dimarts, 21 d’octubre de 2014

Morirem tots!



Em llevo de bon mati ben despistada...  I avui que els hi explicaré a la radio?
El cap de setmana hilarant entre amigues? No millor que ho deixem madurar. Que explicaria coses que no toquen... A vegades no convé ser tant transparent!
La crua realitat de la tornada? Llençar-se esmaperduda a l’armari de la neteja i posar-se a rentar com una possesa... Això tampoc es pot explicar, que no cuadra amb els moments d’exaltació entre femines que acabem de passar...
Per sort, l’actualitat ve a donar-me un cop de mà en aquests moment de desert inspiracional...
Les televisions franceses repeteixen en bucle la noticia de la mort de Cristophe de Margerie, el patrò de Total, el patrò més poderós de França. Amic de la dreta, amic de l’esquerra. De Vladimir Putin,... De fet sembla ser que tothom era proper a aquest senyor. Entrevistes a politics, a empresaris influents, a treballadors del grup Total, tothom és unanime en afirmar que la seva desparició és una gran tragedia...
A vegades em pregunto en aquests casos, el que pinta la familia... Tothom esta tan afligit, que el dolor dels més propers no existeix. És cert que mirat del punt de vista de la importancia geoestrategica del personatge (això diuen a la tele), és més preocupant l’efecte que pot tenir la seva desparició en les xifres de la borsa, que les cabories dels seus familiars. Al cap i a la fi segur que els haurà deixat ben arregladets no?
Esta clar que la importancia geoestrategica de les persones te molt a veure en com es tracta la mort... De fet hi han morts que ni compten, o més ben pensat, que en comptar-se a carretades, i això fa que esdevinguin a la llarga invisibles.
Sempre recordaré però aquelles imatges de la pel.licula Nuit et Brouillard de Jean Resnais, on els buldozers empenyien els munters de cadavers cap a les fosses en els camps de concentració... La multitud de cossos et deixa l’impressio de deshumanització...
Diuen que també ha mort el dissenyador de moda Oscar de la Renta. Aquest no te importancia geoestrategica, però tenia glamour, i com diuen ha mort de les consequencies de una llarga malaltia, eleganment, com toca per part d’algu , que ha vestit de manera impecable a les dones elegants del planeta. Les altres que son multitud, viuen i moren vestides amb boubas, saris, burkas, o quatre draps made in qualsevol lloc on la ma d’obra sigui ben barata...
Pel que fa al PDG de Total, ha mort en un accident de Jet Privat, aprop de Moscu, per culpa de un conductor de maquina llevaneus rus borratxo. Tot un topic.
La majoria de la gent d’aquest planeta no sabem ni morir amb gracia. Tots aquest morts de la guerra, de la fam, de les malalties, queda tot plegat ben poc endreçat... Però això queda lluny, molt lluny de casa, millor no entestar-s’hi!
Enmig quedem els occidentals, atemorits, que se’ns encomani la pobresa, la malaltia, jugant a la loteria , i somniant de morir eleganment, ben vestits, i ben equipats !
I és que esta clar que no hi ha justicia ni en la mort...
El cert és que entrem en aquella epoca , frontera invisible entre dos edats. És quan et questiones, fins i tot el bon dia del vei que et diu que fas bona cara. 
Perque m’ha dit que feia bona cara? Segur que en el fons pensa que estas fatal! I es que arribes en aquella  edat on penses que el pitjor et pot sorprendre en qualsevol moment. Rellisques, caus, t’aixeques i penses: uff! No m’he fet res, només una mica de mal a l’orgull... Però saps que s’apropa el dia en que cauràs i no et podràs aixecar perquè t’hauràs trencat el coll del femur...
T’infles d’hormones, de vitamines, mirant de allunyar el fatidic moment. Llavors comença a molestar l’estomac... Tanta droga dura no pot ser bo! Però amb un protector d’estomac passarem...
Sobretot, no renunciar a la teva vida de noieta de 20 anys incombustible...
No se que ens fa més por, si morir o envellir...
Amics, morir, hem de morir tots! I si no, mireu lo malament que ho passaven els immortals, condemnats a no enamorar-se per por a veure morir la persona estimada, i obligats a perdre el cap per poder alliberar-se de tanta penitencia...
Envellir, tant de bo hi arribem molts, en les millors condicions, serenament, dignament, envoltats dels nostres...

Antònia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 21-10-2014