dimarts, 22 de juliol de 2014

Escampar la boira...





A l’hora en que m’estareu escoltant, si tot va com previst, estaré ja relativament lluny d’aquí, escampant la boira, tocant els dos, perdent-me, mirant de trencar la rutina... Que ja ho va dir Paolo Coelho, “si penseu que l’aventura es perillosa, us proposo de provar la rutina, que aquesta si que és mortal”...
Aventura però seria un paraula presumptuosa en el meu cas...
Ja se m’ha passat l’arròs , en això d’anar a córrer amb una motxilla a l’esquena i sense res de previst. Els meus pobres ossos, ja no toleren una nit al ras, ni dins el cotxe...
Tampoc toca aquella època, on ja més responsable, sorties ben alliçonada, i amb el manual de supervivència en situacions extremes ben après.
Com lluitar contra un tauró, com escapar viva de una trobada amb un ós, com intimidar a un puma salvatge, com sobreviure a un toro en plena carrega, tantes situacions per les que sortia ben preparada... Que no se sap mai el que et pots trobar!!!
Ho sabíeu que si us trobeu cara a cara amb un al·ligàtor assedegat de sang, el millor és pujar-li a cavall ? Una cop la primera maniobra reeixida cal pressionar el seu coll, perquè tanqui les mandíbules i tapar-li els ulls perquè es calmi. Si ataca de tota manera, heu de mirar d’apuntar els vostres cops a la zona del morro i dels ulls. Sobretot no perdeu la calma! I si per casualitat te un dels vostres membres entre les seves  esmolades dents, sobretot no feu gest d’estirar, i piqueu verticalment sobre el morro perquè l’animal obri les mandíbules...
Confesso però que el més aprop que he estat d’alguna d’aquestes besties ha sigut de dalt del cotxe , visitant amb els nens la Reserva Africana de Sigean, algun estiu... Però estar ben preparat no costa res home!
Tampoc soc gaire aficionada  a això dels viatges organitzats. Una vegada en vaig fer un, fa més de vint anys, viatge Low cost, que la economia no et permetia res millor per anar al Carib. Ja us podeu imaginar la fauna dins d’aquell autobús...
Nuvis en viatge de noces, turistes sexuals, tot un mostrari, o “monstruari” si preferiu, de lo més eclèctic!
Entre ells cal destacar el tipus bulímic:
La seva obsessió era optimitzar al 100% el temps durant el viatge. Un màxim de visites en un mínim de temps, un ull sempre controlant el rellotge, l’altre ull darrere la càmera de fotos, anant puntejant el llistat de llocs i activitats amb eficiència... Quin estrès!
També , hi ha el que tot ho sap. En general sol ser un professor, que s’ha oblidat que esta de vacances i continua donant lliçons de tot. L’erudit,  preciós aliat del guia... O això deu pensar, ja que el guia quan el veu que s’apropa va intentant esquivar...
I el que es podria titllar de “alegria de la huerta”. Els seus ídols son l’Eugenio, el Coluche, Martes y Trece o Los Morancos. A casa es deu passar els dies enganxat al Club de la Comedia, donat el flux  inesgotable d’acudits que és capaç de contar. Val a dir que el grup sencer li ha d’estar agraït: gracies a ell sempre hi ha bon ambient. Qui més que ell hauria pensat en organitzar el concurs de pets a l’autobús?
La guapa . Sempre arriba tard , que ja se sap això de sortir impecable te un cost horari! Els homes del grup s’ho miren amb benevolència, val a dir que cuida tant  el seu escot com la seva impopularitat amb les femines del grup. El seu objectiu: posar-se ben morena, i més si afinitats...
I aquell que no esta mai content? La finalitat de viatjar per a ell, es verificar que arreu sempre és pitjor que a casa seva. I s’ho pren amb ganes, de debò. Que si l’aigua és massa liquida, el menjar massa exòtic, i la sorra massa fina...
I el tipus ansiós. Te un olfacte impepinable per detectar la tempesta que amenaça aquest cel tant blau, i sempre te a mà l’impermeable i la farmaciola dins la seva motxilla.
Realment viatjar en grup és esgotador!
Però sempre et pots distraure  amb l’espectacle de la parella al punt de la crisi nerviosa, o dels que no veuen l’hora d’arribar a l’hotel per demostrar-se el seu amor.
Però deixem-nos estar de batalletes, que fa dies que no sortim de les nostres muntanyes. Ganes boges de veure horitzons, de donar respir a l’anima, carregada de les preocupacions quotidianes...
Marxar... Amb l’anima lleugera, que ja se sap més de 23 kg de cabòries signifiquen recàrrec assegurat!
Au! Bones vacances! Als privilegiats que en podran fer...
Per la resta: Bon estiu!

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 22-07-2014