dimarts, 3 de març de 2015

Empatx electoral





Dimarts, dia 2 post-eleccions... Avui és dia de llevar-se i fer balanç...
Ahir encara no tocava, dia de treva...
Els guanyadors encara devien estar de ressaca... I ben fet ! Ahir el maldecap era degut als excessos probables en les celebracions, però en general amb la ingesta de molta aigua i un paracetamol la cosa no comporta gaire gravetat... Demà comencen els maldecaps de debò, els que suposen les responsabilitats legislatives i de govern.... Com se sol dir que tinguin molts encerts!
Del costat dels perdedors, ahir el dia devia ser molt dur, us ho assegura una especialista en derrotes electorals... Malgrat les declaracions políticament correctes d’uns i altres, que ja se sap no hi ha mai perdedors, i en tot cas sempre es pot fer una lectura positiva dels resultats, el cas és que tornem a tenir un arc parlamentari amb un partit amb majoria absoluta i on la resta de partits estaran condemnats a exercir d’oposició i punt. Perquè el que em sembla clar malgrat la pèrdua de consellers de DA, és que aquest cop són consellers totalment adherits a la causa, i difícilment hi hauran dissensions dins del grup parlamentari. Tot el meu suport doncs als que queden en la bancada de l’oposició per fer sentir la seva veu !
Ahir doncs tocava llepar ferides per uns quants, lamentar-se del poc criteri dels votants, plorar per les traïcions d’uns i altres, enrabiar-se per les banyes, buscar culpables entre les altres formacions, la premsa, els poders fàctics, els nous electors, els joves, els vells, les famílies i la mare que els va parir a tots...  Es normal, som humans, i després de la intensitat d’una campanya electoral, tothom necessita una vàlvula d’escapament per evacuar la pressió!
Una campanya electoral podria assemblar-se a una olla exprés... Poses els ingredients en fred o lleugerament escalfats per la pre-campanya, poses la tapa, i tot plegat a mesura que arrenca el bull va pujant de pressió : visites a possibles votants, actes de campanya, el equip es va consolidant, tot són consignes , ànims, aplaudiments...
Quan estàs al punt àlgid de final de campanya, el pitorro comença a xiular... El guisat està gairebé a punt, i tu estàs per menjar-te, no només el contingut de l’olla, sinó el món sencer! Ja se sap que només vas de tercer suplent a una parroquial improbable, però en aquells moments ja et veus de President dels Estats Units d’Amèrica del Nord!
I no rieu, no és cap broma! És més, aconsello a tothom que en tingui l’oportunitat, que no dubti en participar almenys un cop a la vida en una campanya electoral, sota la pena de perdre’s grans moments d’eufòria, de companyonia, de subidón irrepetible...
Però, qualsevol cuinetes sap que cuinar amb olla exprés te els seus intríngulis i els cigrons et poden quedar durs  o passats en funció del domini que tinguis de l’estri... Sempre hi ha un punt de misteri i de sorpresa, i això també té el seu encant... Ho admeto : lo ideal és que et quedin al punt. Però per molt que et llegeixis el manual, sempre hi ha factors aleatoris que faran que et surti més o menys bé, al punt de sal i d’oli, la proporció d’ingredients, etc...
És de vital importància però, que en arribar al punt àlgid , al moment de veure el resultat de tot plegat , treure el “pitorro “ i fer sortir la pressió abans de treure la tapa, sota l’amenaça que tot plegat et peti a la cara...
Llavors és el moment d’analitzar el resultat de tot plegat...
A la cuina, com en la política, ja se sap, de gustos i de colors, és difícil posar d’acord a tothom... Hi ha qui li agrada la pasta al dente, i qui la prefereix passada, qui prefereix l’arròs amb suquet, o qui es decanta pel sucarraet, els carnívors i els vegans... És difícil posar d’acord a tothom, no només pel que fa  als ingredients, sinó a més en la proporció d’aquests, o en el punt de cocció... Sense oblidar la presentació, i  m’atreviria a dir la companyia amb qui ho hauràs de degustar...
Però hi ha un factor essencial, a l’hora d’afrontar un bon àpat... Cal tenir gana...
Els resultats electorals canten... Abstenció i vots en blanc i nuls, de Record Guiness...
Entenc que no tothom és gormand o ganut com ho puc ser jo, que quan es tracta de cuina electoral començo a salivar i a entrar en gana, sota pena d’aconseguir un empatx electoral de campionat...
No n’hi ha prou en cuinar programes electorals , per molt que ho fem amb tot el convenciment i el carinyo del món... Ni tampoc els hi podem vendre el menú com una medecina que guarirà tots els seus problemes...
Que ja ho sabem, que una bona alimentació és essencial per la salut, però si m’has de fer menjar espinacs o bròquil, que a primera vista no són gaire engrescadors, mira de posar-me unes tapetes de fuet o d’olives per anar fent gana...
Apa! Bon profit!

Antònia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 03-03-2015