dimarts, 27 de maig de 2014

Nàusees




Avui de moment ,  semblava que el cel s’anés aclarint.... Ja ho veurem...
No estaria de més que el cel ens fes el favor de donar-nos una mica d’alegria, perquè la sensació que tinc és de una foscor, una grisor, d’aquelles que et provoquen fins i tot arcades...
Em direu que aquest estat nauseós potser és fruit de masses trobades amb les copines , per preparar festes i festetes, per celebrar el mig segle de de tota la quadrilla... Pot ser...
Però que voleu que us digui... Que seria la vida sense aquells moments en que et soltes, com una adolescent, on se t’escapen les riallades per tot i per res?
I és que heu d’admetre que estem vivint una època prou grisa...
Ja no vull ni anomenar tot el que passa en contrades més llunyanes: a l’Africa, guerres i genocidis emparats i armats  pels països del primer mon; a l’Àsia on  moren i estan esclavitzats milers de treballadors per poder-nos vestir a bon preu i amb bona consciencia per allò de ensenyar-los a pescar en compte de donar-los peixet; a Ucraïna, on observem des de la distancia quin serà el preu que hauran de pagar per entrar en un club d’amiguets o l’altre...
No, no cal anar tant lluny per sentir com et puja el reflux aquell de bilis a la boca...
Des del nostre petit reducte, observem com ben aprop nostre, la política, la societat, van agafant un caire fosc,  d’aquells que et fan posar els pels de punta...
L’augment imparable de l’extrema-dreta.... En aquest punt jo posaria una banda sonora d’aquelles inquietants, tipus Shining o Psicosi...
I la premsa que en va plena , i els hi ofereix la millor de les tribunes... Per que ja se sap la por fa vendre...
O potser el pitjor és això , que ja no fan por... Pot ser que aquests partits plens d’aire i de paraules assassines, de ideologia de l’odi, ja es vagin normalitzant? La gent suposadament normal s’ho creu de debò, que expulsant els immigrants fora de les fronteres d’Europa remuntaran l’economia?
I aquest politicastres devorats per l’orgull?
Vull dir aquests homes, i dones es clar, amb un ego desfermat, que ja no saben com salvar la seva cadira...Però que s’han pensat? Que això és una partida de Monopoly? Ja no recorden que el quid de la qüestió no és la seva personeta inflada de vanitat, sinó el be de països sencers... Aquells que se suposa exemplars, entregats de manera abnegada a la pàtria que tan defensen, resulten ser els que passen els seus dies a negociar la millor manera de continuar al seu lloc... I ja se sap, com les coses cada cop son més difícils, ves que t’han d’explicar, resulta que ja no els hi queda gaire temps per ocupar-se de la ciutadania...
Val a dir que la gent espera que els hi facin tot els polítics... Colla d’assistits!
I ells pobrets, van  acumulant càrrecs i funcions, no fos cas que quedés alguna cosa pels altres! El problema és que en aquest exercici de megalomania exponencial, no hi ha més que la pretensió de oferir la seva arrogant excel·lència al populatxo , que ja se sap, com un bon ramat de bestiar, necessita ser guiat..
I que be que els hi van, tota la corrua de gent , que davant de les dificultats, només cerquen als culpables... Que no has anat be de ventre aquest mati? Que l’aspirador no et funciona? Que s’ha aixecat el dia lletjot?  Segur que és culpa del Govern... Tant se val de quin color sigui... O potser si que aquell que te la pell tant fosca fa cara d’amagar-ne alguna... O aquestes donotes que no paren d’empudegar amb la punyetera igualtat... I els sindicalistes, amb tantes histories de drets... A veure si entenen que també hi ha deures a la vida!!!
Aquesta categoria de ciutadans, els  “es culpa de” ,  que sovint fan treballar només tres neurones dels milers dels quals la natura ens ha dotat, pul·lula en qualsevol època, però es multipliquen i s’agiten de manera particularment virulenta en aquests temps...
El que més em sorprèn és que creguin sincerament que posar a segons quins personatges en posició de poder, pugui canviar radicalment les seves vides... Perplexa, potser fins i tot gelosa... Tan d’optimisme en aquests temps de crisi planetària podria semblar fins i tot indecent!
Ja se que pot quedar malament, inclús sona cruelment trist que esperi més del planter de julivert i de tomates que tinc al balcó, que d’aquesta colla de polítics de via estreta que només es mouen per perpetuar el seu estatus, per beneficiar-se personalment, o inclús només per passar a la historia...
I val a dir que a 1400m d’alçada, i amb la calor que es fa desitjar, la cosa esta molt crua...


Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 27-05-2014