dimarts, 3 de febrer de 2015

La llibertat d’expressió és un mite...





Una societat on tothom esta d’acord , no és una societat sana.  És una societat on la llibertat d’expressió , perdria tot el seu sentit. En resum, una desfeta per la democràcia.
És curiós que en una situació dramàtica com la que es va viure no fa tant, menys d’un mes, a França tothom es va abocar al carrer per defensar la tan nostrada llibertat d’expressió. Cert és que qui coartava en aquell moment el nostre dret a expressar i a defensar les nostres creences, eren uns salvatges infidels, barbuts i bàrbars...
A Noruega, després de la matança de Uttoya, per cert obra de un rosset imberbe, suposadament amb una educació com la nostra, es va tractar de curar les ferides obertes, amb una campanya ciutadana. Es tractava de trobades al voltant de una tassa de te, en les que tothom i cadascú podia parlar lliurement de temes que tenim tendència a defugir, com les diferencies culturals i religioses, o les derives extremistes, entre gent de tot tipus.
El cert és que no es previndrà mai els extremismes només amb una tassa de te, o sortint al carrer tots junts, com no es previndràn mai cercant el consens a qualsevol preu, perquè el problema de tot plegat, es que hi intervenen factors que se’ns escapen a la immensa majoria dels mortals.
Ara que l’ensurt ha passat, que ha quedat clar que es tracta de una altra cultura, que naltros som diferents, son altament demòcrates i lliberals, i que tenim la veritat absoluta, ja podem dormir tranquils en una mena de nihilisme feliç...
Que fàcil que és viure en els nostres països, no?
Les dones hi son respectades... Tenim dret de vot, dret a no demanar permís al marit o al pare per la majoria de les coses de la vida...
 Ja se sap que sempre hi ha les donotes aquelles, que exigeixen cobrar el mateix salari per una mateixa feina, o aquelles que voldrien no haver de demanar permís per decidir sobre la seva maternitat... On anirem a parar! Si no estan contentes que vagin a veure als països àrabs que quedaran servides!
Aquí qualsevol perdulari també pot dir el que pensa... Eps ! Si, però dins dels límits de la llei...
Fa gracia que aquells que fa pocs dies es van cobrir amb la bandera de la llibertat d’expressió son aquells que en volen limitar els seu abast...
 I per prova les anomenades Llei mordassa a Espanya o aquí a Andorra, o la Llei Macron a França. Ens podem expressar sobre tot el que no toqui a les vaques sagrades, persones amb noms quilomètrics, castells i cotxes grans... O sobretot no qüestionar empreses absolutament opaques, ja que pobretes només ho fan, en nom de la defensa contra el espionatge industrial....
Que ja se sap, trasbalsar l’ordre establert es difícil. Sempre hi ha una certa recança, les vaques sagrades han de poder péixer en tranquil•litat, es la regla.
És aquest doble raser que utilitzem dia si dia també per a la llibertat d’opinió i de consciencia...
És quan t’adones que la democràcia liberal és un mite, ja que l’organització dominant del mon no te res de democràtica ni tant sols res de liberal. El mes important de tot no es del que es parla, sinó allò del que no es parla. Cal mantenir la quietud, fora esperits recalcitrants. Parlar de minúcies esta la mar de be.
Això si reivindicant a tort i a dret la transparència... El problema de tot plegat és que aquesta es planteja com un acte de fe, ja que per damunt de tot cal evitar mirar les coses amb ull clínic... És com aquell malalt que es nega a saber el diagnòstic del metge, ni la malaltia que l’ha de matar.

Sempre ens quedarà la llibertat de pensament, això si mentre no t’entestis en expressar-la massa fort... 


Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 03-02-2014