dimarts, 16 de setembre de 2014

Del Dret a decidir... Tu calla!!





Hi ha un fenòmen curiós a casa nostra, quan es tracta d'opinar, de dir la seva sobre l'actualitat de casa i d'arreu... T'hi trobes en les tertúlies, en la manera en que es prioritzen les notícies , en els comentaris anònims o amb signatura. És una mena d'autocensura, de inhibició a dir la teva sobre segons quins temes, perquè ja saps que et cauran al damunt , ja no aquells que opinen de manera oposada a tu, sinó aquells que consideren que simplemen el tema no toca...
No em fa res intentar debatre el meu punt de vista sobre una qüestió donada, amb els meus arguments, per pobres que siguin, però se'm fa més dificil entendre i discutir quan en front t'estan dient que no hi ha qüestió, que no hi tens res a dir...
És cert que alguns voldrien limitar les opinions i debats a temes propis d' Andorra. El problema és que aviat has donat la volta al tema i, indefectiblement, t'acabes adonant que d'una manera o altra les influències externes t'atrapen.
D'altres acepten mirar una mica més lluny del nostre melic, però si pot ser llavors que sigui ben lluny, que els conflictes de països massa propers ens poden acabar esquitxant...
La veritat és que una mica rarets sí que som els andorrans... Som capaços d'aguantar 5 minuts de rotllo patatero sobre els moviments de la borsa a nivell internacional , com si fóssim grans entesos en finances i, en canvi, no ens hauríem d'alterar pel fet català , que ja se sap no ens hem de posar en temes que no ens incumbeixen...
Parlar del moviment imparable que han iniciat els catalans...
Massa propers, massa grans en relació a nosaltres, massa assemblances culturals, fan que hi hagi com una mena de por a debatre sobre el tema. Com si la passa següent a una hipotètica independència de Catalunya fos una annexió del nostre petit país, o potser és, que si les coses van mal dades, no ens haguéssim d'enfrontar a l'Estat espanyol...
No ho acabo d'entendre...
Parlar, debatre sobre els moviments nacionalistes arreu del món ens pot fer realitzar que la llibertat i la independència són valors i aspiracions, legítims i universals. O no n'estem cofois de la nostra particularitat i la nostra sobirania?
Es condemna cada cop de manera més contundent la misogínia, la homofòbia, el racisme, la islamofòbia, i totes les fòbies que se us puguin acudir, i ens sembla normal...
En canvi, quan sorgeixen moviments de rebuig contra els moviments identitaris, cada cop més presents, es tendeix a minimitzar-ho , evocant una certa paranoia de les nacions en qüestió. Defensar llengües i cultures dites minoritàries en un país donat, tot i que majoritàries en el seu territori, es tendeix a qualificar d'estretor d'esperit, de replegament cultural, d'immobilisme...
És el cas, d'una francofòbia creixent al Canada per exemple, on es dóna la volta a la situació des francòfils a Quebec, que són qualificats d'intolerants, de racistes inclús. Es viuen temptatives d'intimidació i de culpabilització dels promotors i defensors de la cultura francesa. La campanya de diabolització dels francòfons arriba fins I tot a associar al nazisme els grups pacífics de defensa i de promoció del francès. No us sona la situació??? Etiquetes atribuïdes als francòfons que cada cop més fan perdurar I augmentar els prejudicis. Acusacions abusives que creen divisió, por i desconfiança en els nous arribants i els anglòfons, alienant-los a la societat quebequesa o canadenco-francesa. Deslegitimació del francès com a llengua comuna d'integració i negació del dret del poble quebequès a l'autodeterminació...
Uff , sembla com si estiguerem parlant de Catalunya no?
Tot i així, val a dir que els Quebequesos ja han tingut la possibilitat de votar en favor de la seva independència , dos cops . Les dues vegades ha guanyat el no.
Escòcia. Els escocesos votaran dijous si volen continuar pertanyent o no al Regne Unit. Els anhels d'independència dels escocesos tenen més un rerefons econòmic, un desig de gestionar els recursos propis, que són molts, la necessitat de portar les pròpies polítiques econòmiques i socials. Els partidaris del No han basat la campanya, en totes les desgràcies i catastrofes econòmiques que els hi caurien a sobre com una plaga. En el fons la por de la lliberal Anglaterra de veure esfumar-se la reserva de petroli més gran d'Europa...
També em recorda d'una manera o altra el discurs que s'oposa als secessionistes catalans...
Però votaran!
Ens diuen que el problema català és un altre, que la consulta proposada per amplia majoria pel Parlament Català és il.legal...
Doncs si senyor, el problema és aquest que uns poden votar i opinar i els altres no...
El debat democràtic ha de fundamentar-se en el respecte i la dignitat, no sobre el discurs de la intimidació i el menysteniment...
Confesso que el dia 11, vaig estar clavada davant del televisor, bramant d'emoció com una madalena... Jo que sempre havia criticat aquelles cobertures de bodes reials que duraven tot un dia , i aquells que no se'n perdien segon... Encara que m'haureu d'admetre que en el cas de la Diada, era un sentiment de llibertat, de il.lusió el que traspuava, quan en l'embobament davant els reials casoris, hi llegiria més submissió, anima de subdits...
Quan més d'un milió de catalans surten al carrer per reclamar el dret a l'autodeterminació, no pots oposar-hi reiteradament el pes de la llei. Les lleis han de ser fruit de la voluntat d'una societat i no una cotilla que els impedeix d'expressar-se. Les lleis han d'evolucionar amb la societat...
Upps! Mireu ara això em recorda el que passa a casa nostra...
Deu ser per això doncs que no se'n pot parlar!


Antònia Escoda

Per l'espai d'opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 16-09-2014