dimarts, 28 d’octubre de 2014

De llibres, i paradisos artificials...




Un dels rituals matinals que conservo des de fa més de 20 anys, és el engegar el televisor tan bon punt em llevo del llit. La culpa no la té cap mena de telebotiga ni res per l'estil, sinó el programa Telematin de la segona cadena francesa. Es tracta d'un programa de format magazine, que et permet anar despertant-te amb suavitat, que és el que toca a les 6 i mitja del matí, ja que va alternant noticies fresques, reportatges llleugers o seriosos indiscriminadament, entrevistes a politics o d'actualitat. Tu mentre, et vas treient les lleganyes, notes com les teves neurones es van posant a lloc, acompleixes els deures matinals...
Confesso que sovint és font d'inspiració pel meu ara arraconat “Bon dia moixonets” musical del Twitter , i d'alguna que altra opinió amb les que us he torturat en aquestes ones...

Aquest mati, es parlava d'un estudi sobre la lectura, que afirmava que aquesta facilita l'expressió oral dels lectors i la comunicació, afavoreix l'ortografia, i fa treballar el cervell de manera , que fins i tot retardaria l'aparició dels primers signes de cansament intelectual deguts a l'edat...
Com que sóc una bulímica pel que fa a la lectura començo per congratular-me : que bé que ho fas nena !

Llavors és quan comencen a atacar-te els dubtes, que si no no faltaríes a la teva llegenda de cagadubtes professional...
I és que una servidora, malgrat llegir avidament tot el que li cau sota la mà, fins el punt de llegir-me les instruccions d'aquells porta-rotlles monstruosos en qualsevol wàter public, continua presentant alguns dèficits impossibles de redreçar...

L'ortografia.
Si bé durant el periode escolar, el llegir em va servir per dissimular la meva feblesa en gramàtica, suposo que gràcies a un mecanisme de memòria visual, a la que intento posar les meves idees negre sobre blanc, se'm dispara el corrector de l'ordinador, sobretot quan escric en català. A qui se li acudeix complicar tant la vida del personal amb accents , esdruixoles, i regles obscures, que no hi ha manera que m'entrin al tupí !

L'expressió oral.
Cada dia trobo que m'embarbusso més quan intento expressar alguna idea. No sé si es tracta d'un problema de no tenir les idees prou clares, o la confusió que em provoca aquella sensació que sempre et falta alguna dada quan intervens en tertúlies o dónes la teva opinió. Encara que tinc la sospita, que aquí està la gràcia : quan es parla de politica, de relacions entre els politics, els fets de societat, qualsevol tema per anodí que sembli, sempre té algun intríngulis amagat que fa que et quedes perplexa i amb la sensació de ser una ignorant. Potser és l'efecte buscat : tu tonteta, que no t'enteres de res ! O potser és embolica que fa fort ! Com més clares et sembla que tens les idees, més et fan sentir que ets una ànima innocent que vius en el planeta Mars...

La memòria.
No puc dir que sigui cosa de l'edat , ja que sempre he patit d'una facilitat impressionant per no recordar els titols dels llibres que he llegit. De fet, confesso que m'he tragat literalment el darrer volum de la trilogia de Ken Follet de El Segle, durant el cap de setmana, i continuo sent incapaç de donar-vos el seu nom .
Em consolo pensant que si només hagués llegit un llibre en la meva vida, segur que me'n recodaria... A part de petits problemes de l'estil comprar un llibre i adonar-te a la quarta pàgina que ja l'has llegit, o bé la mirada sorneguera d'aquell que tens enfront pensant , “aquesta no ha obert un llibre en la seva vida “, no em produeix mals majors...

La comunicació.
Aqui ve quan la maten ! Quan em cau a les mans un llibre, tinc tendència a tallar-me del món que m'envolta. Fins que arribo a l'última pàgina, em molesta fins i tot llevar-me per anar a l'excusat, i seria capç de no menjar per no perdre temps en cuinar. En fi, tot un problema per a la meva vida social i laboral, ja que em puc arribar a posar de molt mal humor quan em desvien del meu centre d'atenció del moment. Que ja ho diuen els meus fills, tant queixar-me dels jocs de video, i sóc pitjor amb la lectura !

Potser sí que en el fons la lectura és per mi una eina que em permet evadir-me de la realitat quotidiana, i això explicaria que no em faci aquests efectes benèfics que demostrava el dit estudi...

Novel.la negra, que et permet pensar que els dels llibres són els dolents, que en la vida real no som tots psicòpates... Novel.la històrica que et reconforta si penses que tot temps passat no ha de tornar, i que la humanitat no pot no recordar i assimilar els ensenyaments de la història... Biografies que et consolen veient que ningú és perfecte...

En un moment de lucidesa penses que això no pot ser.
Llavors, engegues la tele, l'ordinador, et poses al dia de les novetats, i entre corruptes, mentiders, ineptes, dissimuladors, i tota la pesca, m'ho repenso, i me'n entorno cap a la meva lectura, que almenys els dolents són de ficció !


Antònia Escoda

Per l'espai d'opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 28-10-2014