dimarts, 9 de desembre de 2014

Bon dia des de Sibèria!




Ja se sap, els matins són el moment més important del dia. El matí és aquell moment on tot és possible, on la vida no és més encara que una pàgina en blanc que ens aplicarem a omplir amb mils esdeveniments quotidians.
El primer pensament, aquell que fa que el dia serà com un nou naixement, aquell que guiarà les meves properes 24h:
A vegades és “ja és l’hora?”, d’altres és “no encara si us plau!”, en canvi en dies com avui sòl ser “on és el despertador? Que no el vaig posar anit?”... I és que no sé per quin estrany fenòmen les nits de nevada, tinc tendència de manera natural a despertar-me més aviat. Deu ser el silenci... Deu ser com una mena d’alarma intrínseca que em diu que és dia de no encantar-se. L’objectiu primer: passar La Massana abans de les 7 i mitja del mati, de manera a no coincidir amb el gruix  dels conductors que surten cap a la feina...
Avui ha estat missió reeixida. 7 i mitja petants, i ja som un munt de gent al túnel dels Dos Valires... Avui ha estat de les vegades que l’he trobat més llarg de la meva vida. Només entrar, impossible escoltar al Xavi Albert amb la seva cantarella, ja que la ràdio es troba curtcircuitada pels avisos de megafonia del túnel: “ es prega segueixin  les instruccions a l’interior del túnel, se ruega sigan las intrucciones en el interior del túnel, suivez les instructions à l’interieur du tunel”... Primera emprenyada del dia: el francès macarrònic de l’avís que em fa posar els pèls de punta... Jo que sempre fardo de que som un país trilingüe, per no dir multilingüe, em repateja l’estomac que es destrossi d’una manera tan salvatge una de les llengües que suposadament ens haurien de ser més properes... Ostres, que algú  hi dèu quedar al país que sigui capaç de donar una consigna en francès sense maltractar-lo!!
Val a dir que sobretot m’ha molestat el fet que estaven parlant d’alguna cosa interessant, quan normalment a l’hora habitual de passatge pel túnel toca el moment futbol...
Confesso però que aquesta vegada ha estat això, però que sempre , i gràcies a la ràdio trobo un motiu d’emprenyament cada matí del món. Sigui una notícia, sigui el que sigui... Tot plegat forma part dels rituals del matí per arribar a la feina  en condicions, alerta en plena forma... Que faríem sense aquella espurna matinal que et prepara per tot un dia d’emocions?
Avui us ho puc ben be assegurar, lo d’anar a la feina ha estat tot plegat una aventura...
He de dir però que a primera hora del mati, els que estàvem ja a la carretera havíem fet els deures.  Serà per la nova normativa de trànsit, o potser simplement és que ens anem fent grans i assenyats, però no he trobat cap vehicle en dificultats, ni empudegant a la resta de personal. I us puc assegurar que tot plegat estava pelut... Vent a tot arreu, congestes, vaja que de Meritxell en amunt, això semblava un tempesta siberiana... Sort que els turistes han marxat, sinó això hagués estat tot un drama!!
A l’hora on us estic donant la tabarra, ben calentona a la feina, no es veu a menys d’un metre per les ràfegues de vent.
El dia promet. Si bé ja són lluny aquells dies tancats a l’Hotel Cimes del Pas de la Casa, on passàvem les hores fent timbes i explicant acudits i històries de qualsevol mena esperant que es calmés el temporal, no deixen de ser dies favorables a la reflexió, dies en que et pots dedicar a endreçar, a llençar andròmines i a fer balanç de cabòries...
Que ja m’ho diuen que sóc rareta, però m’agraden els dies de tempesta, més si estàs calentona i amb provisions al teu abast... Com m’ho faré per tornar a casa? Ja ho veurem! Sobretot no atabalar-se... Tenim mantes, avui si que funcionen els telèfons, la família ens segueix gràcies als check-ins, tenim xarxa, el pont no ha anat tan malament, la rutina preelectoral continua amb el degoteig de candidats... Tot segueix amb una certa normalitat a la Sibèria. Què més volem?
Doncs això... Si sortiu, abrigueu-vos bé, no feu cap bestiesa, i penseu que per demà donen bon temps...
Apa bon vent!!!

Antònia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 09-12-2014