dimarts, 23 de setembre de 2014

Qüestió de trempera...




Sembla que aviat tindrem eleccions. No es tracta de fer de pitonissa, senzillament el 2015 peti qui peti, cauen eleccions generals , i ¿com no? una nova vegada les comunals. I és que ja han passat gairebé 4 anys de l'anomenat Tsunami taronja...
Poc a poc vas veient com comença a moure fitxa gairebé tothom.
Més val, perquè vist el panorama de les formacions polítiques, poc suspens s’ha de veure davant de la desintegració evident dels partits establerts.

Em costa parlar-ne de manera desapassionada o amb una mica de distància... Per sort hi ha qui li agrada remenar el dit a la nafra , ni que sigui per poder omplir alguna pàgina informativa, encara que sigui confonent les paraules de uns i altres, o inventant candidatures que mai van ser… Tant hi fa , el problema no és de qui des de fora intenta entendre el per què de les coses, sinó els qui des de dins de cada formació intentem fer, o no, un treball de crítica i d’anàlisi dels nostres errors.

Porto una temporada ja no dubtosa, que és el meu estat natural, sinó més aviat perplexa o  incapaç de diagnosticar o assenyalar allò que no hem sabut fer bé, rebolcant-me en la sensació d’impotència. Mai havia repetit tantes vegades “no ho sé”, en converses i tertúlies...
Deu ser cosa de l’edat em direu. Vas agafant consciència de les teves limitacions, no ets tan agosarada en les teves afirmacions...

Ben pensat però, diria que és més aviat un empatx de victimisme... Una sobredosi d’egoisme també...
Et vas parapetant darrere els problemes personals, les cabòries familiars i les exigències laborals per justificar-te de la manca d’implicació política. Si clar, tens els teus espais d’opinió on pots vomitar la mala baba, i les xarxes socials on pots demostrar de manera fefaent que ets una persona informada, preocupada per la fam al món, la dignitat humana, els maltractaments animals i qualsevol causa digna de defensar.

Però tot plegat no pot callar aquella veueta  de la consciència que et diu  que no n’hi ha prou, que lo teu és un problema de mandra, d’aixecar el cul de la cadira...
De mandra o de trempera?
Siiii trempera!
Allò que “et posa” com es diu col·loquialment. Allò que pot fer que t’aixequis de nou, i t’entusiasmis per algun projecte.
Potser fora bo, en compte d’ autoflagel.lar-te  i de rebolcar-te en les teves misèries, fer un exàmen exhaustiu d’allò que “et posa” i mirar de practicar-ho , que lo de la mandra i el cansament es guareixen amb una miqueta d’entrenament.

Allò que em provoca trempera:
-Sopars amb els amics: és cert que a l’endemà estem ben baldats, que dormir poc i abusar del beure i el menjar passa factura... Que ja tenim una edat!
-Tertúlies i discussions a dojo. Debatre de política, enfadar-se, argumentar, intentar convèncer, admetre errors, obrir nous horitzons, nous debats...
-Els moviments ciutadans, capaços d’emportar-se per davant la covardia dels que estan al poder, temorosos davant dels canvis...
Allò que denominaria de anti-luxuria[ae1] , o que em fa perdre les ganes de tot:
-El tancar debats amb l’argument que les coses són així, i que no es poden canviar sota l’amenaça de terratrèmols institucionals...
-Els personalismes, i les discussions centrades en les persones...
-La cotilla de la que no sabem sortir els partits, el concepte aquell de rentar la roba bruta dins de casa, el del pensament pactat...

Llavors, i conseqüència directa  de la llista no exhaustiva que us acabo de fer, perquè no regalar-me, regalar-nos, alguns moments de trempera?
Avís a navegants!
Per què no ho provem? En compte de decidir que tot està venut, mirem de treballar en alguna cosa  que ens il·lusioni.
Què hi podem guanyar? Bons moments, alguna que altra fartanera, i avançar feina en allò en el que creiem.
Què hi podem perdre? Bàsicament, el temps que passem davant el televisor o enganxats a les xarxes...
Jo no ho sé vosaltres, però la idea de votar en blanc a les properes eleccions no m’acaba de fer el pes[ae2] .
Qui s’apunta???
Que no quedi tot en una trempera matinera!


Antònia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” 23-09-2014