dimarts, 10 de febrer de 2015

Llistes...




Semblaria que la nostra vida està dominada per les llistes...
I no, no us penso parlar de les llistes electorals, que ja us atabalaran prou en els dies propers... Si de totes totes voleu sentir el degoteig de les llistes de bones intencions d’uns i altres, i teniu Twitter, podeu seguir-los en la llista #EG2015, que ha fet el meu piulador de germà per l’ocasió. Encara que de moment, poques propostes i un bon degoteig de fotografies, i eslògans... Em pregunto com arribaran els pobres candidats al final de la campanya, que fa fred i això d’escarxofar-se en un sofà a l’aire lliure i amb aquestes temperatures no pot ser gaire bo per la salut!
He agafat el costum darrerament, de fer-me una llista cada dia amb les coses pendents a fer... Em direu que on vaig, que per això estan les agendes, i els “telefonillus” amb les alarmes que et van avisant quan tens alguna cosa per fer...
No sé què dir-vos... L’immens plaer d’anar guixant les tasques a mesura que les vas executant no té preu!
Ben pensat no seria tan mala idea que els programes que ens faran arribar, incessantment sous peu, es presentessin en forma de llistes de tasques a efectuar, actuacions concretes que els hi permetrien el luxe d’anar guixant un cop acomplertes... Sí, ja sé que queda una mica ronyós això d’anar puntejant i ratllant, però això és pecata minuta davant la prova fefaent de la feina acomplerta!
Però això és pura ficció, ja que per no variar, ens regalaran els sentits segurament amb una prosa perfecta, plena de promeses altament inespecífiques.
Sembla que el que preocupa a tots plegats ara per ara, és que ens guixin de la llista negra de paradisos fiscals, això sí, sense canviar una coma a la pràctica de facilitar l’evasió fiscal als pobres rics que es veuen exprimits pel fisc dels seus països d’origen...
Quina mania té tothom amb els paradisos fiscals, no  trobeu? Quin mal hi ha a guanyar-se la vida amagant els tresors que els àvids estats volen espoliar als pobres rics? Amb lo que pateixen per guanyar-se’ls...
El pobre Fernando Alonso es juga la vida cada cop que es posa al volant del seu Fórmula 1... Encara que ben pensat, tu pobre mortal, també te la jugues cada dia anant a treballar, agafant el teu utilitari amb la ITV caducada i amb les rodes llises perquè no tens pressupost per equipar-te bé.
I els cantants que a cada concert es juguen un esquinç de les cordes vocals? Encara que ben pensat, tu pobre mortal, tires endavant amb la teva lumbàlgia crònica. Però ja se sap, si anessis amb més cura quan aixeques les maletes dels nostres visitants VIP, i posessis en pràctica els consells de l’expert en salut laboral, no costaries tants diners a la seguretat social!
I els pobres empresaris, que amb tanta cabòria entre les pujades i baixades de la borsa per culpa d’aquests populistes grecs i d’altres nacionalitats, tenen l’úlcera de l’estomac a punt de sagnar, i no poden amb el caviar, els canapès, i el xampany, si no s’emboteixen abans de píndoles protectores d’estomac? Ho veus , pobre mortal, que tu ets un privilegiat? No hi ha res més bo per la salut que unes llenties amb verduretes...
I els pobres polítics? Obligats a fer pactes amb el diable, o les multinacionals, o els bancs, per salvaguardar l’economia dels països que representen, bé es mereixen una justa compensació per posar en perill la seva integritat moral. O no? I tu, pobre mortal, sempre queixant-te, sense apreciar el sacrifici per tan noble causa... Tot plegat perquè tu puguis conservar el teu miserable lloc de treball, encara que sigui acceptant de cobrar el salari mínim... Que tot té una part positiva: si cobres el salari mínim no pagaràs impostos!
I és que al final és del que es tracta, no ?
No sigueu innocents, ja us podeu mirar la llista Falciani amb lupa, que segur que no hi trobareu ningú de proper, ni la veïna del quart, ni el Pepet de Ca la Ramona...
Aquests, com a molt, els trobareu en la llista del BOPA dels que no han pagat una multa de circulació...

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 10-02-2015