dimarts, 11 de novembre de 2014

“Qui perd els orígens, perd identitat”





Diumenge em vaig mudar. Els que em coneixeu, sabeu que això és alguna cosa excepcional, donada la meva addicció al casual wear, casual en el sentit que agafo la primera peça de roba que em cau als les mans cada mati, obviant qualsevol regla de l’elegància i de la fashion...
Diumenge em vaig mudar,  volia anar decent i elegant, per acompanyar a ma mare a votar en la consulta per la independència de Catalunya... Ai no perdoneu, pel procés participatiu per no ser políticament incorrecta, o pel “putxerasso” que diu la Camacho.
I a mi que m’hi va en tot això diran alguns...
Doncs no us ho sabria explicar ben be...
Per situar-vos una mica, només us diré que jo la Constitució Andorrana del 93 no la vaig votar. De fet no la vaig poder votar... Tot i que vaig arribar en aquest país amb 4 anys, i la meva memòria no abraça fets anteriors a la meva infantesa a Andorra, encara no portava els 25 anys necessaris per optar a la nacionalitat d’aquest meu país. No va ser fins el 97 en que vaig obtenir el meu passaport amb tots els drets que li eren inherents... No us equivoqueu, no estic exposant cap mena de greuge. Mai  podré dir que he patit cap mena de discriminació ni laboral, ni de cap mena, pel fet de no tenir el preuat passaport, fora de l’enveja sana que em provocava el veure tots els amics participar de manera activa en la vida política, amb aquella sensació de mirar-t’ho des de la barrera...  Quan vaig rebre els papers de renuncia de la nacionalitat espanyola, per mi tot plegat va ser la culminació d’un procés natural, dins de l’ordre de les coses: renunciar a un passaport, a una nacionalitat amb la qual no m’havia sentit mai identificada, ni per la cultura, ni els costums, ni l’educació, i encara menys els sentiments...
Catalunya no obstant és la terra de les meves arrels, de la que he conservat la cultura , els costums i sobretot el parlar. És la terra que ha acollit les vacances escolars de la meva infantesa, i les dels meus fills, és el lloc on no et sents estranger, on tens tota la família, i doncs quelcom de molt proper. El que passa a Catalunya m’afecta, em remou les entranyes, suposo que tant per la proximitat afectiva per com s’estan produint els esdeveniments.
Una servidora va estudiar al sistema francès, i ho confesso, la historia del meu país d’origen m’era pràcticament desconeguda fins fa poc. Admeto que sovint en el meu esperit, predominava la idea del caràcter “botifler” dels Catalans, poc a poc  destronada per la convicció que si un tret ens ha de caracteritzar, seria la tossuderia que emprem al ruc que diuen que ens simbolitza.
Ho veieu! No ho puc evitar , quan parlo dels catalans començo parlant en tercera persona i sense tan sols adonar-me’n acabo  en primera persona...
És així...
I com no sentir-me orgullosa de pertànyer, ni que sigui una mica, des d’una certa distancia , a un poble que ha estat capaç d’arrossegar els polítics en un moviment imparable? Perquè siguem clars, de totes les forces que estan en el Bloc Sobiranista com li diuen, n’hi ha ben poques que siguin genuïnament independentistes. És lo gran, lo enorme  d’aquest procés, el haver sabut invertir l’ordre de les coses. Hem passat de un poble que seguia tèbiament al seus líders polítics, a un poble que lidera un canvi probablement històric. Això és participació ciutadana, i la resta son punyetes!
2 milions tres cents mil rucs  segons alguns...  Gent valenta, desafiant als de les banyes, l’espasa i les banderilles. Gent tossuda i encaparrada front al mur de la indiferència, cada cop més esquerdat de la resta del mon.
 Com voleu que no em senti orgullosa de ser catalana?
Ai calla, que no , que soc andorrana!
Però també catalana... I no pateixo de cap mena d’esquizofrènia, senzillament entenc que no tinc perquè renunciar  a res, al meu país, Andorra, que ens va acollir, i que voldria el més gran, el més pròsper, el millor, i la meva terra d’origen.

Que ja ho deia Raimon, “qui perd els orígens, perd identitat!”


Antònia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 11-11-2014