dimarts, 23 de desembre de 2014

Eleccions...




Eleccions és quan ens inviten als tontets , que som multitud, a introduir el cos del delicte de manera decidida dins el forat , diuen... I no sigueu malpensats! Es tracta de votar, no d’assolir qualsevol fantasma d’aquells que guardes en el teu si més profund.... Poquesvergonyes!
 Ja , ja sé que es presenta molt complicada la cosa, dreta, esquerra, al mig, i totes aquestes coses que se’ns plantegen. Però ben pensat no és més difícil que aconseguir aquelles metxes, aquell bany de color, sola davant del mirall...
Dreta, centre, esquerra, i més enllà, no hi ha res més fàcil! Per ordre d’un extrem a l’altre i en ordre invers a la lectura, aquí va...
L’extrema-dreta. La gent d’extrema-dreta volen viure entre ells i gaudir d’un país sense forasters, ni pobres, ni moteros, ni tatuats, hippies, sense-sostre, joves, pastisseries orientals, ventiladors xinesos, ni per descomptat, travestis brasilers. De fet, no volen gairebé a ningú a part de gent guapa, rossa, alta, neta i en uniforme. Quin avorriment no? Hagués jurat que per apreciar els rossos i guapos fora bo poder comparar-los amb els petits i morenos!
 La dreta. El món dels dretans, ve a ser acampi qui pugui, cadascú es preocupa del seu jardí, i el problema és teu si no segueixes. Treballem, seguim les regles, ens encanten els dinars familiars, les festes de Nadal, i el jersei amb coll en V de color pastel i de cachemir lligat a les espatlles. Els aturats, ja se sap, son uns dropos. Que treballin, no és tan complicat no? O que tinguin diners que no tenim perquè subvencionar-los per no fer res!
El centre. Agafes els de la dreta i els de l’esquerra, barreges bé i amb carinyo, et voilà! Ja ho has entès tot!!
L’esquerra. Tothom és bo, inclús els dolents. A l’excepció dels banquers. Cal ajudar als pobres, inclús els dropos, perquè són bons, els homes són bons, les dones són bones. Tothom s’estima, i ens en anem a viure tots junts a la casa de la Nova Orleans.
Els ecologistes. També porten jerseis de cashmere, però els seus són d’origen ecològic, i a més solen anar calçats amb Keds vegetals... Aquests s’encadenen a les centrals nuclears per salvar el planeta. Però no ho aconsegueixen.... O sigui que morirem tots!
L’extrema-esquerra. Tothom guanyarà el sou mínim i viurà en apartaments col·lectius. Cada nit caldrà participar a un comitè participatiu. Penjarem els patrons amb els seu jerseis color pastel, qüestió que escarmentin. No ha funcionat mai però persisteixen!
 Aquí ho tens, per fer-te una idea. Ara et toca triar i anar a votar, en funció de les teves preferències pels rossos guapos, els jersei de cashmere o les cases comunitàries.
Síiii, pots votar per qui vulguis!
Uppps!!! Perdoneu però m’estan xiulant les orelles!!!
Ah d’acord! Em diu la veu en off, que estic parlant d’un altre país , d’una altra època... Que em deixi estar de fantasies simplistes, que estem a Andorra, l’any 21 post-constitucional...
Deu ser l’esperit nadalenc que em faria veure els desitjos com a realitats...
Situem-nos doncs a Andorra, i ja la tenim liada de nou. Imatge desesperada i desesperant davant el mirall, intentant esbrinar qui és qui, en el enredat panorama polític andorrà...
Es mereixeria un Vademecum, que aquí hi ha més principis actius, més marques, més contraindicacions, que en l’industria farmacèutica!
Només em faltava el Josep Maria Cosan declarant-se anarquista de Centre-Dreta!!! Gent sorpresa per l’acostament de Miquel Alis als lliberals... Però si són les mateixes maneres de fer de sempre!!!
No hi ha tertúlia, ni reunió de politicòfils, on no sentis dir que al cap i a la fi són poques les persones que es llegeixen els programes electorals... Jo cada cop més, penso que de fet no se’ls llegeixen ni els mateixos elefants de la política!
Enmig de la selva de traficants d’influències, i de dinosaures que juguen a repartir-se cromos, em consta que hi ha gent en totes les formacions que s’ho creu, i que treballa amb uns objectius diferents, però avancen amb propostes programàtiques i de país, cadascú dins de la seva sensibilitat. I que voleu que us digui, fins i tot em farien pensar que no tot està perdut...
El problema de tot plegat, és que malauradament els intringulis de les estratègies electorals vàries acaben  deixant en un segon pla tota aquesta feina seriosa... Programes progressistes, valents i sovint complementaris, ofegats per enfrontaments personals, manca de visió de futur i d’intel·ligència...
Sabeu que us dic? Que tan de bo Pare Noel els hi porti a tots plegats una mica de seny... Encara que em temo que l’únic que rebran dels Reis és carbó!
Apa fins l’any que ve!

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira  22-12-2014