dimarts, 16 de desembre de 2014

Parlem de política?





Parlem de política?
Pot ser que de la companyia se n’escapin alguns, que canviïn el dial de la ràdio, que aixequin la cella i se’ls hi escapi un renec...
Que no estàs “à la page” Antònia, que ja n’hi ha prou de pretendre arreglar el món. Que no veus que no en tens ni punyetera idea?
O sinó, si de debò insisteixes en parlar de política que sigui graciós, en forma d’acudits. Que no és bo mirar les coses massa seriosament, que és millor arrebossar la crítica més dura amb un somriure i un toc de pandereta...
Francament així a pèl , no se m’acaba de donar massa bé això de les anàlisis polítiques, ho veig més clar si despotriquem entre amics i al voltant d’un bon cafè, o perquè no d’un sopar acompanyat d’un bon caldo. És llavors quan et pots permetre soltar les barrabassades que et passen pel cap, i les argumentacions escatològiques que s’escaiguin... En resum, una feinada...
Deu ser per això que es diu que els millors pactes en política es tanquen al voltant d’un festí i una bona ampolla de vi...
I no, no us equivoqueu. Això no és un al·legat en contra de la política i els polítics... Que ja se sap que en els temps que corren, no hi ha res més fàcil si pretens aconseguir l’ovació del públic, que un ardent discurs contra els polítics,  o una critica cruenta de la política...
Que de polítics n’hi ha de bons i de dolents és un obvietat, com hi ha mestres bons i dolents, cambrers bons i dolents, com la vida mateixa vaja... No tot es fa bé , però això no significa que tot es faci malament...
Noto que vaig perdent audiència... Però prometo que si no m’abandoneu ara mateix us n’explico un de divertit al final!
Tornant a la qüestió que ens ocupa:
La Política.
Segons la wikipèdia, (em direu que la wikipèdia no és la Bíblia, que les seves fonts no sempre són fiables, i bla, bla, bla... Però en aquest cas ,no està de més fixar-se en el que avui en dia correspondria a la saviesa popular, en ser un portal on tothom pot participar...); Segons la wikipèdia doncs,  la política prové del grec “πολιτικός”  i és allò relatiu a l’ordenament de la ciutat i els assumptes del ciutadà. És una rama de la moral que s’ocupa d’una activitat segons la qual, en una societat lliure d’homes i dones, resol els problemes que es plantegen  en la convivència col·lectiva. És doncs una eina en favor del bé comú, que promouria la participació ciutadana en posseir una capacitat de distribuir i executar el poder segons les necessitats del bé comú.
O veieu com no es tan dolent això de la política!!!
Que és el que fa doncs que una cosa que hauríem d’assumir com necessària tingui el descrèdit que té?
Potser és que en el capitalisme a ultrança que ens hem deixat imposar, no hi ha cabuda per a la política tal com està definida. En realitat, no és la política la que gestiona els assumptes públics, sinó que li hem passat el poder a l’economia, i per conseqüent a la finança. La política, aquella cosa tan avorrida i feixuga que cal apartar i deixar de costat quan la importància del moment, la crisi omnipresent ho exigeixen. La inoperància, la impotència de la política és allò que ens han estat venent...
El cas és que la cosa no ha millorat deixant-ho tot en mans de l’economia!
Potser és hora doncs de mirar de confiar una mica més en la política. Això si, en la política dels valors i dels principis. No en aquesta política espectacle, ni tan sols en els fets i gestos dels polítics als que estem acostumats darrerament, sinó en el fons, en l’essència...
La política neix de la necessitat d’aconseguir una convivència pacifica entre tots aquells que conformen una societat amb interessos diferents, inclús enfrontats, amb punts de vista i conviccions diverses. La política és la que ens ha de donar la capacitat de trobar solucions, equilibris entre posicions legítimament diferents. La política no hauria de ser doncs una guerra amb guanyadors i perdedors, sinó una conversació, un diàleg que ens permetés trobar els espais de trobada on conviure tots plegats.
He aconseguit que almenys alguns de vosaltres m’escolteu fins al final?
Us he convençut?
Si no, sempre em quedarà el mètode dràstic: us puc presentar als meus amics, segur que ells ho aconseguiran!
De debò que tinc molta sort, i per això miro de cultivar el meu jardinet d’amistats afectats pel virus de la política.
Us prometo les vetllades més divertides i apassionants que us podeu imaginar, barreja de generes assegurada, ciència ficció, comèdia, terror, aventures, romanticisme, suspens, erotisme, i fins i tot un punt de gore i de pornografia... 
Com voleu que no arreglem el món?

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 16-12-2014