que els grans partits hagin rebut una bona plantofada! Però encara veig que més de un 50% dels espanyols continuen votant a aquells que han bastit  un país basat en la corrupció i el amiguisme. Com borinots, una i altra vegada cops de cap contra el mateix obstacle...
Ja se que les dites solen representar la saviesa dels antics. Però allò del boig conegut que seria millor que el savi per conèixer, cada dia em convenç menys. Quan tens la sensació que estem davant de un impàs, potser fora bo ser una mica més valents i apostar per allò que se’ns presenta diferent. No ser tant borinots i obrir els ulls, no cercar la via lliure a trompades...
Els meus amics portuguesos tenen el costum la nit de cap d’any, de llençar per la finestra tot allò que esta esquerdat, badat...
Encara que  no sigui el dia assenyalat, aprofitaré que el Borinot s’ocupa de la pols per a llençar les velles andròmines, historia que no s’arrosseguin per terra, i de pas perquè no, els mals costums, i sobretot les neures i les velles pors...
Apa! Benvingut a casa Borinot!

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 26-05-2015