dimarts, 24 de març de 2015

Principis o privilegis....





La setmana passada es va fer públic l’informe de l’OSCE,  l’Oficina d’institucions democràtiques i drets humans que envia observadors independents cada cop que hi ha eleccions generals al país. No l’he pogut llegir encara , però molt em temo que deu ser un simple copiar/empegar de l’informe que van fer l’any 2011.
Pel que he pogut llegir aquí i allà, l’informe torna a subratllar la desigualtat que suposa un sistema electoral basat en una llista nacional i set de territorials, amb la desproporció existent en la representativitat dels consellers territorials segons la parròquia en la qual han estat elegits.
 I és que... poca broma! La diferència de representativitat dels consellers entre parròquies és d’un 400% si comparem Canillo i Andorra la Vella, quan l’OSCE creu que el màxim hauria de ser d’un 15%.
La llei electoral va ser pensada per  afavorir la governabilitat, i mantenir l’equilibri entre els ciutadans i el territori. El cas és que malgrat una majoria aclaparadora, en la passada legislatura, no s’ha pogut avançar en canvis transcendentals com pot ser l’organització territorial de les competències... Resultat del partit : Territori 1- Ciutadans 0
Tot plegat amb l’agreujant de veure com els representants elegits pels ciutadans, per legislar i defensar el territori, es veien apartats de qualsevol tipus de negociació o de debat, en favor dels califats comunals...
Fuuuu!!! La sacrosanta defensa de les institucions per damunt dels interessos de les persones!
L’OSCE també assenyala amb el dit, la necessitat d’acreditar  vint anys de residència per poder accedir als plens drets polítics. Cert és que en la passada legislatura, la implementació de l’obertura econòmica, dona dret als residents i estrangers  d’obrir un negoci en el  seu nom posant fi a la figura del prestanoms,  avançant així, cap a una certa igualtat dels ciutadans.
També cal anotar, però, el desplegament de tota la normativa tributària, que afecta a tots i cadascun dels ciutadans d’Andorra. Semblaria just doncs que si tothom ha de contribuir en la mesura de les seves possibilitats, tal com canta la Constitució, tothom tingués, doncs, la possibilitat de dir la seva pel que fa a la redistribució de lo recaptat. I això si no m’erro, voldria dir que tothom hauria de poder triar qui serien els representants elegits per a gestionar els pressupostos de les administracions.
Diuen els entesos, i així ho remarca l’informe de l’OSCE, que en la propera legislatura, serà una qüestió que es posarà damunt la taula. Fa tants anys que s’arrossega la qüestió de la rebaixa del temps de residència per accedir a la nacionalitat, i la possibilitat d’obrir el vot dels residents pel que fa a les eleccions comunals, que la veritat no em faig gaires il·lusions. Sempre sorgeixen temes més urgents, ja se sap , la crisi i tutti quanti...
De moment els nostres joves se’ns han avançat. Ni que sigui en un Consell General simbòlic, la qüestió s’ha debatut. Potser fora bo que empréssim una mica del idealisme i l’atreviment dels joves per fer avançar el nostre país. Si més no, parlar-ne, discutir-ne en el si del Consell, i no deixar-ho per més tard en un calaix, perquè ara no toca, o encarar-ho de pressa i corrents, com ens ha passat altres vegades, condicionats per unes exigències vingudes de l’exterior.
Perquè, no ens enganyem un cop més! Obrir-se a l’exterior té algunes contrapartides... Si el Govern de DA, va haver d’ introduir l’IRPF, malgrat no portar-ho en el programa electoral, per a poder avançar en la signatura dels famosos CDI, potser que en el camí d’acostament a Europa, també hi trobem alguna condició  en l’àmbit dels drets de les persones... Que ja se sap en tota negociació hi ha d’haver concessions per totes les parts...
 L’OSCE posa èmfasi en l’evolució generalitzada arreu cap a una participació en les eleccions locals de la població resident no nacional, i de la mateixa manera el Consell d’Europa també fa recomanacions en aquest sentit.
A mi, personalment, em fa molta ràbia que vinguin de fora a dir-me el que he de fer, però, malauradament, sempre sembla que hem d’anar a remolc dels països veïns per a acomplir reformes importants. Ja ens ha passat amb la Constitució , amb la transparència fiscal, amb les lleis fiscals,…Crec que és urgent fer-se una idea clara del que volem ser , i planificar el camí per aconseguir-ho..
Que per avançar cal creure en un mateix, o almenys això diuen tots els manuals d’auto-ajuda...
I recordar com deia Dwight D. Eisenhower que,  “El poble que valora els seus  privilegis per damunt dels seus principis, aviat perd uns i altres”.

Antònia Escoda

Per l’Espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 24-03-2015