dimarts, 9 de setembre de 2014

Tornem-hi que no ha sigut res...



Eh oui! Ja hi tornem a ser!
Passat Meritxell i tornar a la normalitat... Normalitat?
Curiós això de la normalitat no trobeu?
Segons l'enciclopèdia catalana, es defineix la normalitat com la qualitat de normal. I que carai és, lo normal?
Per normal s'entén allò que és conforme a la norma, que no se’n desvia, que es troba dins dels tipus més freqüents o ordinaris. També se’n diu d’allò que es converteix en si mateix en norma.
Apassionant no?
Si la normalitat del nostre mon més proper, és a dir el que queda definit per les muntanyes que ens envolten, ve marcat per la Diada de Meritxell, el retorn al curs escolar, discursos mil, i promeses de futur, en el mon que ens envolta la mateixa normalitat seria tot allò que en podríem dir de lo més anormal, guerres, pàteres, abusos de poder, desigualtat, corrupció....
I és que a copia de estar immersos en la anormalitat, i si tenim en compte la definició d’aquesta, resultaria ser que tanta sang , crueltat, avarícia i ambició acaben formant part de la normalitat....
En resum, i sense voler entrar en consideracions filosòfiques, això de la normalitat ve a ser un concepte de lo més subjectiu...
Que el Vaticà , pugui incidir en la nostra normalitat ciutadana és normal, tenim un Copríncep-Bisbe... Per a mi en canvi, és normal que des del meu ateisme defensi a mort la llibertat de cadascú a practicar la religió que li convingui. Sembla ser normal també, que les creences dels meus veïns condicionin la meva vida i les dels que no pensem com ells ...
Qüestió de normalitat, o qüestió de valors? De llibertat individual?
No rebel·lar-se contra la anormal normalitat podria ser una qüestió de comoditat?
Llavors la normalitat vindria a ser aquell estat en el que ens trobem confortables , còmodes, on es tracta de no qüestionar gaires coses, no fos cas que ens agafés un atac d’estrès. Així podem anar fent, avançant xino xano , com els rucs, amb unes enormes orelleres que ens impedeixen alterar-nos per qualsevol cosa que passi a la nostra vora.
Us direu que les vacances no m’han anat gaire be aquest any amb tantes cabòries i filosofia barata...
Em direu que, que m’empatollo, que ja tenim prou feina a tirar endavant el nostre dia a dia , a defensar-nos dels atacs malèvols dels nostres veïns que ens volen desprestigiar com a país...
Em deleixo per tornar a començar les tertúlies, els debats, el qüestionar-se dia si dia no, posar la pota, equivocar-se... És el mon dels tertulians, aquells que en mitja hora t’arreglen el mon, o te’l deixen pitjor del que estava... Inexperts en gairebé tot, economia, turisme , política...(Al menys pel que fa als meus companys) Impertinents, passats de rosca, correctes, assertius o esperit de contradicció. Els que sentencien quan parlen , els cagadubtes, els prepotents (que també n’hi ha algun...), els torracollons, els que fan que te’ls quedis escoltant amb reverencia, i els que pots endevinar per on tiraran abans que obrin la boca... Els conformistes, els obedients al sistema. Els anti-tot” i els revolucionaris...
Tot sigui entrar en una normalitat on es tracta de trucidar la normalitat.
A una servidora, a més de ser una absoluta inexperta en tot, i cagadubtes professional, li donen a més la possibilitat d’esplaiar-se en aquest breu espai d’opinió.
Com que sempre em deixo tot per ultima hora, i tinc una molesta tendència a filosofar de tot i de res, aquest any he encetat un llistat de coses de les que he de parlar, per mirar de no deixar-me res en el tinter.
Avis a navegants: si voleu parlem de sínies, heliports, circs, secret bancari, i de la nostra limitada anormalitat, d’acord, però no us salvareu de les normalitats veïnes, que malgrat vulguem amagar el cap sota l’ala, no deixem de formar part d’aquest mon on la normalitat son les lluites identitaries, les guerres, l’excés d’armes i de sang...
Siiiii, ja se que aquesta temporada tindrem eleccions... Però em pregunto quin suspens hi pot arribar a haver, quan els partits polítics estan més embarbussats en els seus problemes de supervivència, que en obrir debats...

Apa doncs tornem-hi que no ha sigut res!

Antònia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 09-09-2014