dimarts, 20 de gener de 2015

Educació o involució...





Tot portaria a creure que avui toca parlar un cop més d’eleccions... Les formacions polítiques van destil•lant poc a poc  la constitució definitiva de les llistes... Deuen ser els vapors que es desprenen, o senzillament el fet que m’he passat la nit sentint els watsapps de les novetats entrants, però em fa molta mandra , de debò...
Em direu que si tinc amics en totes bandes és el meu problema. Que si no , també puc silenciar el telèfon, però a les dos de la matinada, quan estàs ben calentoneta al llit , fer l’esforç de baixar al menjador per silenciar l’objecte de tortura, és massa pel meu cos castigat per mes i mig de temporada...
És quan prens la decisió de donar-te de baixa del watssap temporalment, al menys fins que dijous tots hagin fet el pas definitiu... És clar això si supero la meva incorregible curiositat, i si em resigno durant dos dies a no seguir la sana teràpia que representen algunes conversacions d’antologia en algun dels grupets del watssap especialitzat en conspiranoïes...
Va... No seré cruel... Com que se us presenta per endavant un mes i mig  de campanya, encara que en teoria no és fins Sant Valenti , que començareu a rebre promeses d’amor etern, avui  direm que no toca...
De fet, si mirem de portes enfora, ens adonem que no només a Andorra en trobem en una mena de involució de la societat. És com si aquest mon ultramodernitzat, a la punta dels avenços tecnològics s’estigués deixant submergir poc a poc pel costat obscur de la força...
Com esta el mon amics!
Mentre a Nigèria el grup terrorista fonamentalista islàmic Boko Haram esta cometent autentiques matances davant una certa indiferència de la societat internacional, les televisions occidentals ens submergeixen amb imatges de les manifestacions en molts països musulmans contra les ja malauradament famoses caricatures de Mahoma...
Tot plegat afegeix més llenya al foc de la confusió general ...
Manifestar-se per cremar banderes franceses , i no manifestar-se per les matances de Boko Haram. Perdoneu , però arriba un moment on no entenc res... Cert és que hi ha països on la blasfèmia és un delicte, inclús alguns la castiguen amb la pena de mort. La pregunta és: els morts de Boko Haram també havien ofès al profeta?
Lo pitjor és la sensació de passivitat en alguns aspectes , com son els milers de morts innocents arreu del mon, en nom de unes creences... O  potser en realitat en nom de interessos de uns i altres?
D’altra part la focalització en d’altres aspectes, com la emergència  de un clivatge entre dos mons, entre dos cultures... O potser en realitat no és més que fer-nos creure que hi ha bons i dolents, i que hem de triar un camp?
Doncs a mi que no em busquin! Ni els uns, ni els altres!
El que més em dol és la sensació aquesta de que som tots uns titelles en mans de no se sap quins obscurs poders fàctics. I el que em fa més por és el no saber com lluitar contra tanta manipulació.
Intueixo, que per combatre això només hi ha una arma: la educació i la cultura.
Una educació que arreu del mon formi ciutadans crítics i lliures de pensament...
Deia Krishnamurti: " Quan aturarem de comparar-nos als o de lluitar per esdevindre  algú altre, o millor que un altre, retrobarem la energia vital que en nosaltres és passió, i que ens tornarà capaços d’exercir aquesta immensa passió, sense la qual res no es fa...”
Quina educació proposem? Aprenem a esdevindre actors i herois de la nostra pròpia vida? Som persones realitzades, conscients dels nostres actes? Que ens interessa més, créixer en la consciencia i o només en el coneixement?
Esta clar que els avenços tecnològics i científics no ens han fet més savis humanament parlant...
Que ja ho diuen... Que ningú és perfecte!


Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 20-01-2015