dimarts, 17 de febrer de 2015

En campanya...





Ahir vaig tenir un dia accidentat: corredisses, feina fins a tard, tasques que se’t compliquen... Evidentment arribes a casa, i la nevera un dia més fa pena. No et queda més opció que agafar els pataquets i tornar a sortir de casa per poder omplir l’estomac que ganyola desesperadament, tot i que el teu cos s’arrossega com un imant en direcció al refugi temptador de la couette.
Val. On anem a sopar? Ordino és molt petit, segur que anem on anem trobem algun candidat fent campanya... Millor que ens expatriem i anem a fer un mos a La Massana.
Bingo! No volies caldo? Doncs aquí en tens dos tasses!!!
Entre orella a la gallega i pop a la lagareira, vam poder gaudir de la desfilada de tot l’estaff  liberal de La Massana!
I és que la campanya electoral te aquestes coses... La sensació que els candidats son com els gremlins, amb una goteta d’aigua es multipliquen!
Lo bo que te  tot plegat, és que es respira bon humor... Moviola de les piulades a twitter del dia, bons desitjos per als candidats oponents, tot molt simpàtic i molt correcte... També és cert que encara estem al segon dia de campanya, ja en parlarem d’aquí a deu dies...
Perquè tot i el bon rotllete aparent, ja es perceben les fletxes enverinades, i els comentaris burletes i plens de fel...
Llavors arriba la pregunta del milió: I tu per qui fas campanya?
Molt bona pregunta  si senyor. I la més escaient se suposa... I la que et retorna als teus vells dimonis, que pensaves haver ofegat amb la beguda... Esta clar que una clara de llimona, poca cosa podia ofegar...
Es tracta doncs de fer un breu repàs a la qüestió. Que considero important?
Les persones. Sense cap mena de dubte...
A partir d’aquí i com que encara no he tingut temps de repassar-me els programes, procedir per eliminació et facilita bastant la feina...
Alguns pensareu que és una xorrada, però les declaracions que han fet uns i altres sobre la qüestió de l’avortament ja m’han permès eliminar d’entrada tant a Liberals com a Democrates per Andorra... La defensa de la llibertat sexual i reproductiva es un dret inalienable de les persones, dret que implica reconèixer la capacitat de les dones per resoldre allò que afecta els nostres cossos i les nostres vides. I no  s’hi valen excuses, ni la crisi, ni el pes de la moral, ni el posar en perill institucions....
Apa doncs! Dos cabòries menys! Ara be, us he de confessar que tampoc em satisfan les propostes en aquest tema de les dues forces restants... Que voleu, soc taliban de mena... Jo pareixo, jo decideixo!
I és que pateixo de un problema de insatisfacció crònica ( ja noto que a alguns se us escapa un somriure irònic), insatisfacció d’origen programàtic, i no d’origen sexual... Malpensats!!!
És un problema això de ser radical fins a la medul·la! Corren mals temps per portar les idees fins al final... Sempre acabes topant amb un punt o una coma que et desinflen com un souflé!
Que et queda doncs per afrontar la tria electoral?
La soliditat del projecte? L’equip que l’ha de dur a bon port?  La coherència de les propostes? La capacitat de treball?
O mirar-se a la lupa els integrants de les candidatures i avaluar el grau de confiança que ens generen...
És simpàtic, o guapo el polític qüestió? Em va mirar malament aquella vegada que ens vam creuar pel carrer? És prou ric, per a no semblar que es vulgui enriquir amb la política? És lo suficientment pobre per semblar honest? Estudia o treballa? Em pot afavorir  a mi personalment o be a la majoria?
Quin embolic!
Però no patiu... Ens queda tota la campanya per davant per intentar decidir qui ens pot representar millor...
Va, no sigueu descreguts... Si dubteu, si no us generen confiança, aneu al cos a cos, que de reunions de poble n’hi ha a totes les parròquies, i per part de totes les formacions.... No sigueu mandrosos, que aquí a Andorra tenim la sort de poder parlar amb els polítics de tu a tu...
Qui sap, igual descobriu la perla rara...
Ah! I si us prometen una ambaixada, que no us donguin gat per llebre, que la de Síria ja me l’han promès a mi !

Antònia Escoda