dijous, 24 d’abril de 2014

Fent amics








Perdoneu el retràs en la publicació de l’opinió del Dimarts al “Ningú és Perfecte”, però he de confessar que em va agafar una mica amb els pixats al ventre. S’acaba la temporada, i la llibertat d’horaris que guanyes, fa que entres en aquella hiperactivitat de la que any rere any no et pots desfer. T’apuntes a de tertúlies a la setmana, quedes amb tothom, i al mateix temps no tens pressa de res, i el resultat és aquest col·lapse horari en el que et trobes immersa...
Be doncs, el dimarts us explicava la meva curiosa manera d’anar fent amics...
De fet , he de dir que estava tota afalagada ja que per un cop feia un article d’opinió i provocava reaccions en cadena múltiples... Això vol dir que potser m’he posat a escriure coses interessants!!!
Doncs la cosa va de la meva mala costum de riure’m de tot i de tothom. Defensant la justícia , crec jo , de un impost sobre la renda de les persones en funció del que guanyen, se’m va acudir un joc de paraules, ho admeto potser poc fi, que de manera indirecta, o molt directa, atacava a l’Eusebi Nomen. Això és lar era sense comptar amb l’esperit combatiu, guerrer de l’antic líder de Andorra pel Canvi.
D’aquí va venir un intercanvi de mails, absolutament correctes, en els que a part de reprotxar-me la manca de finesa de les meves “boutades”(com diu la  Montse Ronchera), em retreia el fet que em posés amb el missatger en compte del missatge. Tot sigui dit, tot plegat acompanyat d’una invitació a un cafetó...
Potser m’he fet entendre malament, potser tanta guasa fa que el meu discurs sigui poc clar a voltes, el cas és que el que em molesta de tot plegat és tota la campanya de desinformació que ens esta caient al damunt sobre una figura impositiva que hauria de ser la mare dels ous de una fiscalitat justa .
L’argument principal que etzibava l’Eusebi Nomen, és el fet que el projecte de l’IRPF que es vota avui al Consell, suposa un atac frontal a la classe mitjana...
I aquí , ja em coneixeu, és quan m’entra una atac de deliri filosòfic sobre el tema de les classes socials...
Que és això de les classes socials? Quina seria la definició de les diferents classes socials? On es troba la frontera entre unes classes i altres?
Així de manera intuïtiva, m’atreviria a dir que la classe mitjana, seriem aquesta gran massa de gent que ens guanyem la vida treballant, i que gracies a la nostra feina , hem assolit un cert confort de vida , inclús hem arribat a ser propietaris d’alguna cosa... Tenim la classe alta , que son els descendents dels senyors, els propietaris de les terres, de les persones...
Des de sempre , la classe mitjana, ha  estat al servei de la classe alta, fent-los de lacais, assegurant-los les eines per a perpetuar els privilegis que han heretat de naixement. Els afalaguem,  els hi permetem tot i els hi riem les gracies, legislem en el seu favor... És normal, son tant guapos! De grans volem ser com ells!!!
La classe baixa? La veritat no se com es diu... En realitats, serien els pobres, aquells que necessiten de la solidaritat de tots plegats, aquets no ens agraden... No hi ha res mes lleig que la pobresa! El cas és que en realitat son molt més propers a naltros del que pensem... Si tot el que posseïm la classe mitjana depèn del nostre treball, amb qualsevol situació adversa, pèrdua de feina, malaltia, etc, ens podríem trobar amb molta facilitat en aquesta banda de les classes socials, que no volem mirar a la cara, que tendim a culpabilitzar i estigmatitzar...
I és que malgrat ho digui la Declaració Universal de Drets Humans, no naixem tots iguals, ni amb les mateixes oportunitats....
Ja fa molts anys que no crec amb els contes on la princesa es casa amb el pastor i l’ennobleix... Hi ha mons paral.lels, i o fem una revolució i ens ho carreguem, o ens hi adaptem.
Si la classe mitjana hem de portar el pes econòmic de la societat perquè les grans fortunes sempre troben la manera d’esquivar la seva part de contribució, sigui. Si tenim més possibilitats de baixar d’escala social que de pujar-ne, més val que ens en preocupin aquests que s’assemblen tant a naltros però amb menys calés , que no que ens emmirallem en aquells que només ens volen al seu servei...
I si els diners de la classe mitjana son els que han de fer rutllar l’estat , no val a badar, és la classe mitjana la que s’ha de donar els mitjans d’administrar-los, de gestionar-los, i no deixar que a damunt ens diguin com els hem de gastar.
Tinc un cafè pendent amb l’Eusebi Nomen, però veig difícil que em convenci, vaig caure en l’olla del comunisme de ben petita, i això deixa seqüeles greus...
Que ja ho diuen, que ningú és perfecte, malgrat alguns  siguin o  semblin més perfectes que d’altres!

Antònia Escoda


Per l’espai d’opinió del “Ningú és Perfecte” de Radio Valira 22-04-2014