dimarts, 15 d’abril de 2014

Moral de geometria variable



Segons l’article 6 de la Constitució ,totes les persones són iguals davant la llei. Ningú no pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició personal o social. També diu que els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives.

És curiós que els qui defensen la Constitució com un text sagrat, inamovible, això sempre i quan no se sentin perjudicats, tenen lectures diferents segons el moment o el tema que es toca…Perquè si l’article 6 defensa la igualtat de les persones, uns només hi veuen la llibertat , i senyors, que jo sàpiga, ambdues van lligades…

LLavors arribem al ja famós i oblidat article 37, que diu que totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.
Aquí ja comencem a posar-nos nerviosos…

Deia el poeta La Fontaine, que, « segons sigueu poderós o miserable, els judicis populars us consideraran blanc o negre » . 

El problema és que avui en dia els judicis del món dels grans s’inspiren pels mateixos preceptes.És impossible emetre la més mínima critica cap als híper rics, sense veure´s acusat de voler estigmatitzar-los. Curiosament, els que tenen aquest discurs, són els que no tenen cap mirament en decretar que darrera de qualsevol aturat , s’amaga un vago, que els beneficiaris d’ajuts socials són uns assistits, que el funcionaris són uns caradura amb poques ganes de treballar, que els professors  estan més pendents de les vacances escolars que dels seus alumnes… 

Glups ¡!! Ara que en fem de l’article 6?

És allò que en diuen la moral en funció de la tête du client. 

Si el principi d’igualtat està escrit negre sobre blanc en la nostra constitució, creieu que s’hauria d’aplicar en qualsevol matèria, inclosos els temes fiscals ?

Vivim sota el signe de l’amenaça… Als mateixos que es queixen de les amenaces reiterades de la comunitat internacional o els temes fiscals , són ara els que, de manera descarada, amenacen de la hipotètica marxa del país dels residents passius, si se’ls inclou en la llei de l’IRPF ?

Que no havíem quedat que erem tots iguals ?

Curiós que se’ns demani de vendre tot lo bo del nostre país: seguretat, tranquil·litat, beneficis fiscals, etc, i, en canvi, no arribem a veure més lluny de la imposició 0 pels més rics…

Que considereu que la igualtat és un principi de base de la nostra constitució ? Penseu que cal inspirar-s’hi en totes les vessants, inclosa la fiscal? Automàticament us diuen que sou un boig terrorista, , que més val rics amb baixa imposició, que no cap mena de ric… Esperits malintencionats, argumentarien que la prioritat hauria de ser taxar menys als pobres. Però on anirem a parar, això senyors és un raonament arcaic, obsolet, pitjor  igualitarista, o bé horror dels horrors, comunistoide…

Cal tenir clar que els rics són rics, i per tant cal fer-los pagar poc, sota l’amenaça de veure’ls emigrar…
Considereu que el dret a una jubilació digna és un dret adquirit dels temps moderns ? Considereu que la penibilitat del treball justifica la possibilitat de poder descansar i respirar una mica a la vellesa? Això és que no en teniu ni idea de les regles de l’economia moderna, i de les pressions de l’equilibri pressupostari que exigeixen que tornem endarrere, i que endarrerim fins l’infinit l’edat de la jubilació …. Dels que treballen!

Perquè als que poden viure de rendes , no els hi cal descansar, però tampoc se’ls hi pot demanar de contribuir a les despeses dels  que utilitzem les escoles, els hospitals, que anem cansats de tant treballar… On va a parar ???

Està clar que aquest país està entrant en una perillosa deriva comunista.

Au va!

Antònia Escoda
Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 15-04-2014