dimarts, 24 de febrer de 2015

Si no vols pols , no vagis a l'era...








  • Hi han grans dies. Hi han dies en la vida d'una persona, que queden marcats per sempre en la teva memòria... Aquell dia, enorme, on vas decidir defensar unes idees... Mambru se'n va a la guerra... El dia que en el teu esperit vas fer una entrada fracassant en el món de la polÍtica activa, la de debò, aquella de les professions de fe, els eslogans, dels programmes que intenten resumir en un sol full Din A4 anys de construcció d'un projecte de societat. Dies esgotadors de fotos de grup, de treball en equip, d'estratègia propagandística. És quan vas decidir creuar el Rubicón, canviar el teu sempitern rol de follonera oficial, per llençar-te a l'acció, per esdevindre candidata.
  • Aixxx la vida de candidata a unes eleccions... Us puc assegurar que sento una certa enyorança... Una experiència impagable !
  • Ensobrat de programmes, etiquetatge, visites a electors que, Oh sorpresa !, s'interessen pel programa polític que defenses, i et demanen que passis per casa... Et creues tanta gent ! Gent gran, gent jove, cadascú amb els seus problemes personals, gent a qui avorreixes i aguanten estoicament el discurs i gent contenta de poder explicar els seus problemes. Indiferència, simpatia, incredulitat i menyspreu, tot , et trobes de tot en una campanya electoral.
  • I els mitings , la por escènica , els debats a la tele i a la ràdio ? Quin estrés !
  • I les hores mirant de quadrar les despeses de campanya, que ja se sap, quan tens un pressupost limitat , per no dir inexistent, tot s'ha d'estirar el més possible i al més baix cost... I és que la política també és una història de quartos... Per això no hi abunden els aturats, les mares solteres, els estudiants amb pocs recursos, tots els que passen gran part del mes sota la linia de flotació bancària.
  • I la disponibilitat ? Un altre punt complicat. Cal disposar de temps fora de la feina, la família, els entrebancs administratius, les compres... Això també fa que s'eliminin molts candidats, començant per les dones. Us puc assegurar que no hi ha res més trist que la nevera d'un candidat o una candidata ! A penes temps de menjar entre debat electoral i entrevista, a menys que t'atipis de la coca i el moscatell sobrant al final del miting...
  • L'angoixa quan vas al forn a recollir la coca per la reunió amb la gent gran, i et diuen que ha passat un senyor moreno i baixet a recollir-la... Fas repas de tots els companys de formació... de fet no és que n'hi hagi cap de tipus nòrdic, però fins que no localitzes la coca extraviada , quin mal de panxa... Avui ni coca per sopar !!!
  • Val a dir que els candidats no són els únics estressats els dies de campanya... Si més no tenen l'avantatge d'estar defensant una cosa en la que creuen, per la que pensen que val la pena batallar... En teoria...
  • Hi ha un altre col.lectiu que les passa magres durant la campanya electoral : els periodistes.
  • Quan ets candidat, és un maldecap pensar quina activitat diària has de fer per poder omplir els minuts que et són atribuits de manera equitativa entre totes les llistes que es presenten. Per cert , aquesta és una sort que no tenen en els països veíns, on l'atribució dels espais electorals es fa en funció de la representació de cada formació... Aquí grans i petits , i des d'aquest punt de vista, tenim les mateixes oportunitats...
  • Com es tracta la informació sobre cada formació.... Aquest és un jardi en el qual no entraré. En funció del titular triat, de la foto, o del to de l'article o de la crònica , ens agradaran uns més que els altres.
  • Al tanto que arriben els periodistes !
  • Arregla't la corbata, treu-te les molles de coca de la barba, dissimula la carrera de la mitja, i amaga la panxa que faran fotos. Vigila el que dius, que aquest té molt mala baba. No t'enrotllis que el treurà el tall en el que surts enganxant-te...
  • Curiosa la relació entre candidats i periodistes...
  • Els voldríem al costat quan estem inspirats, quan ens convé, i ben calladets quan l'espifiem....
  • Doncs les coses no funcionen ben bé així... Per aplaudir-nos ja tenim la claca que ens dóna support. Per fer passar el nostre missatge els tenim a ells . Depen de naltros mateixos de fer bon ús de les eines que posen a la nostra disposició.

  • Que rellisques i t'agafen amb el cul a terra? Ja ho saps, si no vols pols, no vagis a l'era !


  • Antònia Escoda
  • Per l'espai d'opinió del « Ningú és Perfecte » de Radio Valira 24-02-2015