dimarts, 10 de març de 2015

Deixeu-nos morir lliurement...




Des de fa 34 anys a França, l’Associació  pel Dret a Morir Dignament, milita perquè les persones puguem triar les condicions del nostre propi fi de vida, d’acord amb les pròpies conviccions i concepcions personals de dignitat i llibertat.
Amb aquesta finalitat , aquest col·lectiu persegueix la concepció i votació,  d’una llei que legalitzi l’eutanàsia i el suïcidi assistit, i que  posi a l’abast de tothom l’accés a les cures pal·liatives i l’acompanyament al final de vida.
Segons una enquesta de l’Institut Ifop del mes d’octubre del 2014, el 96% dels francesos estarien a favor d’una llei d’aquestes característiques que els permetés beneficiar-se de la seva última llibertat, com els holandesos, belgues, luxemburguesos o suïssos...
Però heus aquí, que calia comptar amb els inefables líders religiosos de tot tipus, que han de posar la cullerada a tot arreu, malgrat estem parlant d’un estat bandera pel que fa a la laïcitat. I parlo de totes les religions, que funcionen com a vulgars lobbies, donat el fet que cada cop són menys escoltades per causa de fe si tenim en compte que el 2012 un 52% de joves es consideraven no creients...
Però el lobbys religiosos no torcen el braç, i no en tenen prou de posar-se en tot que fa la nostra vida fins el punt de pretendre tenir drets sobre el cos de les dones, també pretenen a més dictar als governs el seu parer sobre com hem de morir.
Unes religions que ahir com avui han estat pretext de nombroses massacres matances, crims contra a humanitat, genocidis; unes religions que més que aportar pau , generen conflictes i confusió en les nostres societats. Religions que enemisten els ciutadans els uns contra els altres, presoners del prejudicis  que aquestes fomenten.
Són responsables d´aquesta mirada suspicaç del veí perquè no practiques la mateixa religió, o vers aquella dona sola amb un fill, atea, homosexual potser, sospitosa de tenir opinions  contra-natura, o bé contra aquell que no els permet posar-se en tot el que fa la vida pública i íntima de les persones.
És curiós que les religions totes elles es portin com  abanderades de la vida,   quan han demostrat sovint ser mòrbides i  mortíferes, de manera obsessiva, i porten en elles la idea de la por i de la mort com a càstig diví, i el pitjor de tot, són defensades  per fanàtics presents en totes elles.
La por de la mort. Una por que constitueix el seu fons de comerç, la seva raó  de ser... No hi ha res al món que distorsioni tant la realitat com la por. Promeses pel “més enllà”, paradisos que el pecat original ha destruït …
Posar el seu nas a tot arreu, incidir en el quotidià de les persones, en el matrimoni, en l’amor , en el sexe, en l’escola i l’educació...  I també en la mort.
Hi ha a França uns quants casos judicialitzats des de fa anys , famílies esquinçades que pateixen i s’enemisten  esperant que la justícia decideixi per elles, conseqüència d’un buit legislatiu. Mentre no es legisli de manera clara, continuen agonitzant persones, i amb elles els seus familiars.
Jo , com els francesos , vull viure en un país laic, que els meus representants legislin per al ciutadà i no per a aquests lobbys... Ja és un tema prou seriós i pelut en si , com per què a més s’hi barregin les creences d’uns i altres.
I que consti que per mi tothom és lliure en el que vulgui, i ho defensaré a ultrança... Si voleu creure en el Teletubbies... Endavant! Però a mi no em feu portar una gorreta amb una antena, que se m’escalfen les orelles...
Llibertat de creença, llibertat d’opinió, llibertat de viure com un ho desitja...
Però la llibertat, no és només inherent a la vida, també significa llibertat de morir dignament...
Que no ens prenguin la darrera de les nostres llibertats... Deixeu-nos morir dignament!

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira  10-03-2015