dimarts, 8 d’abril de 2014

Forces divines





Ara mateix  m’acaba de venir un atac de culpabilitat. Són d’aquelles coses que fas regularment i saps que t’ho prenguis com t’ho prenguis no arribaràs a esmenar mai.
Diu el Twitter de Qualitat Aire Andorra, que has d’evitar deixar a porta de la nevera oberta més temps del necessari, per estalviar energia i millorar la qualitat de l’aire.
Lo de l’energia em sembla obvi però lo de la qualitat de l’aire no em semblava tan evident, fora d’aquelles vegades on tens emmagatzemat a la nevera un formatge d’aquells deliciosos i pudents, que t’empesten tota la cuina, cada cop que obres la porta.
He de confessar , que donada la meva obsessiva afició pels formatgets ben olorosos, potser si que sóc un perill afegit per la qualitat de l’aire, i més si hi afegim una tendència perillosa a anar a obrir la nevera de manera gairebé contínua. Què voleu?, cadascú té els seus defectes… I és que la nevera té alguna cosa especial… Cada cop que entro a la cuina de casa, cal anar a controlar què hi passa allà dins, potser s’han multiplicat els ous, o alguna fada cuinetes t’hi ha deixat el sopar fet i a punt per escalfar-lo i menjar-se’l…
Fins aquí, però, tot normal…
El més sospitós és quan et trobes allà , amb la porta oberta, i penses, “i jo que hi faig aquí?”.  Ni és hora de menjar, ni tan sols tens gana ni set… Deu haver-hi algun tipus d’imant, un força divina, o potser inconscientment vas a la recerca de refrescar-te les idees…
Ara , és quan us esteu dient, que m’he tornat lela, que m’he begut l’enteniment, que potser el meu subconscient , busca en tan inspirador lloc el seny posat a refrescar, no fos cas que amb la calor es corrompés…
Va no patiu…
Es el que tenen els finals de temporada, poca feina i barrina que fa fort.
No patiu, perquè en realitat , i segons el meu signe astrològic, sóc una persona molt equilibrada.
També em diu , que tinc una marcada creativitat artística però. Us asseguro que per més que busqui i rebusqui algun toc artístic en el meu dia a dia no el sé trobar…
També es veu que sóc diplomàtica, i que vaig a la recerca del diàleg i la resolució pacífica dels conflictes… Bé, si tothom s’avé al que he manat diplomàticament, els conflictes es resolen de manera pacífica automàticament… Per aquest costat res a dir!
El amor pel debat! En aquest tret de caràcter sí que m’hi reconec, xerrar, xerrar, debatre, posar en qüestió tot i res…
Segons l’horòscop també m’entenc molt bé amb els altres signes d’aire, Geminis i Aquari.  Ja m’agrada ja , els meus dos fills són d’aquests signes. Si exceptuem les batusses quotidianes a mode d’exercici diari , tot correcte. Per cert Noe, amb els Àries, tinc relacions explosives, que ho sàpigues...
Diuen els astres però , que el signe més evident del meu caràcter és el dubte, que a mateix temps que se m’acut una idea, se m’acut un dubte… Aquí sí que sóc jo !
Ves si en saben aquests astròlegs !!! O Astròlids...
Com que no tinc gaire cosa per fer, ja he fet el tancament de l’IGI trimestral , i tinc ben avançada la comptabilitat, m’he distret mirant també l’horòscop xinès.
Ara van i em diuen que sóc un Drac, enèrgica, cabuda, capaç de grans lideratges i amb un mal geni absolut.
Em sap greu però aquí discrepo absolutament! A les hemeroteques em refereixo...
Diuen que a la Xina els anys del Dragó solen vindre acompanyats d’un baby-boom, ja que existeix la creença que els nens nascuts sota aquest signe tindran més sort en la vida, i tindran de manera automàtica el respecte dels familiars i amics. La cosa va tan lluny que inclús les autoritats sanitàries temen aquests anys no poder donar l’abast degut al increment dels naixements que pot arribar a un 10% més.
Quina por!! O no... Donat que aquí cada cop tenim menys naixements, podrem acollir tots aquests petits dracs xinesos...
L’altre vespre mentre sopàvem, vam sentir tremolar el terra... Un terratrèmol d’un 3,2 en l’Escala de Richter. Digueu-me irresponsable, però em va fer gràcia a part d’impressió. No n’havia notat mai cap. Aquesta nit passada, també s’ha sentit un terratrèmol de força 5 al Sud de França...
Encara estem lluny de les grans catàstrofes naturals que han provocat algun terratrèmols en llocs més llunyans. Ara fa pocs dies al Nord de Xile també va tornar a tremolar la terra, i la sacsejada va ser més forta que no pas aquests tímids terratrèmols que ens afecten a naltros.
Serà la terra que protesta de tanta tonteria solta...
Vivim pendents dels astres, dels déus i altres divinitats, i ens riem en canvi de la natura i de la seva força...

I per mi, no patiu que em diu l’horòscop, que avui he de tenir un dia plàcid... Ja us ho explicaré aquesta nit!



 Antònia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 08-04-2014