dimarts, 3 de juny de 2014

Que visqui la Pepa!!!




Passar de ser súbdits a exercir de ciutadans…
En una entrevista a Federico Mayor Zaragoza, no em pregunteu on ni quan, aquest reivindicava la necessitat de tots plegats de deixar de ser súbdits per convertir-se en ciutadans que participen. Les tres condicions que enumerava per assolir aquesta fita, eren el coneixement, la participació de la dona en la presa de decisions, i la tercera i no per això la menys important, el no demanar permís per expressar-se.
Per  canviar les coses es necessita gent educada, que actuï pel seu propi albir, que es deixi de fanatismes, de dogmes, ja que malgrat no ho vulguin veure , esta arribant el moment dels pobles. Ell donava el exemple de les nacions unides on el G8, els vuit països mes poderosos del mon governen sense vergonya els 196 restants.
De la mateixa manera, i referint-se a la dona, com les decisions de la meitat de la població poden prevaldre sobre l’altra meitat, ja que la dona fins ara i malgrat ens vulguem convèncer del contrari, no ha pintat mai res en les esferes de decisió. Segons en Mayor Zaragoza, avaluen a un 5% el percentatge de influencia de la dona en la presa de  decisions . Deia en  Nelson Mandela , que la cultura de la Pau no es desenvoluparia fins que hi hagi al menys un 20% de dones  decidint. Fins aquí la part feminista del meu discurs…
Expressar-se lliurement. Fins ara la gran massa de la ciutadania callava. Bàsicament perquè no tenia possibilitat de comunicar-se. Ara amb les xarxes socials i les noves tecnologies, cadascú pot expressar el que pensa , tant en nom propi com anònimament. Si els mitjans donen veu als que formen part de l’establishment , les xarxes i internet han permès donar més visibilitat a grups i moviments que fins ara en no tenir representació  quedaven relegats a l’anonimat.
La llibertat d’expressió , això si que fa por i mal als que s’han apoltronat en el poder… I per a mostra un botó!
El diluvi d’invectives que ha caigut aquesta setmana passada damunt de Podem la força política sorgida del moviment dels indignats, demostra el malestar  que la seva irrupció en l’escenari polític a provocat en els partits tradicionals. Del menyspreu a la por passant per la calumnia, res no es suficient per desacreditar a aquesta formació.
Una alternativa Bolivariana segons l’antic cap de govern Felipe Gonzalez.  Ves a mi no em sembla tant malament lo de l’alternativa Bolivariana…
Un partit de frikis segons Pedro Arriola conseller de Mariano Rajoy, o un moviment populista associat als pro-etarras, segons TeleMadrid… Un Partit dirigit per un gos esquerà, o el roig més mediàtic del país, “el coletes” segons la Razon… Val a dir que et considerin així segons quina banda pot arribar a ser un honor…
Des de diumenge a la nit , en saber el resultat dels comicis, les critiques van comença a ploure. Per internet van començar a circular els rumors de finançament ocults de Veneçuela o d’Iran..  D’altres com El País extrapolaven el resultat a es eleccions generals del 2015, per advertir de una possible dispersió dels vots, que tornaria ingovernable el país…
Quanta por a cedir una unça de poder…. Quanta por a escoltar la veu de la get del carrer…
Que nerviosa esta La Casta, el gran enemic designat per Podem, aquells que fan de majordoms dels rics, que els hi concocten lleis a mida per preservar el seu estatus, i que esta  envaïda per la corrupció. La Casta que te per únic objectiu després de l’avís de les urnes, de diabolitzar el moviment.
Potser el problema es que en el fons s’adonen  que el vot a Podem , no és només el vot de la indignació, també representa el vot de la il·lusió, i això senyors fa mes por que una pedrada!
I ara enmig d’aquest batibull, va i els hi abdica el Rei d’Espanya!!  Vatua l’olla!!!
Diuen alguns , que això seria una jugada dels mateixos partits de l’establishment, PP i PSOE, que veient que alguna cosa se’ls hi esta escapant, volen oferir a la plebe un canvi  per canviar el mínim possible…
Això era sense comptar amb les diabòliques xarxes socials que ja des del mateix moment en que va sorgir la noticia va esvalotar el personal, i ja des d’ahir la tarda es van omplir els carrers de les ciutats espanyoles reclamant la Republicà.
Que passarà a partir d’ara? Qui lo sà?
S’atreviran a fer un black out a les xarxes? La gent es tornarà a deixar emmordassar?
Votar és democràcia però no només… Sembla que en certa manera els hi pugui sortir el tir per la culata, aquets coi de ciutadans ara voldran votar per tot, qui s’han pensat que son?
Per una vegada seré optimista…
Que visqui la Pepa!!!



Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 03-06-2014