dimarts, 13 de maig de 2014

Antifeminisme




Llegint, parlant amb uns i altres, t’adones d’alguns canvis , principalment en el discurs d’algunes dones, i majoritàriament joves, sobre la percepció del feminisme. És un corrent que sembla cridar a revaloritzar lo femení sense criticar ni qüestionar el patriarcat.
Dones amb càrrecs importants en política, ministres com podrien ser Rachida Dati a França, Carme Chacon i Soraya Saenz de Santamaria a Espanya, que decideixen tornar a la feina dues setmanes després de parir als fills, que se’n van de revista militar a Afganistan embarassadassimes, amb un hospital de campanya a la seva disposició.
Es un antifeminisme , barreja d’ ecologisme essencialista i, feminisme de la diferencia mal entès.. Aquest neoecologisme que es diu feminista i que en realitat es antifeminista en tots els seus plantejaments. Defensen una revalorització de lo ontològicament femení sense sortir-se ni una ratlleta del patriarcat. No necessiten organitzar-se políticament en contra de la opressió, ja que al seu parer , lo únic que les oprimeix son els avenços del feminisme.
Aquell feminisme inicial , també autoanomenat Moviment d’Alliberació de les Dones (el MLF a França), el feminisme de la diferencia, partia de una reflexió complexa  sobre el patriarcat, i el reconeixement de l’opressió de les dones i tenia com a  objectiu el sortir d’aquesta opressió mitjançant la revalorització del que elles consideraven diferencies ontològiques entre els sexes.
I és que al llarg de la historia, si be la situació  de la dona sembla que hagi evolucionat molt, t’adones que sempre queda aquest sostre de vidre del qual no ens podem deslliurar.
Mireu si no , durant la segona guerra mundial. La historia ens ha deixat les grans gestes de les dones de la resistència, l’esperit de companyonia entre ambdós sexes... Però aquest esperit de la resistència no va sobreviure gaire als anys de la postguerra. Fins i tot resistents, guerrilleres , treballadores a les fabriques es van veure assenyalar el camí de la cuina i dels treballs domèstics. I encara no tenien el dret de vot a les eleccions.
Si mirem de treure l’entrellat de petites manies quotidianes, per molt anodines que ens semblin, t’adones  que formen part de un esquema de pensament que contribueix a mantenir aquestes desigualtats que encara avui al segle 21 existeixen entre les dones i els homes.
Ja ha sortit la feminista de torn us direu...
Doncs si!
I és que em fa molta ràbia, que en un moment donat tothom s’exclami, es mobilitzi per fets puntuals , com més lluny de casa millor, com ara el segrest de les  nenes nigerianes...
No és que em sembli malament , al contrari, tota la mobilització, el problema és lo puntual de la mobilització!
Segons Amnistia Internacional, les forces de seguretat nigerianes estaven tenien informacions de l’atac per segrestar les 240 nenes al menys quatre hores abans que tingués lloc. I no van fer res. Perquè?
Potser perquè existeix una llei del silenci i de la negació , que deixa que nens i nenes sobretot , que dones, pateixin crims en tota impunitat, sense que ningú no se’n adoni, sense que ningú els protegeixi, sense que ningú intervingui perquè tot plegat s’aturi. Pitjor, sense que ningú faci el lligam entre l’estatut d’aquests infants i dones en les societats en les que viuen  i les desigualtats estructurals i històriques, i les violències que ha de suportar.
És la dificultat increïble de la justícia per copsar la gravetat dels fets i actuar en conseqüència.
D’exemples n’existeixen a cabassos.
Les violacions de dones de manera massiva en fets de guerra, però em direu que és això, és la guerra...
Doncs les violacions quotidianes a països com la India, amb una impunitat dels violadors , que fa que es banalitzin al extrem... Ah val! Em direu que és una altra cultura, que aquí no passaria, que estem més civilitzats... Doncs be que admirem el creixement econòmic de l’Índia, que esta fregant les xifres de les grans potencies mundials!
La pandèmia de feminicidis a El Salvador. Cada 10 hores una dona és assassinada en aquell país. Dos dones per dia moren per raons de gènere ...
Val, voleu exemples més propers, de una societat moderna on se suposa que la condició de les dones es gairebé igualitària.
Doncs que me’n dieu de les tres joves de Cleveland, segrestades, torturades i violades durant deu anys per tres homes? Una anècdota?
No. No es tracta d’una anècdota, es tracta de fets de societat, de fets que il·lustren  la condició de les dones, la dominació masculina.
 Fets simptomàtics de una societat que no vol saber el que passa a casa del veí, que és capaç de defensar la prostitució com a negoci, que inclús ens la vendrien com a prevenció de les agressions sexuals...
En aquests temps on tant preocupats estem per la economia mundial, no ens hauria d’estranyar doncs que la gent es monti el xiringuito com pugui, ni que sigui a base de segrestar nenes per vendre-les al millor postor.
Mentre trobem normal que la meitat femenina del planeta no sigui igual en drets a l’altra meitat; Mentre ens preocupi més la economia que la dignitat de les persones siguin del sexe, de l’edat, del origen que siguin; Mentre algunes pretenguin que ja ho tenim tot fet; Mentre continuem pensant que nosaltres a nivell individual no estem tant malament; i un llarg etcaetera de Mentres....
No anem be.

Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” 13-05-2014